Un japonès reclama la sobirania sobre l'arxipèlag de Senkaku.

No només dos estats com l'espanyol i el marroquí es disputen la sobirania d'illes deshabitades. La Xina i el Japó viuen aquests dies una escalada de tensió pel grapat d'illots que conformen l'arxipèlag de Senkaku -o Diaoyu, en xinès-, oficialment sota jurisdicció japonesa però que Beijing també reivindica com a propis.

Per bé que un i altre país tenen un acord que impedeix els seus ciutadans apropar-se a les illes, per cap d'any un pescador japonès, Hitoshi Nakama, s'hi va apropar per reivindicar la sobirania japonesa. "Ho he fet pel Japó i pel món. Vull que durant aquest any es posi el focus en el problema de les illes Senkaku", va afirmar.

El gest i les declaracions han enfurismat el règim comunista xinès, que ja ha emès una queixa formal a Tòquio, reivindicant un cop més la sobirania de l'arxipèlag basant-se en documentació històrica que prova que la dinastia Ming ja hi tenia autoritat. Però, segons el Japó, des del 1895 hi ha constància documental d'un nucli de població japonès. Fos com fos, després de la II Guerra Mundial, mentre la Xina es trobava en plena guerra civil, els EUA van controlar l'arxipèlag i, quan en van marxar, van cedir-ne l'administració al Japó.

De llavors ençà, periòdicament hi ha hagut nacionalistes xinesos -i taiwanesos- que n'han reclamat la sobirania, amb el conseqüent enuig de Tòquio, i nacionalistes japonesos que han reivindicat l'status quo vigent, amb el conseqüent enuig de Beijing.

Els motius

Però, a diferència de l'illa de Perejil -Leila, en àrab-, darrere d'aquesta disputa per unes illes que, amb prou feines, superen les 500 hectàrees de terreny -l'illa de Cabrera en té 1.115-, hi rau l'interès econòmic que acumulen les seves aigües: bancs de peixos, gas i, possiblement, petroli.

Per respondre al "greuge" japonès, una dotzena de nacionalistes xinesos van salpar del port de Hong Kong en direcció als illots, mentre que quatre polítics japonesos també van visitar dimarts l'illa gran de l'arxipèlag.