El bel del ramat ja fa quinze anys que va callar. Cada dia de l'any, l'Alfredo, el pastor que menava els corders d'en Cintet, sortia de la quadra amb els animals per buscar pastura, com a tants altres pobles d'aquell racó de món.
Era la música que s'afegia a la banda sonora d'un temps que hem anat perdent. Aquell món, tal com el coneixíem, s'ha anat desdibuixant. I en resten, només, els murs polsegosos del pas dels ramats.
El ramat
"Era la música que s'afegia a la banda sonora d'un temps que hem anat perdent. Aquell món, tal com el coneixíem, s'ha anat desdibuixant. I en resten, només, els murs polsegosos del pas dels ramats"
ARA A PORTADA

- Oriol Clavera
- Fotoperiodista
Publicat el 03 de maig de 2019 a les 17:17
Actualitzat el 03 de maig de 2019 a les 17:20
Et pot interessar
-
Cultura Una excavació revela com vivien els obrers que van construir la presa de Talarn
-
Cultura Les Borges Blanques acullen la segona edició del FreestyleXGlosa
-
Cultura Els darrers dinosaures carnívors dels Pirineus: una fauna més diversa del que es pensava
-
Cultura Pol Simón, cantautor lleidatà, s’enfronta a l’absència amb «Cómo olvidarte», una balada de cicatrius obertes
-
Cultura Les antigues Adoberies de Lleida obriran com a nou espai patrimonial interactiu
-
Cultura L’associació Amics de Gaspar de Portolà proposa el 2026 com l’Any de l’Agermanament entre Catalunya i Califòrnia