"Nous nivells de preparació" per fer front a una possible agressió armada contra els estats de la Unió Europea. Aquesta és la recepta de Brussel·les davant d'un context en què els reptes sobre la seguretat externa no semblen decréixer en el continent i en la resta del planeta. Per això, aquest dimecres el bloc comunitari ha presentat un pla amb 30 accions "clau" per afrontar la geopolítica convulsa i eventuals catàstrofes naturals o pandèmies. Però què recomana exactament?
La voluntat màxima de la Comissió Europea amb el pla que ha donat a conèixer avui és reforçar les capacitats de preparació dels 27 i, per això, posa èmfasi en quatre grans grups. El primer fa referència als desastres naturals i episodis climàtics extrems, com poden ser inundacions, incendis, terratrèmols i episodis climàtics extrems que poden derivar en problemes com la sequera. El segon fa esment als desastres induïts per l'activitat humana, com ara accidents industrials, tecnològics o pandèmies.
En tercer lloc, hi situa les amenaces híbrides com ciberatacs, campanyes de desinformació o sabotatge d'infraestructures crítiques. Per últim, el quart tema l'ocupa la possibilitat d'una agressió armada sobre un país de la UE. Tot plegat, poc després de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hagi demanat esforços als estats membres perquè augmentin la despesa en defensa davant la incertesa que provoca la presidència de Donald Trump i els riscos per la invasió russa d'Ucraïna.
"Es tracta d'arreglar la teulada mentre encara brilla el sol per minimitzar els danys que podria causar la pluja", ha estat la metàfora que ha fet servir la vicepresidenta comunitària de Treball, Roxana Minzatu, per justificar que el plantejament de defensa no vol alarmar la població.
Kit d'emergència i reserves estratègiques
De moment, la mesura que més ha transcendit és la recomanació a totes les llars europees de tenir subministraments d'emergència per poder sobreviure, com a mínim, tres dies sense cap mena d'ajuda externa. L'executiu europeu acordarà amb els estats membres els principis per definir la guia i els productes bàsics que hauria d'incloure el kit.
Entre els objectius essencials del pla també s'inclou el desenvolupament d'una millor estratègia de preparació per a serveis "essencials" com hospitals, escoles, el transport o les infraestructures de telecomunicació. En aquest sentit, Brussel·les planteja dur a terme lliçons de preparació a les escoles, simulacres, i introduir als centres el Dia Europeu de la Preparació per aconseguir una major implicació de la societat civil.
A banda de la població civil, l'executiu comunitari també vol portar aquests exercicis de preparació "regular" en col·lectius com les forces armades, les forces de protecció civil, els cossos policials, els treballadors de la salut i els bombers.
Un altre plantejament busca reforçar l'aprovisionament d'equipaments i materials crítics i garantir el subministrament de recursos com l'aigua en casos de manca d'abastiment.
Un nou centre de coordinació de crisis
La creació d'un nou centre de gestió de coordinació de la UE per assegurar una resposta coordinada dels estats, tant civil com militar, és una altra proposta destacada del pla. Actualment, existeixen més de 50 sistemes d'alerta arreu d'Europa, i la Unió vol crear una plataforma única amb àmplies capacitats davant els nous riscos.
Per poder donar una resposta reactiva en aquestes situacions de crisis, la UE vol aprofundir en la cooperació amb altres socis estratègics, com l'OTAN. Aquesta col·laboració amb altres actors també es contempla amb empreses, per garantir el funcionament de les línies de producció, i amb organitzacions d'àmbits com la mobilització militar, la seguretat i el clima o el reforç de la indústria de la defensa.
Primera avaluació de riscos, abans que acabi el 2026
Ara, la Comissió i l'alta representant per a la política exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, juntament amb el suport d'agències "rellevants", elaboraran una primera avaluació global de riscos i amenaces d'aquesta estratègia, que s'haurà de presentar abans que acabi l'any 2026.
De manera individual, alguns estats s'han avançat i alguns d'ells han anunciat mesures per reforçar la seva seguretat. Un d'aquests casos és el de Dinamarca, que ha anunciat aquest dimarts l'obligatorietat del servei militar per la població femenina ja a partir de l'1 de juliol d'aquest 2025.
Des d'Espanya, el president Pedro Sánchez s'ha compromès aquest dimecres a incrementar la despesa militar fins al 2% del PIB, enfocada a la creació d'un exèrcit europeu. De tota manera, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats, ha assegurat que això no anirà en detriment de la despesa social.
