[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

La setmana ha estat marcada, indiscutiblement, per les noves revelacions de l'Operació Catalunya. És, sense discussió, la notícia política dels darrers dies. En paral·lel, la tramitació de la llei d'amnistia va fent curs al Congrés, ara amb la discussió de les esmenes, que fins ara ha tingut més a veure amb els càlculs partidistes que amb l'arranjament de la norma, un jeroglífic difícil de desxifrar per als ciutadans. Dues carpetes, les de l'Operació Catalunya i la de l'amnistia, estretament vinculades amb la justícia. En la primera, malgrat les evidències que s'ha rebregat l'estat de dret, continua sense articular-se cap investigació judicial que atengui tanta vulneració democràtica. En la segona, part de la judicatura sembla disposada a entrebancar el poder legislatiu.   

Aquest és el paisatge del gener polític, però l'any també ha començat amb la constatació d'una realitat que coneixem i no sabem com resoldre: la complexitat que tenen els joves per poder-se emancipar. Només un de cada cinc catalans menors de 30 anys tenen capacitat per encetar una vida fora del domicili familiar. Un fet que s'explica pel cost creixent de l'habitatge de lloguer i de compra -especialment disparat a l'àrea metropolitana de Barcelona- i pels sous modestos que cobren els qui accedeixen a la primera feina o tot just completen els primers anys en el mercat laboral.

Les dades de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya, corresponents al primer semestre del 2023 i coneguts aquesta setmana, indiquen que els joves catalans haurien d'invertir més del 100% del seu sou per pagar sols un lloguer, amb els corresponents subministraments. A Barcelona, el preu de lloguer de mitjana ja és de 1.171 euros -segons les últimes dades de l'Incasòl-, per sobre del salari mínim interprofessional (1.080 euros). Els números canten. 

I quan els números són indefugiblement reveladors, apareixen els grans conceptes, verbalitzats per revertir realitats que ens desagraden. S'invoquen pactes intergeneracionals de concreció difusa i brollen les crides al consens polític per acabar amb la precarietat juvenil mentre es lamenta la incertesa que els toca viure a les noves fornades. Reflexions tan profundes com recurrents, que es podran repetir quan aparegui un nou titular incòmode.       

Potser als joves els farien més bé concrecions en el curt termini. Per exemple, amb la posada en marxa de la regulació dels lloguers, pendent mesos després d'aprovació de la llei estatal d'habitatge, que els serviria per mitigar la sensació -ni que sigui una mica- que els "rics" d'avui són els que heretaran el pis familiar que van comprar els avis. És el pas mínim que poden fer les administracions per intervenir en un mercat, el de l'habitatge, que no s'ha sabut contenir sol. I una altra concreció que també aplaudirien els qui ens han de fer relleu és que es pensés en el seu sou. Per exemple, afavorint salaris més dignes per a treballs qualificats, un propòsit que tant costa d'arrencar a les patronals quan es parla de competitivitat, i que podria tenir recorregut en molts sectors professionals, també en el de la comunicació.  

Ja se sap, però, que el més difícil és transformar realitats, perquè els canvis de fons no es produeixen sense conflicte ni danys col·laterals. Si algun dia convenim que estem disposats a parlar de tot per atendre l'emancipació encallada de les noves generacions, preguntem-nos també com hem de resoldre l'equació desequilibrada entre pensionistes i joves. Uns avis que, en alguns casos, sustenten economies familiars amb la pensió mentre els nets els costa trobar la manera de fer camí pel seu compte. La variabilitat de casos no ens permetria acabar, de la mateixa manera que hi ha pensions que són tan poc dignes com alguns sous, però té sentit que un país que vol progressar garanteixi l'actualització de les pensions mentre congela salaris? De moment, no hi ha frase màgica per als nostres joves, més enllà d'expressar un desig: "Emancipa't... si pots".  
 

---

Avui no et perdis

» ERC desfà els dubtes i tanca files amb Pere Aragonès per continuar a Palau; per Carme Rocamora.

» Junts se suma a les esmenes pactades per ERC i el PSOE a la llei d'amnistia; per Oriol March.

» El serial de les esmenes: guia per entendre si l'amnistia està en perill?; Carme Rocamora.

» Xoc entre Conde-Pumpido i Marchena amb l'amnistia a l'horitzó; per Bernat Surroca.

» García Castellón ataca la Fiscalia i insisteix a perseguir Puigdemont per Tsunami; per Maria Rabella Ytarte.

» Els CDR acusats de terrorisme demanen suspendre el judici per l'amnistia.

» El Congrés aprova eliminar el terme «disminuït» de l'article 49 de la Constitució.

» El desenllaç del cas Casol amplia la bretxa entre Borràs i el grup parlamentari de Junts; per Oriol March.

» Així serà la «llista cívica» de l'ANC: agrupació d'electors, bloquejar l'autonomisme i activar la DUI; per Bernat Surroca.

» La comissió Generalitat-Estat esquiva l'ampliació del Prat però planteja «incrementar» passatgers; per David Cobo.

» Quines multes hi haurà per malgastar aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona?; per Arnau Urgell i Vidal.

» Els cinc municipis metropolitans que hauran de reduir la pressió de l'aigua; per Arnau Urgell i Vidal.

» El 80% dels desplaçaments a Barcelona ja es fan caminant, en transport públic o en bici; per David Cobo.

» Barcelona ja multa menys patinets i en felicita els conductors: «Tenen més disciplina viària».

» Collboni posposa la reunió amb Colau en plena nebulosa sobre els pactes a Barcelona; per Joan Serra Carné.

» Més de 250 multimilionaris de tot el món demanen als polítics que els apugin els impostos.

» Troben grans masses d'aigua gelada a Mart que podrien inundar tot el planeta.

» El Barça fa els deures i supera l'Unionistes amb remuntada inclosa; per Marc Orts.

  ​