La guerra d'Ucraïna o, més ben dit, la guerra de Vladímir Putin contra Ucraïna, es troba en la seva fase inicial. Ningú sap a hores d'ara com poden desenvolupar-se els esdeveniments futurs, mentre s'han iniciat negociacions entre les dues parts a Bielorrússia enmig de gran escepticisme. Per això les anàlisis són tan difícils. Fa uns dies tot indicava que Kíev i el poble ucraïnès sucumbirien davant la potència militar russa i que la incògnita estaria en la possible resistència que es produiria després. Però la fermesa defensiva ucraïnesa ha estat el primer factor sorpresa del conflicte.

Qui són fins ara els (aparents) guanyadors i perdedors de la guerra? Aquest és un llistat dels diferents actors en el conflicte i d'altres que en poden sortir afectats. És una fotografia del moment i la posició que ocupa caadscú pot experimentar canvis avui insospitats. Hi haurà guanyadors-perdedors i, possiblement alguns perdedors d'avui seran els triomfadors del demà. 

[h3]Els guanyadors[/h3]
- La reputació de Zelenski. De manera improbable, Volodímir Zelenski, el president ucraïnès, s'ha convertit en una icona arreu del món per la resistència a al invasió russa. Poc s'ho devia imaginar en el moment que va accedir al càrrec, l'any 2019, després d'una trajectòria d'èxit com a actor. Les seves intervencions des de Kíev, l'ús de les xarxes socials -on ha gravat vídeos envoltat del seu cercle més proper- i la voluntat de no abandonar el país han contribuït a crear-li un perfil d'antagonista de Putin. També ha aprofitat per accentuar el perfil europeista de la seva presidència i, per això, ja ha demanat l'ingrés per la via ràpida d'Ucraïna a la Unió Europea (UE).

- La mà dura i el règim de Putin. Si el líder rus viu obsedit per recuperar el protagonisme perdut com a potència, Moscou ho ha aconseguit. El retorn al primer pla de la política europea ha estat espectacular. Malgrat la resistència heroica del poble ucraïnès i del seu president, fins ara els analistes donen per feta la victòria militar de Putin, que no para d'enviar tropes al país envaït. A més, les declaracions del president rus mostrant el seu braç nuclear (posseeix prop de 6.000 bombes atòmiques) i la seva ordre de posar-lo en estat d'alerta ha recordat que el món disposa de prou armament per fer saltar tothom pels aires. Altra cosa serà comprovar si aquesta manera de fer-se fort és senyal de poder o d'inseguretat.

- La Xina observa l'escenari. Pequín contempla el conflicte amb una barreja de comprensió per la posició de Rússia i ambivalència. El règim de Xi Jinping va tancar un acord estratègic amb Moscou i ha expressat que comprèn el neguit del Kremlin per la seva seguretat. La Xina es va abstenir en la resolució de codnemna de la invasió al Consell de Seguretat de Nacions Unides. Alhora, tot i que amb la boca petita, ha manifestat que dona suport a la integritat territorial dels països i ha reclamat calma davant l'escalada de la crisi i les declaracions de Putin sobre l'arsenal nuclear. Davant l'estrès d'Occident, Pequín dissimula malament la seva satisfacció mentre observa l'illa de Taiwan, que vol seva. Però cal tenir present que a la Xina li interessa preservar les seves relacions comercials amb la UE i que si el conflicte s'enfanga, hauran de distanciar-se de Putin. 

- L'OTAN redefineix el seu paper. Per la via dels fets, l'OTAN ha posat fi a la crisi existencial que arrossegava de fa anys. L'Aliança Atlèntica, creada el 1949 per dissuadir militarment l'URSS i el bloc soviètic, va tenir intervencions destacades després de la caiguda del Mur de Berlín. Va intervenir en la guerra de Iugoslàvia i també a l'Afganistan. El 2004, es va ampliar amb un grup de països de l'est, incloses les tres repúbliques bàltiques. Ara, de cop, l'OTAN retroba la seva finalitat i ha mostrat una unitat fèrria per aturar Putin. Veurem fins on arribarà i com actuarà en cas que el conflicte a Ucraïna s'estengui.

