Diu Marta Rovira que, des del seu retorn, divendres de la setmana passada, ha dedicat més hores a treballar que no pas a gaudir de la fi de l'exili forçat. La secretària general d'ERC ha participat presencialment en aquests últims dies de diversos òrgans de decisió i deliberació del partit, i també d'actes de benvinguda. Però, políticament parlant, la cita de més rellevància que ha protagonitzat va ser dilluns, quan es va reunir amb la líder de les negociacions per part del PSC, Lluïsa Moret. Amb Rovira present a Catalunya, els republicans confien que s'intensifiquin les converses i que la setmana vinent sigui la recta final per arribar, com a mínim, a un preacord abans que acabi juliol. Altrament, ja han advertit que s'aixecaran de la taula de negociació, perquè al partit diuen que no acceptaran enteses a última hora. El calendari, però, no és l'únic escull per a una entesa.
La pedra angular de les converses és el finançament singular i així ho va reiterar Rovira durant la trobada amb Moret. Però també hi ha altres carpetes obertes -en les quals es respira bon ritme de concreció- que els republicans volen tancar per tal de poder vendre un bon pacte dins i fora de casa: que no hi hagi retrocessos en les polítiques impulsades pel president Pere Aragonès en matèria del català, continuar impulsant l'energètica pública i activar el pla pilot de la renda bàsica universal, amb l'autodeterminació al marge. Aquesta última carpeta és la que els republicans porten amb més secretisme. "Costa molt", admeten fonts del partit. El PSC no vol sentir a parlar de la paraula "referèndum". Més enllà d'això, ERC també vol que el PSOE compleixi els compromisos adquirits en els últims mesos. A tot plegat, se li suma la complexitat per la fractura interna que viuen els republicans i l'impacte d'un possible retorn de Carles Puigdemont. Què separa l'entesa entre socialistes i republicans?
Finançament: del concert al consorci tributari
La setmana va començar amb la consellera d'Economia, Natàlia Mas, assistint a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera per defensar la proposta de finançament singular. A la Moncloa no hi ha predisposició per permetre a la Generalitat sortir del règim comú, però ERC ho batallarà amb tots els instruments que tingui a l'abast, inclosa a la taula de negociació entre ERC i PSOE amb mediació internacional, com va avançar Nació.
ERC defensa el concert econòmic -recaptar tots els impostos- acompanyada d'una aportació a l'Estat pels serveis prestats i un fons de solidaritat. Aquesta és la posició de màxims, tot i que els republicans són conscients que la Moncloa no vol parlar de res que impliqui sortir del règim comú. Entre els maximalismes, s'hi troba el que podria ser un acord de mínims: els republicans volen tenir el control del consorci tributari, que a hores d'ara no s'ha desplegat -el PSC ha dit que vol fer-ho- i que està previst a l'Estatut, i eixugar amb alguna fórmula part del dèficit fiscal.
Compromisos pendents d'executar
Ara que Illa està en mans d'ERC, els republicans també faran servir aquesta carta per accelerar els compromisos de Madrid. En una entrevista a Nació durant el seu retorn, Rovira va assegurar que ha demanat una trobada amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per abordar el finançament, però també els deures pendents, xifrats en quatre, segons ha publicat aquest dijous El Periódico: traspàs de l'ingrés mínim vital, condonació del deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA), recursos per a la investigació i avenços en el traspàs de Rodalies.
Pel que fa a l'ingrés mínim, es va pactar per primera vegada el 2020 durant la negociació de Sánchez per aconseguir el suport d'ERC en una pròrroga de l'estat d'alarma. Es va tornar a acordar a finals del 2023, en una reunió entre Aragonès i Sánchez a Palau, i el govern espanyol ho va aprovar el 27 de desembre, però encara no s'ha executat. La condonació del FLA, per la seva banda, es va pactar en el marc de la investidura de Sánchez i tindrà un impacte d'uns 15.000 milions d'euros més 1.300 en concepte d'estalvi d'interessos. La concreció d'aquests compromisos s'han de vehicular a través d'una llei que el consell de ministres encara no ha impulsat, amb posterior validació al Congrés dels Diputats.
Sobre Rodalies, aquest dijous la Generalitat i l'Estat han celebrat una reunió telemàtica -com va avançar aquest diari- en la qual s'ha acordat que el traspàs de la línia R1 comenci el gener de 2025. Per últim, resta al tinter 150 milions anuals per a un fons d'investigació que s'hauran de recollir als pressupostos generals de l'Estat i el finançament de 1.600 milions per als Mossos d'Esquadra.
La militància, inquieta
Sigui o no satisfactori per la cúpula d'ERC l'acord al qual s'arribi amb el PSC, seran les bases qui tinguin l'última paraula. Si bé en els últims anys la militància republicana ha exhibit sintonia amb les decisions de la direcció, la situació convulsa que viu el partit -per la fractura interna entre els partidaris de nous lideratges i els que volen que Oriol Junqueras repeteixi al capdavant- dificulta aquesta unió.
Junqueras es manté, per ara, estratègicament al límit d'aquest debat, i està únicament centrat a revalidar la presidència del partit. Mentrestant, Rovira ha anat preparant el terreny de joc amb la convocatòria d'assemblees amb les bases per posar el termòmetre a la formació. L'excés d'afluència al congrés que havia de decidir l'entrada d'ERC al govern de Jaume Collboni -finalment no es va celebrar perquè totes les bases no cabien al lloc on s'havia de fer la votació- va indicar que, ara que la situació és complexa, la militància vol dir-hi la seva.
La polèmica pels cartells contra l'Alzheimer ha embolicat encara més els ànims i ha fet més crua la ruptura entre sectors. Aquesta setmana, la direcció ha anunciat que cessava, amb demanda afegida, l'excap de comunicació, Tolo Moya, per haver filtrat àudios amb informació "confidencial" i de "manera esbiaixada" sobre com el partit va intentar tapar la crisi.
L'impacte del retorn de Puigdemont
Poc se sap del retorn de Puigdemont, més enllà que es preveu per a quan hi hagi un ple d'investidura convocat. De moment, el 27 de juliol se celebrarà un acte a la Catalunya Nord en el qual el candidat de Junts abordarà la preparació del camí cap a casa. Mentrestant, els juntaires pressionen els republicans perquè donin suport a una investidura de l'expresident de la Generalitat, en una maniobra que és aritmèticament impossible, ja que el PSC no ho permetrà regalant una abstenció.
Ara bé, si Puigdemont torna i és detingut, ERC continuarà pactant amb el PSC? La pregunta se la fan en veu alta dirigents de Junts, i ha sobrevolat alguna de les reunions que han mantingut els republicans i el partit de l'expresident en els últims dies. "S'atreviran a investir-lo si passa això?", manté una veu amb ascendència consultada.