El canceller alemany, Olaf Scholz, ha perdut la moció de confiança a la qual se sotmetia aquest dilluns al Bundestag. D'aquesta manera, i a falta que el president de la república Frank-Walter Steinmeider anunciï la dissolució parlamentària, s'obre el camí perquè Alemanya celebri unes eleccions anticipades previsiblement el 23 de febrer.
En la votació, el líder socialdemòcrata ha obtingut tan sols 207 vots a favor en una cambra de 733 parlamentaris, quedant-se lluny de la majoria de 367 que necessitava per continuar en el càrrec. La decisió de sotmetre's a una qüestió de confiança es va precipitar després que Scholz destituís el seu ministre de Finances i soci de govern, el liberal Christian Lindner, per desavinences polítiques.
La coalició liderada per Scholz i formada pels socialdemòcrates, els liberals i els verds ha esgotat la gasolina -la legislatura s'acabava el setembre de l'any vinent-. La situació al país germànic no és òptima, entre tambors de recessió i les incògnites que obre la victòria de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units.
A finals d'octubre, amb pocs dies de diferència, dues notícies lúgubres saludaven el despertar dels alemanys. El ministre d'Economia -i líder ecologista- Robert Habeck anunciava una contracció del PIB alemany en un 0,2%. Per segon any consecutiu, l'economia alemanya no arrancava. Com una plasmació a la realitat més prosaica, un gegant industrial com Volkswagen anunciava el tancament de tres de les deu plantes que té al país.
No és cap broma: la companyia (300.000 treballadors) proposa un pla d'acomiadament que pot afectar desenes de milers de persones i la congelació dels sous en un 10%. Els sindicats, en un país construït sobre grans consensos socials, amenacen amb vagues massives. Per a Scholz, dirigent d'un SPD que no s'entén sense la seva base de treballadors industrials, l'embat és històric i s'ha alineat amb el front sindical.
La invasió russa d'Ucraïna, just quan el món sortia de la pandèmia, va fer tremolar les economies europees. En el cas d'Alemanya, malgrat les declaracions optimistes sobre la rapidesa amb què se superaria la dependència energètica respecte de Rússia, la penetració de les tropes de Vladímir Putin fins a les portes de Kíiv seria també l'anunci de la fi d'un model econòmic per Alemanya. L'increment de costos, malgrat la cooperació nord-americana com a garant dels recursos energètics, ha estat un llast per a la indústria. Aquesta anàlisi de l'Institut Elcano explicava la complexitat de la resposta transatlàntica a la crisi energètica.
La competència xinesa, amb uns costos de producció menors, ha estat demolidora per a les plantes alemanyes. L'entrada de cotxes elèctrics xinesos, amb la companyia BYD al capdavant, ha estat massiva i la producció alemanya no ha pogut competir amb èxit. Per aquí plorava la criatura quan la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, enduria el seu discurs contra les "males pràctiques i competència deslleial" de Pequín a l'hora d'ajudar la seva producció.