Hi ha una Amèrica que prefereix no estar sola al món. La festa que, amb motiu del 4 de juliol, dia de la independència dels Estats Units que l'any que ve arriba als 250 anys, fa per aquestes dates el consolat a Barcelona és un tradicional punt de trobada estiuenc entre polítics, expolítics, periodistes, empresaris, consultors, i personalitats americanes residents al nostre país i a Andorra.
El consolat és el dels més antics a la ciutat (va obrir el 1797) i l'actual delegació ocupa un singular i recentment restaurat edifici concebut per Enric Sagnier al passeig de la Reina Elisenda. Aquest dijous al vespre, gairebé un miler de persones compartien celebració, però la casualitat va voler que fos un dia especial. Era l'endemà de la cimera de l'OTAN a la Haia, a la qual Espanya i Estats Units van arribar i van sortir-ne enfrontats per la negativa de Pedro Sánchez d'incrementar el pressupost de defensa fins al 5% que exigeix Donald Trump als aliats.
Era el tema de conversa -i fins i tot de broma perquè a Barcelona la qüestió geoestratègica es relativitza, com sol passar quan el poder sembla tan llunyà- a totes les rotllanes, sobretot si hi havia polítics, militars o representants dels cossos policials. Tot plegat va fer molt esperat el discurs de la cònsol, Lia Miller, diplomàtica de carrera a qui se situa en l'òrbita demòcrata i que va arribar fa un any a Barcelona, quan Joe Biden era encara a la Casa Blanca.
L'atreviment de la cònsol
Miller va fer, malgrat que la diplomàcia i l'ocasió podien convidar a l'escapisme, un discurs atrevit. Més tenint en compte que l'ambaixador a Madrid designat per Trump, Benjamin León, un veterà exiliat cubà que és una de les ànimes i finançadors dels republicans a Miami, la Little Havana, està a punt de presentar credencials i prendre possessió. Segur que des de l'ambaixada del carrer Serrano farà les delícies d'Isabel Díaz-Ayuso i companyia, ben relacionats amb la dreta més extrema de l'altra banda de l'Atlàntic.
A Barcelona, la mirada és diferent. Miller ho sap i es diria que ho comparteix. Després de donar la benvinguda en català va mostrar la cara més suau de l'administració Trump. Va indicar que els Estats Units s'han de protegir, però que no poden afrontar "sols" el repte de la seguretat, que cal enfortir les "aliances estratègiques" i que Barcelona "importa". "L'America First [primer] no és l'America Alone [sola]", va afirmar reinterpretant el lema de Trump just després que es cantés l'himne americà.
Aliança militar que ve de lluny
A Miller i la seva petició de "llaços amb Espanya a tots els nivells" (va evitar referències explícites a Catalunya, cosa que no va passar desapercebuda a la delegació sobiranista) els assistents l'escoltaven amb certa tensió ambiental i un silenci més tallant de l'habitual en una festa de jardí amb paradetes de menjar i beguda. El públic la va escoltar reivindicar els 70 anys d'aliança militar i les bases en un moment que va admetre que no era fàcil. Potser per això la nòmina de polítics era més escassa que altres anys, especialment pel que fa als socialistes, que no passen tampoc un moment dolç. El president del Parlament, Josep Rull, i el conseller d'UE i Acció Exterior, Jaume Duch, eren les principals autoritats amb dos ministres d'Andorra i el delegat del govern espanyol, Carlos Prieto.
Una independència per emmirallar-se
La delegació independentista era, com sempre, potent ja que, al remat, els americans sí que van saber fer una DUI que no va ser fake. Jordi Turull, Oriol Junqueras, Toni Castellà, Carles Campuzano, i els ex Laura Borràs i Jordi Sànchez eren les cares més visibles en un dia de satisfacció per l'aval del TC a l'amnistia i també hi havia els tinents d'alcalde de Barcelona, els socialistes Eugènia Gay i Jordi Valls. Enguany no hi era Jaume Collboni. Als polítics els rondava, a una distància prudencial però actiu en les relacions amb altres uniformats, el coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, el tuitaire Tácito, que va tenir glòria en el clímax del procés i que explica que ha preferit quedar-se com a número dos del cos a Catalunya que liderar-lo en un altre territori. No se li pot negar que ell coneix la plaça.
I a l'espera dels possibles canvis de personal i de to en la representació diplomàtica americana a l'Estat, tot plegat va tenir un punt d'alenada d'aire fresc en un dia d'una gran xafogor a la ciutat i amb l'ambient polític agre i carregat a Madrid i a Washington. La cònsol Miller va deixar clar que hi ha una Amèrica que no vol estar sola i que, malgrat tot, el dijous al vespre es va sentir cordialment acompanyada.
