Pocs dies després de la presa de possessió de Donald Trump, la perspectiva del sociòleg nord-americà Craig Calhoun és especialment interessant. Aquest catedràtic de Ciències Socials per la Universitat d’Arizona és un acadèmic reconegut que ha estat president del Consell d’Investigació en Ciències Socials dels Estats Units i director de la London School of Economics. Ha estat a Barcelona, convidat per la Fundació Irla per intervenir en un acte sobre La persistència de la nació: el fet nacional a l’era de la globalització.
Calhoun ha fet recerca en temes com la salut de la democràcia, el nacionalisme i la identitat, sempre amb una mirada transversal entre diverses branques del coneixement, de la sociologia a l’economia i la història. Entre les seves obres publicades hi ha Nacionalisme(Editorial Afers) i Degenerations of Democracy (Universitat de Harvard).
Crec que els europeus necessitem escoltar visions que ens il·luminin aquests dies. Com ha vist l’inici de mandat de Donald Trump?
Potser el sorprendré, però m’imaginava que seria encara pitjor. Ara, Trump està atacant tots els sectors que ell creu que li són hostils, des dels migrants a col·lectius que han treballat per la igualtat i la inclusió, i intentarà fer fora milers de funcionaris. En tot cas, els nord-americans disposem d’instruments de resistència a aquest escenari que ara s’obre.
També esperem que escometi contra les universitats. Hem vist també que s’ha mostrat ferotge contra les polítiques ambientals, abandonant l’Acord de París. Però no sabem què passarà i si la setmana vinent canviarà de tema. La veritat és que en aquests moments no sabem si plasmarà des del govern tot allò que està dient que farà.
Les institucions nord-americanes, els tribunals, el Senat, resistiran? Hi haurà molts Mitch McConnell, el republicà que a vegades s’ha desmarcat de Trump?
No, no crec que hi hagi gaires McConnell que plantin cara.
Com valora la posició que estan adoptant els demòcrates i què haurien de fer?
La feina que han de fer els demòcrates és, a banda de dir que estan en contra de Trump, explicar de què estan a favor. No veig ara mateix una línia clara en el Partit Demòcrata després de la seva derrota. Estan com aclaparats. Només expressen reaccions en contra del que diu o fa Trump. Crec que el senador Bernie Sanders és dels pocs que sí que té un programa de futur a desenvolupar.
"En aquests moments tenim un Trump molt a l'ofensiva davant una esquerra que no està articulada"
Però veu realista pensar que algú de la línia de Sanders, alineat clarament a l’esquerra, pugui liderar el partit i guanyar?
Els qui estan situats en la franja més centrista dels demòcrates poden semblar més realistes, però molts se sentiran condicionats per l’assetjament i l’ofensiva de Trump. Molts no tenen prou coratge per confrontar-se a Trump. També és possible que l’actual actitud de baix to dels demòcrates sigui puntual. Tot és encara molt recent. Però em temo que no i que Trump està en aquests moments a l’ofensiva davant una esquerra que no està articulada.
Veu algun nom potent de cara al 2028?
De noms n'hi ha, com el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, o la governadora Gretchen Whitmer de Michigan. I la mateixa Kamala Harris. Però un dels problemes és que en les eleccions nord-americanes hi juguen molts factors i un d’ells és l’econòmic. Guanyar no és només ser més popular sinó també connectar amb els mitjans i recaptar molts diners. Ho hem vist amb Kamala Harris, que era molt bona recaptant diners, però no ho era tant connectant amb els votants.
No està fent un quadre molt esperançador… Què li pot anar malament a Trump?
Veiem el bloc progressista dividit, però no sabem encara fins a on pot estar de cohesionada la dreta. Per exemple, Trump acaba d’indultar tota la gent que va atacar el Capitoli. Els ha perdonat a tots, inclosos aquells que van exercir violència contra la policia. I ja hem vist algunes associacions policials criticant-lo. Trump va rebre suport de moltes d'aquestes organitzacions. Això ja és una esquerda.
"No li serà fàcil a Trump mantenir aglutinada tota la coalició de forces que va de sectors ultranacionalistes a milionaris com Musk"
Estem veient amb sorpresa el protagonisme polític d’Elon Musk. El seu país va cap a un règim oligàrquic?
Jo parlaria d’una plutocràcia expressada en aquest Silicon Valley que dona suport a Trump. Però hem de tenir en compte que ell no ha rebut tan sols el suport d’aquests multimilionaris sinó de franges de la classe mitjana i sectors més populars. No li serà fàcil mantenir aglutinada tota aquesta coalició de forces. Ja s’han evidenciat diferències importants. Acabem de veure un xoc frontal precisament entre un Musk que defensa l’entrada al país de bons professionals, especialment enginyers, molts provinents de l’Índia, una posició molt enfocada cap als seus negocis, i un altre sector molt ultranacionalista, que pot representar Steve Bannon i que propugna l’American First i el tancament de fronteres. Aquí hi ha una contradicció.
