El candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, té a tocar la victòria quan s'està en la fase final del recompte de les eleccions nord-americanes. Trump està mostrant un múscul considerable enfront Kamala Harris. Trump ja suma 267vots electorals i s'ha imposat en feus conservadors com Texas i Florida d'una manera clara, millorant en molts casos el seu resultat del 2020, i fregant la victòria a Arizona i Nevada.
En aquests moments, a banda dels esmentats, Trump té acumulats els estats de Montana, Idaho, Utah, Kentucky, Indiana, Virgínia Occidental, Carolina del Nord, Alaska, Tennessee, Oklahoma, Arkansas, les dues Dakotes, Wyoming, Nebraska, Kansas, Missouri, Louisiana, Alabama i Mississipi. Segons els analistes, Trump hauria aconseguit incrementar el seu suport entre llatins i negres, malgrat el seu discurs antiimmigració i les seves proclames xenòfobes.
Per la seva part, la candidata demòcrata suma 214 vots electorals i s'ha emportat Nova York, Califòrnia, Washington, Oregon, Colorado, Delaware, Illinois, Virgínia, Vermont, Nova Jersey, Connecticut, Rhode Island, Hawaii i Maryland. Es tracta, en tots els casos, d'estats previsibles i prodemòcrates.
En un primer moment, no semblava que hi hagués cap gran sorpresa pel que fa a l'atribució d'estats, però molt aviat Trump ha mostrat una clara robustesa en la seva base electoral. Quan s'ha escrutat Florida, on Trump ha superat els resultats del 2020, ja s'ha intuït la seva tracció electoral: s'ha imposat a Florida amb més del 54% dels vots, quan fa quatre anys va guanyar amb un 52%.
El recompte ha avançat més ràpidament del que es preveia i molt aviat han començat a caure estats de pes com Texas i, després, Geòrgia i Carolina del Nord, aquest darrer on els demòcrates havien fet una forta inversió política. La vicepresidenta ha hagut de conformar-se amb liderar la majoria dels estats on el seu partit sempre domina, com els territoris de les dues costes, amb Nova York i Califòrnia.
Els nord-americans han estat convocades a votar en les eleccions més incertes de les darreres dècades als Estats Units. Els nord-americans decidiran si són l'actual vicepresidenta i candidata demòcrata, Kamala Harris, o l'expresident i nominat republicà, Donald Trump, els propers titulars de la Casa Blanca, que és l'elecció que centra tota l'atenció, però també s'elegirà un nou Congrés (tota la Cambra de Representants i un terç del Senat), així com diversos governs estatals.
El recompte ha començat amb els primers estats que tancaven els seus col·legis electorals a les 5 pm (23 hores en horari europeu), Kentucky i Indiana, al Mig Oest. Molt aviat s'ha comprovat que els sondejos de les darreres setmanes havien fet curt -altra vegada- amb el potencial electoral trumpista.
L'any 2016, van ser 136 milions de nord-americans els qui van votar i van dur Donald Trump a la Casa Blanca, malgrat que Hillary Clinton va obtenir més de 2 milions més de vots. Fa quatre anys, van ser 158 milions els electors, que van elegir Joe Biden per 81 milions davant els 74 milions de Trump. Aquest cop, el rècord es pot superar clarament. Però, en aquesta ocasió, hi ha un canvi rellevant. Així com el 2016, Clinton va superar en vots populars Trump per més de dos milions de vots, i Biden va fer-ho per 7 milions el 2020, ara serà Trump qui triomfi també en sufragis populars.