Joel Munu (Lleida, 1990) és cineasta i productor, cofundador -juntament amb Marina Rúbies- de la primera productora audiovisual de Lleida amb caràcter cooperatiu. Després de buscar oportunitats laborals a Tarragona i Barcelona, van decidir retornar a Lleida per crear Octubre Cinema, un espai de creació i producció de cinema independent. Al gener, la seva pel·lícula Irrelevante va guanyar el premi a millor pel·lícula al festival Notodofilmfest.
Què els va motivar a crear Octubre Cinema?
Nosaltres, tant la Marina com jo, vam fer carreres professionals independents i posteriorment vam coincidir fa un any i mig, per primera vegada. Ens vam adonar que els dos vam haver de marxar de Lleida per començar la nostra carrera professional. Per la meva part vaig marxar a Tarragona i ella a Barcelona, perquè a Lleida, quasi no hi ha demanda de cinema. A més l’edifici del Magical, el centre de producció audiovisual, s'està quedant antiquat. Ara hi ha moltes produccions que, directament, no hi podrien rodar. La indústria cinematogràfica ara mateix podríem dir que està a Barcelona i a Madrid. A Tarragona i a Girona sí que és cert que hi ha molts més rodatges internacionals, però igualment no crec que hi hagi una estructura consolidada. En el moment que vam compartir les nostres experiències, ens vam adonar que era molt car viure en aquests pols de l'audiovisual i tampoc podíem seguir amb les nostres carreres a Lleida. D'aquesta manera ens vam llançar a la piscina i vam decidir arrencar aquest projecte.
Per què una cooperativa?
Perquè considerem que hi ha més gent com nosaltres, que no té aquesta bandera on agafar-se per intentar començar a fer produccions a Lleida. Nosaltres no només volem potenciar i arrencar les nostres carreres, sinó que també volem potenciar el talent de Lleida.
"A Lleida, quasi no hi ha demanda de cinema, i l'edifici del Magical s'està quedant antiquat per a les produccions actuals"
Com creu que aquest format pot ajudar al talent lleidatà?
Bé, per començar, som una cooperativa sense ànim de lucre. Això vol dir que qualsevol benefici extra que tingui la cooperativa que no vagi als nostres sous, són per a reinvertir-los en projectes de la cooperativa. Si aconseguim consolidar-nos econòmicament, reinvertirem en projectes per al territori. Actualment, a més dels nostres propis projectes, estem en la preproducció d’un curtmetratge a Golmés, amb un actor que debutarà com a director. D'altra banda, la nostra cooperativa es fonamenta en valors que volem preservar en un sector cinematogràfic on, tot i ser una de les arts més rellevants, el capitalisme hi té una gran influència. Per això, volem trencar certs rols establerts en la manera de treballar.
Quin és el repte més gran amb el que us heu topat?
Per crear Octubre Cinema no hem tingut molts problemes, perquè ens ha donat molt suport Ponent Coopera, que és una agrupació de Lleida, on fan un molt bon assessorament per a les cooperatives. També vam rebre una subvenció d'arrencada de la regidoria de joventut, de l’Ajuntament, que dona certs diners als projectes. Pel que fa a la creació de la nostra cooperativa ens va anar molt bé per tot el que són els costos inicials.
"Nosaltres no només volem arrencar les nostres carreres, sinó que també volem potenciar el talent de Lleida"
Què comporta que els coneguin?
Creiem que per a Octubre Cinema és molt important que qualsevol empresa privada, fundació o institució, pensi en nosaltres a l'hora de desenvolupar projectes audiovisuals. Jo crec que també és beneficiós per a les institucions de Lleida, perquè volem construir teixit cultural.
Octubre Cinema només fa projectes personals?
Ni de bon tros. A més de la nostra producció cinematogràfica independent, oferim serveis com vídeos corporatius amb un enfocament narratiu cinematogràfic. A Lleida, moltes empreses es decanten per vídeos simples de producte, però nosaltres volem aportar una nova perspectiva: integrar una narrativa més complexa i creativa que es distingeixi d'aquesta oferta convencional. També oferim tallers i cursos monogràfics, amb un enfocament especial en entorns rurals, per apropar el cinema als joves dels pobles. Creiem en l'origen social del cinema, un espai de trobada que fa anys connectava els pobles i les persones. Avui en dia, el consum individual ha disminuït aquest aspecte social, però volem recuperar-lo i oferir una experiència col·lectiva que uneixi les comunitats a través del cine.
"Els beneficis extres de la cooperativa es reinvertiran en projectes per al territor"
Quin objectiu tenen aquests cursos?
