“Tots tenen molt integrat el que passa al seu entorn. Poden estar jugant a un joc al qual jugarien nens de qualsevol altra part del món i mentre parlen de què ha passat a l'escola, de la família o del futbol, de cop i volta, sense deixar de jugar comenten que a un noi el van matar ahir mentre hi havia una incursió militar al camp”. Aquesta és una de les coses que més va sorprendre el periodista Andreu Merino quan va aterrar a la Cisjordània ocupada per rodar, juntament amb els companys Joan Giralt i Alba Grifell, el documental Shahid, créixer o morir a Palestina produït per La Manchester i que s’estrenarà el 9 d’octubre a Movistar Plus i aviat al 3Cat.
El 9 d'octubre @MovistarPlus estrenarà "Shahid", el documental produït per @LaManchester que hem dirigit amb el @jogiralt acompanyats per l'@albagrifell
— Andreu Merino Vives (@andreumerino) September 25, 2024
Volíem explicar com l'ocupació israeliana condiciona la vida dels infants a Cisjordània.
Esperem haver-ho aconseguit👇 pic.twitter.com/RNgoQwVvcM
Els codirectors, Merino i Giralt, contraposen el marc mental occidental, que en casos com aquest, demanaria parar i tenir una conversa pausada, amb el d’aquests nens i nenes que conviuen i sobreviuen als colons israelians. “La seva vida ja ve truncada d’inici”, apunten. Shahid, però, no vol posar el focus en el dolor explícit dels i les menors. Al contrari, el documental busca a través de la simplicitat, petits moments quotidians -”una mica fins i tot costumistes”- que dibuixin personatges de carn i ossos, persones amb vides que podrien ser les de qualsevol.
Aquests personatges, d’entre 11 i 13 anys, són en Nadeem, el protagonista, que viu a Jenin i fa teatre per canalitzar els seus traumes gràcies a The Freedom Theater -una organització internacional sense ànim de lucre nominada al Premi Nobel de la Pau-; la Mayar, una nena que tira endavant el seu projecte de vida en un poble envoltat d’assentaments israelians; el Watan o en Jabber, dos nois d’un camp de refugiats de Betlem que narren les incursions pràcticament diàries de l’exèrcit d’Israel. La meta, segons els seus autors, és explicar què és un conflicte bèl·lic i un entorn violent des d’aquesta innocència infantil dels menors que acompanyen. “El conflicte israelianopalestí s’explica implícitament per coses que van passant”, precisen els codirectors. “És més una peça de la vida dels protagonistes que una gran filosofada teòrica”, afegeix Giralt.
Cisjordània, la "gran oblidada" que plora joves màrtirs
Merino relata que fa 10 anys que va i ve de Cisjordània. “El 2015 va ser el meu primer viatge i cada cop que hi torno la situació està pitjor”, admet. El seu coneixement del terreny li ha permès contribuir a la creació de Shahid, aquesta peça documental que narra amb tota la cruesa la cara més sibil·lina de l’ocupació. Des dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, ara fa precisament un any, “l’ocupació militar s’ha intensificat molt, sobretot a camps de refugiats cisjordans”, denuncien tots dos.
El seu desig era, des del primer moment, que els territoris ocupats fossin l’escenari per explicar la història. El motiu és fàcil: “S'ha d'equilibrar la manca de visibilització històrica que ha patit Cisjordània comparada, per exemple, amb Gaza”, raonen. L'indret com a símbol del conflicte inexorable. Per als autors, la vida dels adolescents a la zona evidencia “la impunitat amb què l'ocupació militar israeliana actua i com és de naïf plantejar avui la solució dels dos estats”, un plantejament de què Espanya ha fet bandera a fòrums mundials en reiterades ocasions.
Shahid està rodat poc després de l’esclat a gran escala de la guerra a Gaza, que ha multiplicat a Cisjordània els morts i desplaçats. L’ocupació provoca, aquí, la mort de 30 menors cada any de mitjana. Alhora, aproximadament 700 nens i nenes són detinguts i empresonats. Hi ha una anècdota que reflecteix la situació i resumeix el motiu pel qual van optar per aquest títol. Era molt comú que quan Merino i Giralt es llevaven en qualsevol zona de Cisjordània el minaret de la mesquita anunciés que hi havia un nou shahid mort a mans de l’exèrcit israelià. Molts, nois joves. "L’amenaça de ser un màrtir plana sobre qualsevol nen o nena que visqui a Palestina", conclou, contundent, Merino.