L'equip especial de fiscals a càrrec del cas d'insurrecció contra l'expresident destituït Yoon Suk-yeol ha demanat aquest dimarts la pena de mort per a l'exmandatari per la polèmica llei marcial decretada el desembre del 2024 i que li va costar el càrrec mesos després.

Els fiscals han assenyalat Yoon com el responsable de liderar un procés d'insurrecció en declarar la llei, que va comportar el desplegament de tropes durant diverses hores als voltants del parlament i va desencadenar una greu crisi política a nivell intern, segons informacions del diari The Korea Times.

En la sol·licitud, argumenten que Yoon era, en última instància, responsable d'"intentar soscavar l'ordre constitucional en mobilitzar les forces armades i la policia per reprimir l'Assemblea Nacional". Així, han defensat que aquestes accions van representar una "greu amenaça per a la democràcia i que justifiquen la pena més severa prevista per la llei sud-coreana".

La polèmica amb la llei marcial a Corea del Sud

El desembre de 2024 l'expresident de Corea del Sud Yoon Suk Yeol va imposar la llei marcial per "erradicar les forces afins a Corea del Nord" i garantir "la llibertat i felicitat" de la població sud-coreana. Aquesta legislació arribava en ple augment de la tensió entre tots dos països arran de l'acostament entre Pyongyang i Moscou que s'havia produït durant els últims mesos. Yoon, que s'havia dirigit al país per anunciar l'adopció d'aquesta mesura d'emergència, havia assenyalat que la llei marcial era necessària per "protegir l'ordre constitucional" al país asiàtic, que continua tècnicament en guerra amb Corea del Nord des dels anys 50, quan les parts van acordar un armistici que va posar fi als combats mancant un tractat de pau.

La mesura va portar el Ministeri de Defensa a convocar una reunió d'emergència amb els principals comandants i alts càrrecs de les Forces Armades. L'exèrcit havia anunciat la prohibició de les activitats dels partits polítics, així com de la cambra i futures noves manifestacions. De la mateixa manera, havien expressat que les editorials i els mitjans de comunicació passaven a estar sota el control del comandament de la llei marcial.

Va ser la primera vegada des del 1980 que es declarava una situació d'aquest tipus a Corea del Sud. Segurament per això, la mesura ha causat una forta commoció al país, que va tenir una sèrie de líders autoritaris al començament de la seva història. No obstant això, es considera democràtic des de la dècada de 1980.

L'expresident Yoon Suk Yeol va fer marxa enrere i va retirar la llei marcial el mateix dia que havia anunciat la seva implementació a causa del rebuig polític i social unànime que va tenir la mesura, tombada pel Parlament aquest mateix dimarts per 190 vots contra 300 a favor, i que va fer sortir ciutadans al carrer i plantar-se davant la cambra, custodiada per un fort desplegament de l'exèrcit i la policia.