Aquest dilluns se celebra el Dia del Treball als Estats Units. Allí no se celebra el primer de Maig perquè es va voler evitar que la festa tingués el component de càrrega ideològica d'aquesta data. El primer dilluns de setembre se sol considerar l’inici formal de la cursa electoral a la Casa Blanca. Una data purament formal perquè ja fa mesos que s’ha engegat la campanya, amb nombrosos debats i un llarguíssim procés de primàries. Si de cas, ara arriba el tram final i decisiu d’una carrera que ha qüestionat totes les convencions que fins ara regien les campanyes presidencials.
 
Sorpresa en els dos partits

Si es contempla el que ha passat el darrer any, el paisatge deixat pels primers debats entre els nombrosos candidats i les eleccions primàries sembla increïble. En el Partit Demòcrata, el resultat final ha estat el que es preveia: la nominació de la candidata que tenia el suport de tot l’establishment, Hillary Clinton. Però no ha estat l’entronització que tothom anunciava. Clinton ha hagut de derrotar un candidat situat en la perifèria del partit, un senador d’esquerres del petit Estat de Vermont, Bernie Sanders, a qui no ha donat suport cap figura –cap!- del bloc central del partit. Tot i així, Sanders ha estat a punt de guanyar les primàries. Un senyal dels moviments de fons que hi ha en la societat nord-americana contra l’statu quo i les elits.

En el Partit Republicà la victòria de Donald Trump ha trencat tots els esquemes. El candidat oficial del partit ha derrotat els aspirants de tots els sectors establerts (els ultraconservadors de Ted Cruz, els candidats de l’elit conservadora tradicional com Jeb Bush i Marco Rubio, i els centristes que confiaven en John Kasich). Ara, els republicans han de donar suport a un populista que es manifesta contrari al lliure comerç i parla bé de Vladimir Putin. És el món a l’inrevés!

Clinton qüestionada per l’escàndol dels emails

L’escàndol dels emails de Clinton ha estat un altre element fora de control. L’ús d’un servidor de correu privat per comunicar informació oficial quan era secretària d’Estat s’ha convertit en un maldecap que, si no l’ha eliminat de la carrera, sí que ha posat en qüestió la seva imatge. Només faltava que divendres es fes públic l’interrogatori que li va fer l’FBI, en què es plasmava, a través de nombrosos “no ho recordo” negligència i cinisme, com a mínim, a banda de suposats desconeixements de coses bàsiques en una secretària d’Estat. El fantasma dels vincles de la Fundació Clinton amb grans fortunes –s’entén que a canvi de favors- empaita també la candidata. I per acabar de fer l’amanida, Julian Assange amenaça amb filtracions explosives en les properes setmanes. Hi ha qui creu que les grans sorpreses encara no han acabat, i que una Clinton acorralada pels seus emails podria acabar renunciant si apareix alguna filtració espectacular.  
 
Hi haurà “landslide”?

Seran les eleccions del 2016 com les de 1964 o les de 1972, quan els candidats guanyadors es van imposar amb un 60% dels vots? Serà el que als EUA s’anomena un “landslide”? Els qui això creuen pensen en una victòria contundent de Clinton. Alguns elements d’aquesta campanya ho podrien assenyalar. Un candidat extremista, fora de control, que és mal vist pel seu propi partit, s’enfronta a una candidata que té darrere un partit bastant cohesionat i el suport del gruix de les elits, els opinadors i molt de diner (143 milions de dòlars recaptats a l’agost, superant tots els rècords). Hi ha un debat entre els saberuts sobre qui pot guanyar i com, però aquest és un mal any pels experts, que no n’han encertat ni una.

Per contra, hi ha qui assegura que les eleccions seran ajustades. Ho corroboren les darreres enquestes, que dibuixen una situació d’avantatge molt moderat de Clinton, com el darrer sondeig de la Fox News, que atorga a Clinton un escadusser 41% enfront el 39% del republicà. La cadena conservadora ha assenyalat també que els tercers candidats, el del Partit Llibertari, Gary Johnson (9%), i l’ecologista Jill Stein (4%) estan recollint un ampli suport entre els joves (el 24% entre els menors de 35 anys). Alguns analistes afirmen que Trump, agradi o no, no és percebut com un extremista de dretes, que tret del tema immigratori, el seu discurs és simplement populista i poc ideològic. I que Clinton té una imatge tan erosionada que només pot aspirar a guanyar per punts.
 
Trump fa campanya en zones hostils
 
La campanya de Donald Trump està trencant tots els motllos. Amb molts reflexos, va acceptar la invitació del president de Mèxic i es va presentar a la residència de Los Pinos per escenificar una imatge d’estadista pragmàtic i dialogant. Després, va tornar als EUA a repetir els seus lemes demagògics i insistir que es construirà un mur a la frontera… i que el pagarà Mèxic.

Està sobtant la campanya de Trump perquè, a diferència del que han fet els anteriors nominats republicans, no rebutja anar a territoris on, de partida, ho té magre. Els darrers dies ha intervingut en una església afroamericana de Detroit, davant d’un públic difícil, per parlar de drets civils. El magnat ha recordat una cosa que segurament la immensa majoria dels afroamericans deuen haver oblidat, tenint en compte el reaccionarisme dels republicans: que Abraham Lincoln era republicà. Més difícil és que "comprin" l’afirmació trumpiana que Donald és lleial al pensament del gran Abraham. Tots els estudis demoscòpics assenyalen que entre la població negra, més del 90% que voti ho farà pels demòcrates. Però Trump ha optat per no donar res per perdut.

Fa uns dies, Trump va visitar els barris del nord-oest de Filadèlfia, un feu demòcrata amb un predomini de minories. Que el nominat dels republicans ocupi un temps preciós en zones d’extracció popular on difícilment escombrarà molts vots, crida l’atenció. Una mostra més d’una campanya que ha trencat tots els tòpics i està posant a prova les grans “veritats” que conformaven, fins ara, una carrera a la Casa Blanca.