Malgrat tot, la democràcia prevaldrà? Les eleccions del 2028 seran lliures als Estats Units?
Sí. Soc optimista en aquest sentit. No tindrem una democràcia perfecta i l’oligarquia de la que parlàvem influirà molt en els processos de decisions, però sí, espero que les eleccions siguin netes i democràtiques.
Va néixer a Watseka, un petit poble d’Illinois, majoritàriament de població blanca. No sé si és lloc representatiu de l’Amèrica profunda.
Bé, hi ha una versió del que pot ser l’Amèrica profunda, l’Amèrica del Mig Oest, i Watseka podria ser-ho. Però hi ha més versions del que és realment l’Amèrica profunda, com és el sud, que és una realitat diferent.
Ho deia perquè la classe política no ha vist venir el fenomen trumpista. Però, i als científics socials, també els ha agafat per sorpresa?
Alguns sociòlegs i analistes ho van veure venir, però la majoria no. Una part important dels científics socials han de fer també un esforç per entendre el que ha passat. Crec que el principal error no és per una qüestió de manca de competència o de formació, sinó de perspectiva perquè, de fet, ells pertanyen també a una elit. Molts analistes no van saber detectar que bategava als Estats Units un ressentiment social de fons, una ràbia contra les elits dominants.
Les amenaces que ha proferit Trump sobre el Canadà, Groenlàndia i el canal de Panamà són més que xerrameca?
Trump pensa, com Xi Jinping i com Vladímir Putin, que es pot dominar el món d’aquesta manera. En aquest cas, annexionar el Canadà, fer-nos amb el canal de Panamà i posar un mur a Mèxic. Serà interessant des del punt de vista geopolític veure què passa. Però crec que no és retòrica, ell intentarà recuperar el control del canal i no descartaria que instigués un moviment independentista a Groenlàndia. En el cas de Groenlàndia, el seu interès és doble. D’una banda, els recursos naturals, però també el que implica de control de les rutes marítimes, on també competeix amb les apetències de Rússia i la Xina, que contempla la ruta àrtica com una manera més àgil d’arribar a Europa.
Un interrogant que ens haurem de fer és com actuaran l’Índia, el Brasil, Turquia, en aquesta nova redefinició del món. Però crec que darrere de la xerrameca de Trump sobre Groenlàndia hi ha riscos reals. I és curiós que el mateix que nega la crisi climàtica vol apoderar-se amb urgència dels recursos naturals d’altres territoris. Crida l'atenció perquè l’actual pols pels recursos està estretament vinculat al canvi climàtic.
Ha estudiat a fons la revolta estudiantil de Tiananmen i el sistema polític xinès. Com contempla l’evolució del règim de Xi Jinping?
A la Xina també s’ha produït un gir cap a un major autoritarisme i una personalització del poder polític. Xi Jinping ha estat, en aquest sentit, un líder autoritari exitós perquè cada cop controla més tots els ressorts del poder al partit i a l'estat. Ara es troba que ha de gestionar una situació econòmica complexa i aquí rau la clau del que pot passar. La seva posició només es veuria afectada si la situació econòmica empitjorés sensiblement.
Com pot impactar el retorn de Trump sobre el poder de la Xina?
Crec que la major part dels problemes de la Xina són interns, però, òbviament, si l’Administració nord-americana complís les seves amenaces d’incrementar els aranzels fins al 60%, per força impactaria.
"El retorn de Trump no garantirà més estabilitat al món sinó que pot dur a un expansionisme que el desestabilitzi més"
Hi ha alguns opinadors que han sostingut que Trump pot dur a un món amb menys guerres. Ho creu això?
No hi estic d’acord. Això ho diu gent que creu que lideratges molt forts i, fins i tot, una mica autoritaris al capdavant de les grans potències ens duran a un escenari més pacífic. Però els conflictes poden ser de molts tipus. Hi ha el repte climàtic, d'una enorme gravetat. Hem viscut la pandèmia. El retorn de Trump no garantirà més estabilitat al món. El meu temor és que es retorni a un expansionisme de les grans potències que desestabilitzi encara més el món. En el cas de l’energia, Rússia vol vendre el seu petroli, la Xina el vol comprar i Trump vol controlar-ne el mercat. Els països àrabs són aquí un altre poder a tenir en compte.
Què aconsellaria als europeus?
Les societats europees s’han de reforçar. I la Unió Europea ha de tenir una política internacional. Han de tenir una mateixa política en qüestions delicades com el gas i les migracions. Europa podria ser una esperança per al món, però en aquests moments està paralitzada.
I com pot impactar Trump en la política catalana?
Qualsevol conflicte local estarà impactat pel context global. Però diria que a Catalunya li convé una Unió Europea cohesionada. En cas que la UE s’esberlés, això seria molt dolent per Catalunya. Si el mètode d’actuació internacional és que Trump s'apoderi del canal de Panamà, que Rússia envaeixi Ucraïna o que la Xina ataqui Taiwan, i emprant sempre la força per prendre el control d’un territori, Catalunya no hi té res a guanyar.