18
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
18:38h
El jutge que lidera el cas Tsunami, Manuel García Castellón, ha decidit rebutjar el recurs de la Fiscalia i insisteix en enviar la causa contra l'expresident Carles Puigdemont al Tribunal Suprem (TS), segons ha comunicat aquest dijous el mateix tribunal. A més a més, ho ha fet al·legant la "contundència, quantitat i nitidesa dels indicis que permeten sostenir la qualificació inicial per delicte de terrorisme" i carregant durament contra el ministeri públic, a qui ha acusat de "deixament de funcions", com a garant del compliment de la legalitat que li atorga el seu estatut.
A l'auto, García Castellón també ha negat estar forçant els fets per aconseguir la imputació tant de Puigdemont com dels altres 11 encausats, entre els quals es troba la secretària general d'ERC, Marta Rovira, sobre qui ha mantingut l'ordre de cerca a Suïssa en una segona resolució. Tant a Puigdemont com a Rovira els van incloure entre la llista d'acusats a la causa quatre anys després de començar la recerca i en ple debat sobre la llei d'amnistia.
De nou, les resolucions arriben en un moment polític clau. Justament aquest dijous, el partit liderat per Puigdemont ha donat suport a incorporar a la llei d'amnistia les esmenes pactades entre el PSOE i la resta d'aliats parlamentaris. Això, però, malgrat que ha quedat en l'aire el blindatge als encausats per terrorisme tant en aquesta causa de Tsunami com en la que implica els CDR. El titular del jutjat central d'instrucció 6 ha afirmat que, "justament ara s'ha consolidat la tesi inicial que qualifica els fets dins del delicte de terrorisme" i ha descartat l'argument de la Fiscalia que l'exposició de motius s'acordés sense fonament i sense haver ocorregut cap circumstància que la justifiqués.
“La gravetat dels delictes que, en aquest moment s'albiren, la clara afectació que aquests van tenir en els interessos generals, així com en estructures econòmiques essencials de l'Estat, els danys concrets que es van causar als perjudicats i les greus lesions patides per les víctimes del delicte, no només exigeixen el seu esclariment promovent l'acció de la justícia, sinó que a més a més demanen, en defensa de la legalitat, que la instrucció i l'enjudiciament s'efectuï per l'òrgan judicial que ostenta la competència objectiva i funcional per a això, que en aquest cas seria de la Sala Segona del Tribunal Suprem”, ha defensat García Castellón.
A l'auto, García Castellón també ha negat estar forçant els fets per aconseguir la imputació tant de Puigdemont com dels altres 11 encausats, entre els quals es troba la secretària general d'ERC, Marta Rovira, sobre qui ha mantingut l'ordre de cerca a Suïssa en una segona resolució. Tant a Puigdemont com a Rovira els van incloure entre la llista d'acusats a la causa quatre anys després de començar la recerca i en ple debat sobre la llei d'amnistia.
De nou, les resolucions arriben en un moment polític clau. Justament aquest dijous, el partit liderat per Puigdemont ha donat suport a incorporar a la llei d'amnistia les esmenes pactades entre el PSOE i la resta d'aliats parlamentaris. Això, però, malgrat que ha quedat en l'aire el blindatge als encausats per terrorisme tant en aquesta causa de Tsunami com en la que implica els CDR. El titular del jutjat central d'instrucció 6 ha afirmat que, "justament ara s'ha consolidat la tesi inicial que qualifica els fets dins del delicte de terrorisme" i ha descartat l'argument de la Fiscalia que l'exposició de motius s'acordés sense fonament i sense haver ocorregut cap circumstància que la justifiqués.
“La gravetat dels delictes que, en aquest moment s'albiren, la clara afectació que aquests van tenir en els interessos generals, així com en estructures econòmiques essencials de l'Estat, els danys concrets que es van causar als perjudicats i les greus lesions patides per les víctimes del delicte, no només exigeixen el seu esclariment promovent l'acció de la justícia, sinó que a més a més demanen, en defensa de la legalitat, que la instrucció i l'enjudiciament s'efectuï per l'òrgan judicial que ostenta la competència objectiva i funcional per a això, que en aquest cas seria de la Sala Segona del Tribunal Suprem”, ha defensat García Castellón.