Es completa una setmana de contrastos en l'activitat parlamentària. Aquest dijous es tancava un gran acord de les famílies polítiques europees -induïdes pels estats membre- per concedir un altre mandat a Ursula Von der Leyen. L'elecció de la presidenta de la Comissió Europea es produïa l'endemà que, al Congrés dels Diputats, Pedro Sánchez expliqués un pla de "regeneració democràtica" per a Espanya de contingut famèlic, perquè es limitava a aplicar el reglament europeu i no feia aportacions estructurals, fet que no va evitar una nova jornada d'alt voltatge a la cambra baixa. I, mentrestant, al Parlament, els moviments continuen sent escadussers, perquè les negociacions per a la investidura no fan intuir un desenllaç imminent. En públic, almenys, no es projecta un acord exprés. Pacte a Brussel·les, batussa a Madrid i precaució a Barcelona.
Els partits implicats en les negociacions -el PSC busca el suport d'ERC i els comuns- van poder calcular escenaris amb els resultats del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). El sondeig estableix que una repetició electoral no variaria substancialment els resultats dels comicis del 12 de maig: el PSC tornaria a guanyar amb un màxim de 45 escons, Junts conservaria la segona posició però no discutiria el triomf socialista tot i brandar un eventual retorn de Carles Puigdemont, ERC no patiria una davallada més pronunciada -tot i que l'enquesta és prèvia a la crisi dels cartells- i la majoria independentista es quedaria lluny de sumar, amb la consolidació afegida d'Aliança Catalana. Unes noves eleccions, doncs, podrien repartir unes cartes similars als actors encarregats de teixir acords. Un fet que obligaria els partits a entendre's o cedir pas de forma definitiva al vencedor per superar el bloqueig.
Les coordenades del CEO coincideixen amb el que hauria de ser el tram final de la negociació entre ERC i el PSC per a la investidura de Salvador Illa. La cúpula dels republicans, pensant en mecanismes de pressió als socialistes i rumiant que qualsevol pacte haurà de ser validat per la militància, voldrien un acord a finals de la setmana que ve. Així ho ha expressat en públic Marta Rovira, que aquest dijous va ser al Parlament -amb rebuda institucional del president de la cambra, Josep Rull-, dies després de reunir-se amb Lluïsa Moret, mà dreta d'Illa. Rovira ja pot perfilar detalls de les converses cara a cara amb els negociadors del PSC i pretén saldar acords subscrits anteriorment, com el deute del FLA o el traspàs de Rodalies -ahir va haver-hi nova reunió Estat-Generalitat per concretar dates-, abans de consolidar nous moviments en públic.
La secretària general d'ERC necessita un pacte prou sòlid perquè les bases l'avalin en un context de convulsió al partit, encara més ara que la crisi del cas dels cartells d'Ernest Maragall ha accentuat la pugna entre sectors i ha lesionat la reputació de les sigles republicanes. Rovira, que ha instat la Moncloa a una reunió "al més alt nivell" per tenir garanties que investir Illa tindrà contrapartides rendibles, reclama un pas endavant amb el finançament singular. Però a la Moncloa -i també al PSC- veuen amb recels una Catalunya fora del règim comú i indiquen el camí de desplegar el consorci tributari, previst a l'Estatut. Però sense controlar el consorci -la clau de la caixa- i una fórmula de reducció del dèficit fiscal, l'acord serà poc atractiu perquè la militància republicana hi vegi atributs, encara que s'hi afegeixin mesures i recursos per a la llengua, l'habitatge i les infraestructures. Quan en un partit van mal dades, tot pot descarrilar. I ERC té un historial ampli d'agitació de les bases.
Els qui hauran de decidir si hi ha investidura -amb els comuns esperant el desenllaç mentre perfilen el seu acord amb els socialistes- miren de reüll els càlculs de Puigdemont sobre el seu retorn. Veuen en els moviments de l'expresident una maniobra amenaçant sobre un eventual pacte ERC-PSC. La setmana que ve està previst que s'anunciï com serà la manifestació independentista de la Diada, en què l'ANC requerirà el suport d'Òmnium per sumar poder de convocatòria, i no són descartables missatges de pressió als republicans, que es deuran als designis de la militància.
