Un tribunal federal dels Estats Units a les Illes Mariannes ha acceptat aquest dimecres l'acord de culpabilitat per espionatge del fundador de Wikileaks, Julian Assange, i el Departament de Justícia dels Estats Units. Això suposa que el periodista queda lliure de totes totes. La Fiscalia ha retirat la sol·licitud d'extradició i el periodista ha pogut tornar al seu país natal, Austràlia.
La jutgessa encarregada del seu cas ha assenyalat que no hauria acceptat l'acord si el cas se li hagués presentat el 2012, però ha sostingut que la situació el 2024 és diferent. "Vull destacar que el temps importa", ha conclòs. Alhora, ha indicat que "un altre fet rellevant" és que el Govern ha assenyalat que "no hi ha cap víctima personal aquí", és a dir, que la publicació de la informació "no va resultar en danys físics coneguts".
El Departament de Justícia nord-americana ha indicat que, com a part de l'acord de culpabilitat, Assange té prohibit tornar als Estats Units sense permís, tal com diu un comunicat publicat a la seva pàgina web. A més, ha indicat que la seva declaració ha "conclòs" oficialment el cas, que es remunta al 2018, quan va ser imputat per primera vegada.
Per part seva, l'equip legal de l'acusat ha afirmat que aquest cas és una "victòria per a la llibertat d'expressió", destacant que ha deixat un "poderós llegat" i que la seva història ha "provocat un important" debat sobre la llibertat de premsa i la seguretat nacional. L'advocada Jennifer Robinson ha animat els seus seguidors a "seguir lluitant" contra un "precedent perillós".
Les declaracions d'Assange
La sentència ha arribat hores després que Assange es declarés culpable d'un càrrec de violar la llei d'espionatge dels EUA per conspirar per obtenir i disseminar informació classificada, si bé ha defensat les seves accions davant del tribunal, considerant que la seva tasca com a periodista hauria d'haver estat protegida per la Primera Esmena de la Constitució.
"Quan treballava com a periodista, vaig animar la meva font a proporcionar informació que es deia que era classificada per poder publicar-la. Crec que la Primera Esmena protegeix això. Crec que la Primera Esmena i la Llei d'Espionatge es contradiuen entre si, però accepto que seria difícil guanyar un cas així ateses totes les circumstàncies", segons recull el diari The Washington Post.
Per la seva banda, representants dels Estats Units han caracteritzat Wikileaks com un lloc web que pretenia deliberadament treure a la llum informació militar i de defensa sensible que amenaçava la seguretat nacional. Amb tot, han acusat Assange d'animar alts càrrecs a revelar aquesta informació, esmentant els documents filtrats per l'exanalista de les Forces Armades Chelsea Manning, que va estar aproximadament set anys a la presó.
El primer ministre australià, Anthony Albanese, ha subratllat que el cas d'Assange "s'ha prolongat durant massa temps". "No es guanya res amb el seu empresonament continu i volem que el portin a casa, a Austràlia", ha manifestat en declaracions a la cadena de televisió australiana ABC.