Joan Reñé i Huguet (21 de gener de 1958), ha reforçat aquest dissabte el seu pes polític a les comarques de Lleida. El president de la Diputació ha aconseguit el lideratge del PDC de les comarques de Ponent, fet que el destaca com un dels polítics lleidatans de referència. Militant de CDC des del 1991, la seva carrera política la va començar quatre anys abans quan va accedir a l'alcaldia de Fondarella (Pla d'Urgell), càrrec que encara manté actualment. Des d'aleshores, la seva ascensió dins de la formació no ha tingut aturador. 

Reñé forma part del sector convergent del Pla d'Urgell, un pol de poder que històricament va tenir l'extingida Convergència, capitanejada durant anys per Josep Grau, l'home fort de Jordi Pujol al territori que maniobrava a plaer (encara ho fa avui des de l'empresa privada) durant els anys més forts del pujolisme. En aquest ambient de "pau política", el nou president de PDC va accedir l'any 1995 a la presidència del Consell Comarcal, institució on hi va estar 12 anys (1995-1999 / 2003-2011). La influència de Reñé començava a créixer també dins del partit a nivell comarcal. Nou anys de presidència convergent al Pla d'Urgell li van servir per plantejar-se nous reptes polítics que ell, polític ambiciós, estava disposat a acceptar.

El seu moment va arribar passat el Tripartit, quan CDC va tornar a tocar poder. Va ser escollit president de la Diputació de Lleida, el quart que provenia del Pla. Reñé va convertir-se en l'home que tenia la clau de la caixa i, amb l'inici del procés sobiranista, en un dels primers abanderats de l'independentisme a les terres de Lleida. El president provincial ha mantingut durant els darrers anys un sòlid discurs a favor de l'Estat propi que en nombroses ocasions ha fet lluir durant les sesssions plenàries, gestionades amb el seu caràcter fort i poc procliu a la broma i la plasenteria. Reñé va al gra, potser una actitud que li vé donada de la seva professió de pagès.

Aquest tarannà li ha marcat una manera de funcionar que, en algunes ocasions, ha estat criticada per alguns membres del seu propi partit. Reñé ha estat acusat per alcaldes i militants de bunqueritzar-se massa en un cercle de persones de confiança que li han fet de guàrdia de corps. "A Reñé li ha faltat obrir-se al partit", assegura un membre destacat de la formació. En aquest sentit, no són secretes les discrepàncies que ha mantingut amb el president de CDC i delegat del Govern, Ramon Farré, amb qui ha tingut algunes reunions pujades de to.

De fet, el nou president del PDC sempre s'ha trobat més còmode relacionat-se amb Àngel Ros, el líder de l'altre centre de poder a Lleida. Els dos polítics han mantingut un pacte tàcit de no agressió que ha estat desestabilitzat sovint per Toni Postius, el líder de CiU a la Paeria que burxa dia rere dia en la gestió del paer en cap socialista. Ros i Reñé han parlat algun cop en privat de maldecap que genera Postius.

Reñé ha intentat tenir les coses sota control, i ara les té a la Diputació i al nou partit. D'haver perdut, la seva carrera política estava abocada a la fi, però amb el nou càrrec que assumirà la seva figura es mantindrà a primera línia. Potser ara podrà aspirar a cotes de poder més altes? ganes no n'hi han faltat. A Barcelona compten amb ell? el temps ho dirà.