NEWSLETTER

Un adeu i una investidura que s'enverina

La dimissió de Sabrià, que evidencia el xoc entre sectors d'ERC, afecta també a Illa. Si la pugna escala, els republicans no tenen bones perspectives ni per anar a noves eleccions ni per explicar a la militància qualsevol acord amb el PSC

Imatge d'arxiu de Sabrià a la seu d'ERC al costat d'un retrat de Junqueras
Imatge d'arxiu de Sabrià a la seu d'ERC al costat d'un retrat de Junqueras | Adrià Costa
05 de juliol del 2024
Actualitzat a les 7:03h

Hi ha adeus planificats per intentar pacificar una crisi i que, tanmateix, poden acabar exposant-se tots els seus vessants. És el que va passar aquest dijous amb el comiat de Sergi Sabrià com a viceconseller arran de l'afer dels cartells contra Pasqual Maragall i Ernest Maragall per l'alzheimer. Va erigir-se en tallafoc perquè el xoc entre sectors a ERC no es dispari encara més, però les frases dirigides implícitament cap a Oriol Junqueras deixen un pòsit que pot encendre més els ànims. Si Junqueras va dir fa uns dies que la roba bruta s'havia de rentar a casa, Sabrià ha acusat -sense esmentar-lo- l'entorn de l'expresident d'ERC d'"enfangar" la situació. El pols està en marxa.

I si s'escala afegeix més complicacions a la investidura de Salvador Illa, que és el candidat que els republicans prioritzen de cara a l'arrencada de la legislatura si existeix la possibilitat de pactar-hi un finançament singular que el govern espanyol busca reduir, d'entrada, al consorci tributari. Perquè el dilema que s'ha de resoldre abans del 26 d'agost, en el fons, no té gaire més sortides que aquestes: fer president Illa, o bé anar cap a noves eleccions. Està en disposició ERC d'afrontar amb garanties qualsevol dels dos escenaris? Poden els republicans portar un dirigent socialista a Palau amb l'estat que travessa la militància, que és qui tindrà l'última paraula? Estan capacitats per enfrontar-se a uns nous comicis amb garanties en un context de guerra interna?

La lògica podria arribar a indicar que fer president Illa i quedar-se a l'oposició seria l'escenari més plausible, perquè permetria refer-se i endreçar-se sense perdre més forces a les urnes. Però, en aquest context de divisió, la militància està prou agitada com per no donar res per fet, una circumstància que la cúpula ha de tenir en compte a l'hora d'avaluar escenaris. I també l'hauria de tenir en compte el guanyador de les eleccions del 12-M, que veu amb inquietud el que passa a ERC. Si la investidura ja era complexa, la situació interna dels republicans, amb un fins ara viceconseller que es regira amb qui fa dos dies era president del partit, indica fins a quin punt es pot enverinar.

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació

Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.