Amb aquests cursos, volem recuperar el poder socialitzador del cinema. La nostra proposta se centra a ensenyar els fonaments dels diferents rols cinematogràfics, ja que moltes escoles solen centrar-se gairebé exclusivament en la direcció. En el món del cinema, només uns pocs arriben a ser directors, uns pocs aconseguiran aquesta fita, però la resta descobrirà altres camins. Durant els cursos, els participants tindran l'oportunitat de treballar junts per crear un curtmetratge, i, un cop acabat, el projectarem al poble davant de familiars i amics com a espectadors, fomentant així una experiència col·lectiva i socialitzadora al voltant del cinema.
Quins projectes tenen entre mans a Octubre Cinema?
En tenim diversos en marxa. El primer curtmetratge que hem produït a través de la productora és El hombre que mató a Terry Gilliam, una creació pròpia que vaig desenvolupar gràcies als premis que vaig rebre al Notodofilmfest. És un curtmetratge de 18 minuts que vam rodar al desert dels Monegros. Fa poc ha començat la seva distribució, i la nostra estrena internacional serà al Bogoshorts de Bogotà, el festival de curtmetratges més important de Llatinoamèrica. A més, la seva secció nacional és qualificadora per als Oscars.
Pel que fa als altres projectes, la Marina fa temps que treballa en el seu llargmetratge i per la meva part, també estic desenvolupant el meu primer llargmetratge, de moment anomenat Òpera Prima, que es va presentar al Festival de Sitges en la secció Producers Meet Producers, on productors emergents com nosaltres participen en una mentoria amb productores consolidades. A més, hem fet dos curts petits per a concursos com el Notodofilmfest i el festival Rueda con Rueda. I el 2025, rodarem el primer curt de la Marina, Nena Beata, que comptarà amb localitzacions de luxe a Ponent.
"El nostre criteri principal és que els projectes reflecteixin la nostra identitat i el talent lleidatà"
Com seleccionen els projectes?
D'ençà que vam començar amb Octubre Cinema, hem estat treballant estretament amb altres productors i talents locals, i una de les primeres coses que vam fer va ser participar en la creació del CLAC juntament amb altres cineastes (Col·lectiu Lleidatà d'Audiovisual i Cinema). No és només una plataforma, és un espai on ens agrada compartir i connectar amb altres professionals de l'audiovisual de Lleida. Ens reunim periòdicament i treballem conjuntament per defensar els drets dels creadors de la nostra terra, així com per impulsar la nostra indústria cinematogràfica local.
Quan parlem de projectes per a Octubre Cinema, no estem tancats a un tipus concret de producció ni a un gènere. El nostre criteri principal és que els projectes siguin coherents amb la filosofia de potenciar el talent lleidatà, i que d'alguna manera reflecteixin la nostra identitat. Ens agrada veure que els projectes tenen una connexió amb Lleida, ja sigui pel seu contingut, els professionals implicats o per la manera com contribueixen a fer créixer la indústria aquí.
A més, com a part del CLAC, també defensem que les produccions que arriben a Lleida tinguin en compte als nostres professionals. Per exemple, fa poc vam veure un rodatge important a la Seu Vella, però no hi havia ningú de Lleida a l'equip tècnic. Això és un tema que volem canviar, connectant amb les institucions per tal que les produccions rebin ajudes si treballen amb talent local.
"A Lleida cal més suport a la producció local i laboratoris de guió per impulsar nous talents"
Què s'ha de fer perquè el cinema es consolidi a Ponent?
Crec que el nou ajuntament està començant a fer les coses bé, especialment escoltant el sector audiovisual. És fonamental que ens escoltin, sobretot ara que estem aglutinats en un col·lectiu, el qual dona més pes a la nostra visió. El primer que em ve al cap és la necessitat d’un festival de ficció documental potent a Lleida. SomCinema ja porta 15 edicions, però necessita créixer més. Un festival que sigui capaç d’atraure públic de fora, com ho fa l’Animac. A més, som la província que menys aprofita les grans produccions que venen de fora. Tenim paisatges espectaculars, com els Pirineus, que serien ideals per a rodatges. Necessitem una Film Commission que faciliti els permisos i connecti les productores amb els recursos locals. També serien útils localitzadors amb una guia actualitzada de llocs de rodatge a Lleida.
Cal també més suport a la producció local. Ara mateix no hi ha concursos ni ajuts per al curtmetratge, que és fonamental per començar la carrera d’un cineasta. A Lleida hauríem de crear espais com laboratoris de guió i residències creatives. Finalment, cal fomentar més col·laboració entre institucions públiques i empreses privades per utilitzar l’audiovisual com a eina de màrqueting. A Lleida, encara no s'ha entès tot el potencial que té, a diferència de ciutats com Barcelona. També cal establir preus i barems clars per evitar el desordre i garantir una remuneració justa per a tots els sectors artístics.