El dubte que persisteix és saber si Rovira, Aragonès i Junqueras defensaran davant dels seus l'acord amb el PSC en el cas que les negociacions tinguin un desenllaç satisfactori. Tots tres n'han estat partidaris des que van observar els resultats del 12-M, però la lluita interna al partit pot fer que algú es mulli menys del compte. Per si de cas, a ERC ja s'han fet les primeres càbales sobre qui podria fer de candidat en cas de repetició electoral. Les enquestes diuen, però, que si l'independentisme s'aboca a tornar a tirar els daus no seria sinònim de tenir una posició més avantatjosa.
- Tots els esculls al pacte PSC-ERC; per Carme Rocamora.
- Estat i Generalitat preveuen començar el traspàs de la línia R1 de Rodalies el gener de 2025.
- De les urgències en defensa a posar l'habitatge al centre: els reptes de l'Europa de Von der Leyen; per Pep Martí.
- Biden contra les cordes: Obama se suma a la pressió i la renúncia podria arribar aquest cap de setmana.
- 10 consells per superar l'onada de calor; per Arnau Urgell i Vidal.
El passadís
Encara falta gairebé un any per a les pròximes eleccions a la presidència del Cercle d'Economia, que solen ser un procés tranquil i lent d'on sorgeix un nom de consens. Però ja comencen a aparèixer noms. Hi ha qui aposta per una dona per succeir Jaume Guardiola. Un dels noms que circulen és el de la notària Camino Quiroga, membre de la junta. Qui, de moment, li dona suport, i de manera entusiasta, és el seu marit, l'empresari Tatxo Benet. Quiroga va ser la protagonista dimecres d'una sessió del cicle Les persones del Cercle, on un soci explica la seva trajectòria.
L'acte, segons alguns assistents, va ser divertit. Tatxo Benet no va poder contenir la seva alegria i en el seu Linkedin va llançar-se a fer campanya sense amagar-se'n. Després de definir la notària com una persona "empoderadora amb les dones, feminista valenta, intel·ligent, empàtica", va escriure que el públic havia quedat captivat "com qui troba una perla amagada en una ostra" i va demanar al Cercle que aprofiti "el vendaval d'aire renovador" que aportaria.
Vist i llegit
Rosa Regàs ens va deixar aquest dijous després d'una vida llarga (90 anys) i plena, reconeguda per les seves facetes d'escriptora, editora i traductora, icona també d'una etapa disruptiva de la intel·lectualitat barcelonina. En les últimes hores se n'han escrit molts obituaris, però us recomano especialment el que firma Elena Pita a El Periódico. Pita havia quedat amb Regàs dimarts, a la seva casa de Llofriu, per mantenir-hi una conversa relaxada sobre el seu darrer llibre (Un legado, la aventura de vivir, d'Editoral Navona), però la cita es va haver de cancel·lar. L'escriptora havia empitjorat. El text, que subratlla la llibertat exercida per Regàs fins als seus darrers dies, és un bonic homenatge pòstum.
L'imperdible
Si aquest cap de setmana de calor preferiu estar frescos a casa i aprofitar el temps per veure una sèrie, feu confiança a Sugar, la sèrie protagonitzada per Colin Farrell, que és un homenatge als clàssics del cinema i es pot veure a Apple TV+. Farrell, que també n'és productor executiu, dona vida a un investigador privat, elegant i perfeccionista, que és especialista a trobar gent desapareguda. L'últim encàrrec que rep John Sugar, i que es narra en els vuit capítols de la sèrie, l'impacta de forma especial. Feu-li confiança, us agradarà.
Bon cap de setmana i bon estiu! La Brúixola tornarà després de les vacances.
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.