Joan Carretero, torna

Després de la dimissió dels quatre dirigents crítics, torna a presidir Reagrupament.

Publicat el 01 de febrer de 2010 a les 19:08

Una mica més de 24 hores, i l'exconseller Joan Carretero ha guanyat el pols als crítics i ha acceptat tornar a presidir Reagrupament després que els quatre dirigents que li van plantar cara a la junta directiva per la fórmula d'elecció dels candidats a les eleccions del 2010, Emili Valdero, Jaume Renyer, Albert Pereira i Francesc Abad hagin anunciat la seva dimissió.

Carretero ha pres la decisió en una reunió a Puigcerdà amb el seu entorn de màxima confiança. Fonts coneixedores de la trobada consultades han afirmat que amb Carretero també poden tornar a la direcció de Reagrupament els 12 dirigents que el van seguir, tot i que donen per fet que no tots voldran tornar.

Carretero no ha parlat aquest dilluns amb el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, com havia anunciat, tot i que té previst fer-ho en els pròxims dies.

Una crisi per les llistes

Carretero ha acceptat tornar a presidir l'associació en una reunió a Puigcerdà amb el seu entorn de confiança. El líder de l'associació va condicionar dissabte en una reunió extraordinària de la junta directiva la seva continuïtat a la presidència de Reagrupament a què Valdero, Pereira, Abad i Renyer dimitissin. Els quatre dirigents crítics s'hi van oposar d'entrada en considerar que estaven legitimats per l'assemblea fundacional d'octubre que els havia escollit, i Carretero va reaccionar presentant la dimissió.

El van seguir 12 dirigents més, que amb el retorn de Carretero poden tornar a l'executiva. Les fonts consultades, però, donen per fet que alguns no voldran tornar. De fet, almenys tres dels dirigents dimissionaris van plegar decebuts amb les disputes internes i no es van alinear amb cap dels dos sectors.

El detonant de la crisi dels darrers dies han estat les discrepàncies –'irreversibles', en paraules del mateix Carretero- sobre la fórmula d'elecció dels candidats a les llistes per a les eleccions al Parlament. Mentre Carretero defensa una elecció assembleària centralitzada en una única votació, els dirigents crítics consideren que aquesta fórmula és antiestatutària perquè no és fidel a allò que estableix la ponència política aprovada per l'assemblea, que fixa que els candidats s'han d'elegir amb llistes obertes i per circumscripcions i no en una sola votació, prevista inicialment pel 21 de març al Palau de Congressos de Barcelona.