Ursula von der Leyenha estat reelegida aquest dijous com a presidenta de la Comissió Europea. Després que la també democristiana Roberta Metsola fos reelegida dimarts presidenta del Parlament Europeu, la dirigent alemanya ha rebut el suport de 401 diputats enfront 284 vots contraris i 15 abstencions. Ha sumat el gruix del bloc que conserva la majoria a la cambra, format pel Partit Popular Europeu, els socialistes i els liberals, així com bona part dels ecologistes. Però la base substancial del seu suport han estat els principals estats de la UE, amb Alemanya i França al davant.
Von der Leyen havia advertit que les eleccions europees "decidirien el futur de la Unió". Amb un populisme d'extrema dreta a l'alça, hi havia temor a Brussel·les. Finalment, tot i l'auge ultra, s'ha mantingut la majoria històrica europeista. Però el projecte comunitari afronta un munt de reptes. Alguns són de llarg abast, des de la gestió de la IA a la transició energètica. Però la política alemanya ha advertit que Europa ha de prendre ara unes decisions que definiran la UE dels propers 50 anys. "Europa no pot controlar els dictadors i els demagogs de tot el món, però sí que pot decidir sobre ella mateixa". Aquestes han estat les grans apostes de Von der Leyen.
Per una Unió Europea de la Defensa i ajudar Ucraïna
La UE vol invertir en defensa, en un moment en què Rússia continua la seva ofensiva a Ucraïna. En el seu discurs, l'alemanya s'ha referit explícitament a la visita de l'actual president de torn de la UE, Viktor Orban, al Kremlin: "Un primer ministre de la UE va viatjar a Moscou en una operació presentada com un esforç de pau quan només era una maniobra d'apaivagament". Ha deixat l'hongarès en evidència, com si fos un peó de Vladímir Putin, un cavall de Troia de Rússia, amb una frase demolidora: "Dos dies després, el Kremlin va bombardejar un hospital". L'alemanya ha deixat clar que s'ha de donar a Kíiv tot el que necessiti i que aquesta guerra sobre sòl europeu indica que ha arribat el moment de crear una Unió Europea de la Defensa, "invertint més i invertint junts".
A Brussel·les tenen molt clar qui és l'enemic. Potser per això, quan ha pronunciat el seu discurs, Von der Leyen ha aixecat un dels més llargs aplaudiments quan ha recordat "el xantatge que ens va fer Putin en energia", un xantatge que va ser superat per la decisió d'invertir en renovables energètiques. "La dependència de carburants fòssils russos ha acabat d'una vegada per totes", ha subratllat.
La batalla amb l'extrema dreta... menys amb Meloni
"No acceptaré que els extremistes i demagogs ens condicionin. Lideraré la lluita de totes les forces democràtiques", ha proclamat enmig d'un fort aplaudiment. Ha fet diverses referències al bloc de les "forces democràtiques". La nova Comissió Europea que presidirà de nou representa sobretot la coalició de centre de democristians, socialistes i liberals que regeix Brussel·les de fa dècades. La branca més radical de l'extrema dreta resta fora del nucli dur. Però no així Giorgia Meloni, malgrat que Germans d'Itàlia no ha votat. L'alemanya ha llançat un gest de complicitat a la líder italiana sense esmentar-la quan ha anunciat que crearà una vicepresidència dedicada a reduir la burocràcia, una reivindicació de la italiana.
Una Europa sense els Estats Units?
Ja fa mesos que a Brussel·les viuen amb l'ai al cor pel que pugui venir de les eleccions del 5 de novembre als Estats Units. A la UE s'estan preparant per al pitjor, que seria un retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Von der Leyen no n'ha fet referència expressa, però al llarg de tot el discurs ha bategat la urgència que la UE s'ha de plantejar a curt termini: com respondre a uns Estats Units que optin per l'aïllacionisme respecte d'Europa? D'aquí la referència contínua a prendre "decisions pròpies". Si, a més, un Washington trumpià amenaça de qüestionar el suport a l'OTAN, la necessitat de repensar l'estratègia de defensa es fa encara més urgent.
Refermar el Pacte Verd, però "escoltant els pagesos"
Von der Leyen ha assegurat que es mantenen els compromisos del Pacte Verd i ha anunciat la signatura d'un Pacte Net Industrial en els cent dies vinents, que vagi de l'acer a les tecnologies netes en un moment, ha dit, en què Europa s'està descarbonitzant, però alhora s'està reindustrialitzant. La dirigent alemanya ha mirat els ecologistes en aquest tema, però no ha oblidat l'onada de protestes pageses i ha afirmat que cal més inversió en el sector agrícola. Ha subratllat la importància estratègica de l'agricultura, prometent una nova estratègia agrícola, "escoltant la pagesia" i reforçant la seva posició enfront la competència exterior. Ha promès que rebran "remuneracions" per apostar per la transició energètica.
Fer de l'habitatge un tema europeu
A Brussel·les semblen conscients que han de transmetre que el projecte europeu és sobretot útil i atractiu, especialment per als joves. Això explica que la líder democristiana hagi fet de l'Europa social un dels punts forts del seu missatge. D'aquí la decisió de crear una comissaria dedicada als problemes d'habitatge, amb un pla de preus assequibles i amb la inversió pública i privada que calgui. Ha posat aquest problema en el nucli dur de l'agenda europea.
El discurs de la dirigent alemanya ha donat moltes pistes de què pensa la UE en aquests moments i quines són les seves prioritats. "La democràcia és tant vital com fràgil, no n'hem estat prou conscients. Ens hem convertit en demòcrates de confort", ha assenyalat. Von der Leyen ha estat clara: avui, la democràcia està amenaçada, esmentant fins i tot els creixents atacs híbrids per part de l'espionatge rus i xinès i anunciant un "escut europeu de la democràcia", amb una estructura per a la lluita contra la manipulació de la informació i un suport actiu al periodisme independent.
Jacques Delors va dir un dia que "la comunitat europea no és només el fruit de la història i de la necessitat, sinó també de la voluntat". Von der Leyen ho ha recordat, tot assenyalant que la UE és la millor versió de la història europea. El projecte comunitari és conscient dels perills que l'envolten i la presidenta de la Comissió ho ha deixat clar: "Escollim Europa".