Els resultats electorals a França, amb la victòria inesperada del Nou Front Popular (NFP) i la derrota de l'extrema dreta, han deixat astorat el país i la comunitat internacional. A Brussel·les han rebut amb alleugeriment el fracàs del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i Jordan Bardella. L'Assemblea Nacional que sorgeix dibuixa un escenari complex: l'esquerra unida ha obtingut 182 escons; l'Ensemble d'Emmanuel Macron, 168; l'extrema dreta, 143; i la dreta d'Els Republicans, 45.
El triomf de l'esquerra trenca el relat previst sobre l'onada ultra a Europa i dona oxigen a una UE que ha de governar un panorama incert, en plena ofensiva militar russa a Ucraïna, quan creixen els dubtes sobre les capacitats de resistència de Kíiv, i mentre s'esperen unes eleccions transcendentals als Estats Units. Els resultats francesos tindran impacte, també per la política espanyola.
A dos dies de la cimera de l'OTAN
Sánchez "guanya" a París
Pedro Sánchez és un dels guanyadors de les eleccions franceses. El president espanyol veu reforçada la seva estratègia de convertir en arma principal contra el PP els seus pactes amb Vox. Ell mateix es va afanyar a subratllar-ho immediatament després de saber-ne els resultats.
Esta semana, dos de los mayores países de Europa han elegido el mismo camino que eligió España hace un año: rechazo a la ultraderecha y apuesta decidida por una izquierda social que aborde los problemas de la gente con políticas serias y valientes.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) July 7, 2024
Reino Unido y Francia han…
El president espanyol, a més, guanya espai polític al si de la UE, on els socialistes han perdut pistonada els darrers anys, amb una socialdemocràcia alemanya a la qual totes les enquestes situen fora del govern l'any vinent. Ara és molt probable que Sánchez es trobi amb companys ideològics en el nou govern francès.
El PP intenta apuntar-se a la "moderació"
Fent de la necessitat virtut, Alberto Núñez Feijóo s'ha apuntat de seguida a la "moderació" triomfant a França. Si el portaveu del PP, Borja Sémper, ha arribat a qualificar de "positiu" el resultat de les eleccions, Feijóo ha assegurat avui després d'una visita al grup popular al Parlament que "els extrems no resolen problemes". Fins i tot s'ha atrevit a reclamar una "reconstrucció" de la dreta francesa -Els Republicans, soci del PP al Partit Popular Europeu- pel seu discret resultat, posant la formació que dirigeix com a exemple d'èxit. En realitat, Els Republicans també estan pagant el cost de radicalitzar el seu missatge per acostar-se al votant de Le Pen.
Vox rellisca en política internacional
El moviment sorprenent de Santiago Abascal d'abandonar Giorgia Meloni i abraçar-se a Viktor Orban pretén ser ambiciós. El líder hongarès intenta erigir un potent bloc ultra que miri a Moscou i al qual estava previst que s'hi sumi el RN francès. Els resultats de les legislatives no ajudarà a corroborar aquesta línia. Vox, però, vol ser protagònic en un imaginat escenari trumpià. L'aliança amb Javier Milei també forma part d'aquesta anella que va de Buenos Aires a Budapest. TambéIsabel Díaz Ayuso ha furgat en el factor Milei. De totes maneres, l'explícita aposta d'Abascal pels enemics del projecte europeu farà més intenses les contradiccions amb el PP.
França es fa més parlamentària
Pensat com a sistema presidencialista amb un parlament sotmès, la Cinquena República es troba ara en un escenari inèdit. El president, Emmanuel Macron, està en minoria a l'Assemblea, però aquesta tampoc té una majoria absoluta que obligui l'Elisi a una cohabitació formal com la que van conduir amb art François Mitterrand i Jacques Chirac (1986-88). Aquest cop, si hi ha govern i no s'imposa el bloqueig, molts actors hauran de fer equilibris de cara a una coalició. França, amb un sistema polític molt "monàrquic" malgrat tota la retòrica republicana, es farà un règim més parlamentari.
El Nou Front Popular haurà d'asserenar Jean-Luc Mélenchon, posar-se d'acord internament i trobar un perfil de primer ministre que aglutini totes les esquerres i s'entengui amb Macron. Aquest, que ha sortit viu i dempeus de l'embat, haurà de mostrar-se disposat a revisar la seva reforma de la jubilació i entendre que, aquest cop sí, li toca compartir el poder.
Les forces democràtiques aprendran la lliçó?
François Ruffin, candidat elegit del NFP, ha estat clar aquest dilluns: "La gent ens ha donat una darrera carta". Les eleccions, si es mira més enllà dels escons, ofereixen més reflexió que alegria. L'extrema dreta ha perdut, però amb els seus 10 milions de vots supera els 7 milions justos de l'esquerra i els 6 i mig del macronisme. Els 10 milions lepenistes són un sostre, potser, però si les elits no aprofiten el moment, poden ser el trampolí perquè Marine Le Pen entri a l'Elisi el 2027.
Totes les forces democràtiques han de teixir un programa que trobi fórmules exitoses per resoldre les desigualtats i l'accés a l'habitatge. I l'esquerra, especialment, ha d'analitzar perquè en les antigues zones obreres el RN bat l'esquerra. Perquè, per exemple, el districte 20, al nord, el líder del Partit Comunista, Fabien Roussel, és vençut per un lepenista. Entendre perquè es perd en els antics feus progressistes per no ser vençuts de debò el 2027.