La violència política s’ha intensificat als Estats Units des de les eleccions que van tornar Donald Trump a la Casa Blanca. La polarització, que ve des de l’elecció de Barack Obama el 2008, ha derivat en una bel·ligerància creixent. L’assalt al Congrés per partidaris de Trump, el gener del 2021, va ser un tombant. L’atac a la casa de l’expresidenta demòcrata de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, que va estar a punt de costar-li la vida al seu marit, va ser un senyal obscur. Després, s’han succeït nombrosos atemptats, inclòs l’intent d’assassinat de Trump durant la campanya del 2024.
Però ha estat el primer any del segon mandat de Trump el que ha encès les alarmes, amb episodis com l’assassinat de l’influencer trumpista Charlie Kirk . L’onada de detencions i deportacions d'immigrants il·legals , que han afectat també persones en situació legal als Estats Units, i l’actuació brutal dels agents de l’agència ICE que ha costat la vida a dues persones a Minneapolis , ha estès les protestes pel país. El temor a una crisi que desemboqui en una guerra civil ha augmentat. Serà realitat el que el director Alex Garland va imaginar al film Civil War el 2024? Hem parlat amb alguns nord-americans que viuen a Catalunya perquè ens diguin com ho veuen.
Doris Stanger: “Guerra civil? Les institucions resistiran”
Professora d’anglès amb 35 anys a Barcelona, casada amb un català, Doris Stangler és l’actual presdienta de Democrats Abroad a Barcelona. Confessa que viu amb “angoixa” els esdeveniments al seu país, enganxada a les notícies. Ella creu que la democràcia està amenaçada, però que prevaldrà: “Les institucions, malgrat tot, funcionen. Hi ha molta resistència, no sempre prou visible als mitjans, des de jutges a congressistes. Ara mateix, els demòcrates estan negociant amb els republicans al Senat per retirar fons a l’ICE. Jo soc optimista”.
Stanger es mostra confiada que la situació no anirà a més i descarta una guerra civil: “El fet és que Trump està baixant als sondejos, no és un sotrac però sí una tendència clara. I la frase que més escolto és que no es va votar per això”. L’activista demòcrata creu exagerada la comparació amb la violència dels anys 60: “Hi ha gent al carrer, però les protestes són molt majoritàriament pacífiques, i hi ha una franja de votants trumpistes que ja mostren el seu desànim”.
Víctor Horcasitas: “Ara ja entenc perquè la gent va votar Hitler”
Dins de la comunitat nord-americana a Catalunya n’hi ha pocs que siguin més actius que Víctor Horcasitas. Aquest enginyer de Telecomunicacions dirigeix Metropolitan, la revista en anglès amb més circulació a Barcelona. Horcasitas és un antic republicà que, indignat amb Trump, va ingressar en el Partit Demòcrata. Com veu la situació? “No em sorprèn. Trump no ha enganyat ningú, està fent el que va dir que faria. La situació està fotuda des que en el seu tercer any de mandat Joe Biden va decidir no retirar-se”. Horcasitas critica dels demòcrates la dificultat per connectar amb els sentiments i els problemes s de la gent, enfront un Trump que sap agafar el pols del carrer. “Ara ja entenc perquè molts alemanys van votar en Hitler, cosa que m’havia preguntat quan era petit”, assegura.
Una guerra civil als Estats Units? Horcasitas ho veu un escenari inviable: “Per dues raons. Una és que els estats més potents econòmicament són demòcrates, amb una gran excepció que és Texas. Si Califòrnia i Nova York fossin republicanes seria una situació diferent. L’altra és demogràfica: la societat nord-americana està canviant i la població blanca està reculant. Per això hi ha aquestes onades repressives, per intentar aturar la transformació demogràfica. Per això envia l’ICE a Minnesota, a bastions demòcrates”. Per Horcasitas, “a l’economia comença a dibuixar-se un panorama d’estanflació, amb inflació i atur creixent. Trump té poca corda”.
Greg Ryan: “Estan detenint traficants i violadors”
Empresari de restauració, amb 30 anys a Catalunya, Greg Ryan forma part de la minoria de nord-americans catalans: es confessa simpatitzant republicà, de matís llibertari (contrari a tota intromissió estatal en la vida dels ciutadans). En un bon català, Ryan veu les coses d’una altra manera: “Hi ha coses que no m’agraden de Trump, com els seus insults, però està fent el que va dir, ha posat ordre a la frontera, els agents de l’ICE estan detenint molts traficants i violadors. El que passa és que en molts estats les autoritats col·laboren i a Minnesota, no”. Ryan assegura que amb Obama es va deportar “quatre vegades més i ningú va dir res”.
Ryan nega amb rotunditat davant la hipòtesi d’una guerra civil: “Tinc família als Estats Units. Els mitjans mostren unes imatges, però la majoria de la gent no va per aquí. És inimaginable l’escenari d’uns veïns lluitant contra altres veïns”. Sobre l’assassinat d’Alex Pretti, discrepa de la visió que condemna els agents de l’ICE: “S’ha repetit que era un infermer bon noi. Duia arma, i carregada, el que és legal, sí, però les normes diuen que no pots participar en conflictes ni baarlles si en portes. Ara hem vist com s’havia enfrontat a cops de peu amb agents uns dies abans. No era tan bon noi”.
Mentre el mandat de Trump avança cap a un panorama de final incert, els nord-americans de Catalunya s’ho miren amb preocupació. Però trumpistes i antitrumpistes catalans coincideixen, potser aferrats al millor optimisme que caracteritza el millor dels Estats Units, a negar el pitjor malson.
