Els arguments de la direcció per emprendre el camí del congrés és la voluntat de "sumar", i tenir la maquinària el més greixada possible de cara a les eleccions municipals del 2019. La formació disposa de 3.000 regidors i més de 400 alcaldies, de manera que preservar la preeminència en el món local és el principal objectiu de futur.
Abast per decidir
En concret, el corrent Moment Zero es va reunir en un sopar fa unes setmanes a Rubí -hi van assistir pràcticament un centenar de quadres de la formació- en el qual van insistir en dues idees: fer que el conclave vagi més enllà de l'àmbit ideològic -i, per tant, escollir els membres de la cúpula- i apostar per una major integració amb Junts per Catalunya (JxCat), la candidatura amb la qual Carles Puigdemont es va presentar a les eleccions. El congrés ha de passar per un sèrie de procediments interns, entre els quals rebre el vist-i-plau del consell nacional, que és l'encarregat de redactar-ne el reglament i, per tant, l'abast.
La incertesa sobre el futur de la legislatura, marcada pel calendari de la investidura, havia mantingut soterrat el debat intern sobre el partit. Existeixen crítiques en sectors de la formació sobre la manera de fer funcionar les sigles per part de Pascal, que forma tàndem amb David Bonvehí, i precisament el futur de Puigdemont -la necessitat d'investir-lo o no, concretament-, havien fet aflorar diferències entre els famílies. Un dels líders més crítics amb la cúpula, Miquel Buch, serà a partir d'ara conseller d'Interior.
Buch és el màxim dirigent de Moment Zero, que aglutina càrrecs que van créixer al costat d'Artur Mas a Palau i que compten amb el suport de veterans com Francesc Homs. Dins d'aquest corrent un dels més ben posicionats per tenir ser promogut a responsabilitats futures -si així ho vota la militància i si així ho propicia el to del congrés- és Joan Ramon Casals, exdiputat i alcalde de Molins de Rei.
Marta Pascal i David Bonvehí, durant el consell nacional del PDECat Foto: PDECat
