El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimecres la nova Comissió Europea presidida per l'alemanya Ursula von der Leyen. La democristiana ha aconseguit l'aval de la majoria tradicional a l'Eurocambra, formada pel Partit Popular Europeu, els socialistes i els liberals de Renew, als quals s'hi ha afegit un sector de l'extrema dreta formada pels Conservadors i Reformistes Europeus de Giorgia Meloni i una part dels Verds. Ho ha fet amb el vot en contra del PP espanyol, molest per la ratificació de Teresa Ribera com a vicepresidenta.
La ratificació es donava per feta, tot i que el grup dels Verds s'ha dividit i la posició favorable al "sí" es va imposar per la mínima dins de la formació. També ha estat manifesta la recança que una franja dels socialdemòcrates ha mostrat pel comissari italià, Raffaele Fitto, proposat per Meloni. Però, sobretot, pel candidat a comissari hongarès, Olivér Várhelyi, designat per Viktor Orbán.
El PP d'Alberto Núñez Feijóo va fer del rebuig a Teresa Ribera com a vicepresidenta de Transició Neta i comissària de la Competència un tema de principis. Volia així desviar l'atenció del desgavell en la gestió de la dana per part del govern de Carlos Mazón. Un nou front de desestabilització de l'executiu de Pedro Sánchez -que avui ha encaixat un debat intens al Congrés sobre la tragèdia al País Valencià-, ni que fos al preu de fer trontollar la Comissió Europea.
Von der Leyen ja va ser reelegida el juliol passat, per 401 vots de 719. Ara es disposa a encarar un nou mandat amb una Comissió girada a la dreta que assumirà les seves funcions l'1 de desembre. Ho farà en un context més incert que mai, quan, a l'altre costat de l'Atlàntic, els Estats Units estan a punt d'encetar una nova presidència de Donald Trump. Un fet històric que per força condicionarà el vincle atlàntic quan Rússia intensifica la seva guerra contra Ucraïna.