El cas Pelicot va traspassar fronteres a principis del setembre passat. El titular era clar: França jutjava 51 homes per violar durant anys una dona drogada pel seu marit. Van ser quatre mesos de judici, proves, imatges, vídeos i, sobretot, força: la víctima, Gisèle Pelicot va convertir-se en una heroïna per a moltes altres dones.
Només un mes després de la sentència que va enviar Dominique Pelicot a presó durant 20 anys, la seva filla, Caroline Darian, ha decidit trencar el silenci en una entrevista exclusiva a la BBC. "El meu pare hauria de morir a la presó", ha assegurat.
La família va tenir coneixement del cas el novembre del 2020 i va suposar un "terratrèmol" per a les seves vides. La policia no només havia trobat fotos i vídeos de la mare, Gisèle, a l'ordinador de Dominique, sinó que també hi havia dues fotos de la Caroline: "Em va costar molt reconèixer-me des del principi".
La filla del condemnat assegura saber que la va drogar, "probablement per abusar sexualment d'ella", tot i que no en té cap prova. A diferència del cas de la seva mare, no hi ha proves de què va fer Pelicot amb Darian. "Quantes víctimes hi ha així? No les creuen perquè no hi ha proves", lamenta.
També va ser el desembre passat quan Darian va publicar el llibre I'll never call him dad again (Mai el tornaré a cridar pare, en català), en què explora el trauma familiar i aprofundeix en la qüestió de la submissió química que tant la seva mare com ella van patir per part de Dominque.
Per què Caroline i Gisèle van decidir obrir el cas al públic? "Sabíem que havíem passat per una cosa... horrible, però havíem d'afrontar-ho amb dignitat i fortalesa". I ara, un cop condemnat, li toca aprendre a viure sabent que és filla del torturador i de la víctima, una "càrrega terrible".
"Quan miro el passat no recordo realment el pare que creia tenir. Miro directament el criminal, el criminal sexual que era. Però tinc el seu ADN i la raó principal per la qual em comprometo tant amb les víctimes invisibles és també perquè per a mi suposa una forma de distanciar-me d'aquest individu. Soc diferent de Dominique". Dorian no té clar si el seu pare era un "monstre" i sap que "no està malalt, sinó que sabia perfectament què feia": "És un home perillós. No hi ha manera que pugui sortir de la presó".