Ferran Civit (Espluga de Francolí, 1977) és diputat al Parlament per ERC i és parella de l'exconsellera d'Agricultura, cessada pel 155 i actualment a l'exili, Meritxell Serret. Considera i afirma que ni els familiars ni els presos polítics ni els exiliats es resignen i que tot això els dona més motius per seguir lluitant per la causa que defensen. La solució per desencallar la situació a Catalunya passa pel diàleg segons el republicà però recorda que un diàleg, quan només hi ha una part es converteix en un monòleg.

- Com està vivint l'exili de Meritxell Serret a Brussel·les?

- Tots els familiars de represaliats i represaliades ens adaptem al nou escenari, a la nova situació. Ningú es resigna, ni els que estan directament afectats com són els familiars o els amics, i per nosaltres és una situació en la qual tens més motius per seguir lluitant i més arguments per anar sumant, ja que tot això, et dona és punts, per dir-ho d'alguna manera, en la causa que defenses.

- Els familiars dels presos polítics i dels exiliats cada vegada estan més organitzats.

-Sí. Va anar molt bé que els familiars hàgim pogut crear l'associació catalana de Drets Civils i en la qual ens trobem els familiars de presos i exiliats per coordinar-nos, no només per fer un acompanyament perquè tenim una situació similar sinó també per temes logístics, per tema de defenses. Tot el buit que ens han generat, l'omplim amb aquesta associació.

- Meritxell Serret s'ha convertit en la nova delegada del Govern a Brussel·les. Què n'opina?

- És molt positiu. Tots els que tenim gent a la presó o a l'exili, contra la seva voluntat, sabem que ja eren actius polítics i ara, amb la nova situació, encara ho són. Els hem d'aprofitar, els que estan a la presó són un símbol contra la repressió espanyola en forma de Nelson Mandela i els que estan a l'exili, són una mica com el Dalai Lama, que són un símbol també contra la repressió espanyola però que poden explicar que si tornen el que els passarà. El fet que la Txell tingui un paper institucional se suma a aquesta motxilla que té. Va molt bé que ara també té l'excusa per trobar-se amb gent però recordant que és una persona perseguida políticament per haver organitzat un referèndum d'autodeterminació. És un símbol més per combatre aquesta repressió.

[blockquote]"El fet que la Txell tingui un paper institucional se suma a aquesta motxilla que té. (...) És un símbol més per combatre aquesta repressió."[/blockquote]
- Quina és la solució per desencallar tota aquesta situació?

-La solució sempre ha passat per totes les vies que sempre hem fet, que és allargar la mà, diàleg i parlar. Però en un diàleg si no en són dos, es converteix en un monòleg. Nosaltres amb l'estat espanyol sempre hem volgut dialogar, abans del referèndum ho vam demanar 18 vegades i, durant el referèndum, tothom va veure el que va veure. Nosaltres posant urnes i ells posant les porres i la violència policial i lògicament, després, continuant amb la repressió judicial. Agradi o no agradi a l'estat espanyol, això no acabarà amb porres, ni judicis ni amb caverna mediàtica. Això s'ha d'acabar com es fan les coses al segle XXI, asseguts en una taula i negociant.
 
- Des de l'associació, els familiars van per Europa explicant la situació dels presos polítics i dels exiliats. Quin feedback reben?

- Jo només he pogut anar a dos actes, un al Parlament de Portugal a Lisboa i l'altre a Ginebra, a les Nacions Unides, però se n'han fet molts més a Brussel·les, Estrasburg, per exemple. S'està veient que, i és trist dir-ho, la relació Catalunya-Espanya només es veu quan l'estat espanyol ha mostrat la seva pitjor cara, que ha estat amb la repressió. Nosaltres hem ensenyat la millor. El millor de la societat catalana es va veure perfectament l'1 d'octubre. Nosaltres hem d'anar aprofitant qualsevol escenari, qualsevol circumstància per anar explicant els casos però això sí, evitant en tot moment que això no va d'acostaments, que no es demana l'acostament sinó que es demana l'alliberament i el tancament de totes les causes i, lògicament, també que es demani perdó per haver pres mesos de llibertat a tota aquesta gent. Alhora, com va dir Juan Luís Cebrián, si hi ha repressió i si els hi traiem les competències, només es dedicaran a parlar de les competències i de la repressió i no parlaran de la independència. Doncs volem que s'acabi la repressió fent república i tot alhora ho podem fer.

[blockquote]"És trist dir-ho, però la relació Catalunya-Espanya només es veu quan l'estat espanyol ha mostrat la seva pitjor cara, que ha estat amb la repressió."[/blockquote]
- Quins són els passos a seguir des del Parlament, amb el nou Govern, per aconseguir la independència?

-Ara ningú té l'estratègia feta, marcada ni definitiva. Ens hem d'asseure tots els actors polítics, socials i marcar quina serà la nova. El que sí que està clar, i és compartit per tothom, és que ara toca fer república tot fent republicans, en el sentit de seguir els passos per fer efectiva la república però alhora fer que molta gent se senti partícip d'aquest projecte. I aquestes dues coses es poden portar tranquil·lament al mateix ritme des del Parlament, des de les institucions i des de qualsevol àmbit de la vida.

- Sempre diuen que s'ha de fer república però de moment no és efectiva.

- Salvant les distàncies, Euskadi té més coses de república que nosaltres, començant pel finançament i no estic dient que nosaltres reclamem un nou model de finançament ni res d'això, el més important és seure tots plegats i que mirem com ho fem. En tot moment el país ha generat uns consensos estratègics i polítics en funció de les circumstàncies precisament per anar avançant i fer aquesta república. Fa 15 anys, al 2003, es va arribar a un consens, que no era suficient, però es fa fer un Estatut. Al 2009, vam veure que calia donar el poder a la ciutadania i vàrem muntar les consultes, que és una manera d'articular-se i reivindicar que des de baix pugi cap a dalt. Després, vam arribar al consens que des de les mobilitzacions massives podríem fer això i vàrem aconseguir el consens a través del referèndum. Ara n'hem de buscar un altre que ens permeti fer aquesta república.

- Amb Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol millorarà alguna cosa?

-De moment no hem vist gran cosa. A nivell personal estic content perquè per primera vegada al segle XXI hi ha un govern on hi ha més dones que homes. Ja és una cosa positiva i només ho puc aplaudir. Però clar, si ens han posat a gent com el ministre Calvo, que va estar negociant el 155 en nom dels socialistes. Si tenim gent com el senyor Borrell que considera que el republicanisme català és una cosa que convé desinfectar i que considera que és perniciós i nociu, doncs costa. I també que Sánchez hagi dit que el president Torra és un supremacista i racista. Bé, nosaltres tenim claríssim que hem de seguir dialogant. Ara ens ha tocat el PSOE, abans era el PP i nosaltres ho haurem de fer. Si Nelson Mandela va lluitar i dialogar amb el règim de l'apartheid, que era 20 vegades pitjor que aquest, a nosaltres ara ens toca fer això. Ell finalment va aconseguir acabar amb el règim i ser president del govern de Sud-àfrica. Nosaltres creiem que hem de seure amb tothom, ells de grat o per força, nosaltres sempre de grat.