- La UE, de soft power a hard power. El club comunitari ha vist les orelles al llop. La invasió i la brutalitat de l'atac rus no ha deixat marge per disquisicions ni debats. La UE en bloc s'ha alineat amb l'OTAN i els Estats Units i en pocs dies s'han produït esdeveniments inimaginables fins ara. Brussel·les donarà armes a Ucraïna. Per la seva banda, Alemanya ha donat un tomb a la seva estratègia de defensa i incrementarà la despesa militar. Per primer cop, el soft power europeu s'ha convertit en hard power.      

- Turquia, la nostàlgia otomana. També Ankara pensa en el seu imperi perdut i la crisi ucraïnesa pot reforçar el seu paper internacional. La Turquia de Recep Taiyip Erdogan pertany a l'OTAN i, malgrat les relacions comercials amb Rússia, s'ha alineat amb les posicions de duresa contra la invasió, exigint més fermesa contra els invasors. Les apetències imperialistes de Moscou també espanten els turcs. Erdogan ja ha esmentat el protocol de Montreaux, que permet tancar el Mar Negre a les tropes russes en cas de guerra. El líder turc farà valer el seu pes a la regió per reforçar la seva influència. 

[h3]Els perdedors[/h3]
- La imatge internacional de Putin. Si bé la seva figura ha guanyat pes com a actor implacable de portes endins, de portes enfora la situació és completament diferent. Les múltiples sancions en àmbits diversos -de l'economia a l'esport- l'han deixat aïllat. També hi ha un cert grau de contestació interna, per bé que en un règim tan vigilant les manifestacions comporten conseqüències immediates per als protagonistes.

- L'economia russa. Si Putin ha aconseguit fer tremolar el món de cop, també és cert que les sancions econòmiques acordades contra l'economia russa han tingut impacte. No hi ha consens entre els experts sobre els efectes que poden tenir les sancions i se suposa que el Kremlin ha descomptat els efectes d'aquesta primera resposta occidental. Però aquest dilluns, el ruble, la moneda russa, s'ha ensorrat i ha perdut un 30% respecte el dòlar. L'expulsió de diversos bancs russos de la plataforma de pagaments internacional Swift i la congelació de les transaccions amb el Banc Central de Rússia han colpejat de valent l'economia russa.  

- Els Estats Units. lideratge qüestionat. L'operació llançada contra Ucraïna és fruit d'un càlcul que el temps dirà si ha estat errat. Els EUA han perdut lideratge i la seva capacitat per mantenir cohesionat el front occidental ha estat discutida. Després que Washington prioritzés una estratègia de cara al Pacífic, les relacions amb la UE s'havien erosionat. Els anys de Donald Trump van afeblir l'aliança transtlàntica i la puixança econòmica i militar de la Xina van obrir un gran interrogant sobre el futur de l'imperi nord-americà. Els errors de Joe Biden, la sortida apressada de l'Afganistan i la divisió que viu el país, amb un trumpisme que no reconeix la legitimitat del president, el situen davant la seva hora definitòria. Si aquesta és la guerra de Putin, també serà la crisi de Biden. Paradoxalment, pot ser alhora la seva oportunitat. De moment, ha liderat la coalició occidental, que no és poc.    

- Veneçuela i Cuba. Molt probablement, els aliats de Moscou a Amèrica Llatina sortiran perdedors d'aquest conflicte. El règim veneçolà va traslladar les oficines de Petrolis de Veneçuela (PDVSA) a Moscou el 2019 per protegir-se de les sancions econòmiques contra Caracas. És des d'allí que es gestionen les exportacions petrolieres del país. Les sancions decidies contra els bancs russos afectaran l'economia del país de Nicolás Maduro, que ja no està per llançar coets. A més, les possibilitats que Rússia hagi de retallar les ajudes a Veneçuela, però també a Cuba i Nicaragua, per força afebliran aquests països, sotmesos a la pressió dels Estats Units.

- La poblacio ucraïnesa. És coneguda la frase que la primera víctima de la guerra és la veritat. I la població civil. Sempre paguen justos per pecadors i en aquesta ocasió s'ha tornat a comprovar. A cinc dies de l'inici del conflicte, Ucraïna xifra en 352 els morts civils i més de mil els ferits. El principal focus de resistència a la invasió russa són les ciutats, on milers de voluntaris s'han afegit a la defensa. Els atacs russos no han respectat edificis residencials i la població es refugia en les estacions de metro. Segons l'ACNUR, prop de mig milió d'ucraïnesos haurien escapat del conflicte buscant refugi en els països veïns, especialment Polònia.

[plantillaucraina]