El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. Foto: Adrià Costa
Tot just fa un parell de setmanes, en el que ja sembla la prehistòria política del procés, l'independentisme estava relativament desorientat perquè no acabava de tenir clar com encararia les eleccions anticipades del 27 de setembre. El dilluns 13 de juliol, tot va canviar, i un dels artesans de l'acord, el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, té clar que "avui, la gent està entusiasmada, la il·lusió ha tornat".
En aquesta entrevista amb Nació Digital, proclama que, d'aquí al 27-S, "necessitem una majoria d'escons per iniciar el procés". Un cop s'hagi iniciat, "quan ho tinguem tot preparat, i sapiguem què passarà amb El Prat, amb el port de Barcelona, amb el Banc Català, amb la Hisenda..., quan tot estigui perfectament previst, si Espanya continua sense voler acceptar una interpretació legal de la consulta política sobre el futur del nostres país, en aquell moment, el Parlament de Catalunya haurà de fer una cosa: aprovar una llei de transitorietat que automàticament donarà lloc a una nova legalitat catalana".
I és que, per Sànchez, el procés català s'ha de mantenir sempre dins la legalitat. En un primer moment, espanyola, i a partir de la desconnexió, dins la nova legalitat catalana. "Hem de garantir que no hi haurà buits negres de legalitat", considera. Però tot seguit avisa: "Ho hem de fer tot legal, però no quedarem atrapats en l'argument que tot ha de ser legal només amb la legalitat espanyola."
...i si, enmig de tot aquest procés, el govern espanyol s'ho repensa i autoritza un referèndum a l'escocesa... "doncs perfecte. Perquè és el que volíem el 9-N. I si tenim el 50,1%, hem guanyat", conclou.
- Un cop ja s'havia pactat la llista conjunta CDC-ERC, David Fernàndez va denunciar que la CUP havia anat a la reunió a parlar de la llista sense polítics, i que "les entitats van canviar el taulell de joc", i va instar que es preguntés a les entitats per què havien canviat el taulell. Li trasllado, doncs, la pregunta.
- No hi va haver un canvi de taulell, i això ho hem parlat amb la CUP. Vam arribar a una reunió amb un acord d'ERC, CUP, Òmnium i l'ANC per una llista sense polítics en actiu pel 27-S per acabar convocar unes noves eleccions al febrer. A la taula ens trobem amb què CDC, el president i l'AMI manifesten desacords amb aquesta proposta. Per part de l'AMI creien que no es podia desaprofitar la força dels polítics en aquest moment històric. I per part del president de la Generalitat, va manifestar tota una sèrie de raonaments, amb preguntes que posaven en qüestió si era la millor opció. El resum és que estava disposat a convocar eleccions anticipades en clau plebiscitària i perdre-les, i que no veia clar, de la proposta que hi havia sobre la taula, el fet de tornar a convocar eleccions al febrer. Perquè hi havia riscos, com una suspensió de la llista amb una lectura. Les institucions de l'Estat ho haurien pogut interpretar com un frau de llei. I, amb les eleccions convocades, l'organisme judicial de torn podria haver decidit apartar aquesta llista. I això volia dir que encaràvem una legislatura sense cap opció independentista. I això, deia, era la mort del procés. I no estava disposat a arriscar la mort del procés. Aquesta va ser la discussió.
- Però la CUP diu que la seva proposta no es va ni debatre.
- Això no és veritat. Només vam debatre aquesta proposta. I ens vam quedar bàsicament encallats en si hi podria haver suspensió de la llista, inhabilitació..., i en el que tot això comportaria. En cap moment no es va plantejar obertament el Mas sí/Mas no. Ell, en un moment determinat, va plantejar si era un obstacle perquè l'acord avancés, però el debat central va pivotar sobre la governabilitat. També és veritat que, en un moment determinat, Òmnium va posar sobre la taula que la seva proposta de llista sense partits havia nascut amb la voluntat de crear consens. I si el consens no es creava, el que calia fer era buscar-ne un altre. I vam continuar discutint, i automàticament ens vam anar decantant cap a la governabilitat. Aquí jo particularment vaig tenir-hi un paper molt actiu, perquè semblava que l'escull principal era que necessàriament haguessim de tornar a convocar eleccions al febrer. En aquest punt, vaig emplaçar a plantejar una llista que escollís govern i que, durant aquest període d'entre sis i divuit mesos, ja superessim aquest escull. ERC va dir que hi estarien disposats, fins i tot a entrar ja al Govern abans de la convocatòria d'eleccions, perquè quedés clar que hi donaven suport. La CUP, en un moment va dir que sí, i en un altre va dir que no. Arribats a aquest punt, a quarts de cinc de la tarda, vaig plantejar que hi havia dues opcions: o tornàvem a l'acord del 14 de gener, o buscàvem una solució que passés per la governabilitat. I com que la CUP creia que la governabilitat no estava sobre la taula, quedaven dos actors, CDC i ERC, que potser havien de parlar. I vaig plantejar per què no es tancaven i abordaven a fons no el tema de la llista, sinó la governabilitat, el calendari, el procés... I, recordo, l'acord de l'ANC també instava a buscar la governabilitat. A partir d'aquí, tothom va coincidir que el 14 de gener no era la millor opció en aquells moments i que calia buscar d'altres escenaris.
- ERC i CUP defensaven les tres llistes independentistes, acordades el 14 de gener.
Jordi Sànchez. Foto: Adrià Costa
- I els comicis del 27-S?
- Si no hi havia un acord diferent al del 14 de gener, es mantenia aquell acord. No es va posar en dubte el 27-S. Clarament. Les alternatives que hi havia sobre la taula eren: o un acord potent que sumés, que engresqués... de tots junts, o no passava res i ens n'anàvem a l'escenari del 14 de gener, que ens incomodava a tots. Però era poc atractiu, amb les expectatives que s'havien generat amb la llista conjunta.
- A Nació Digital se'ns va dir que s'havia posat sobre la taula que podia no haver-hi 27-S. I així ho vam publicar. Vam publicar una mentida? Ens van enganyar?
- No. Pot ser, i ho dic obertament...
- ...ara ja és aigua passada...
- ...sí, jo ara no vull remoure aigües passades. I no dic que ningú enganyi. Tothom ha actuat amb una enorme generositat.
- En qualsevol cas, prèviament a la cimera, ERC defensava les tres llistes. I dilluns, en sortir de Palau, Josep Rull semblava eufòric i Oriol Junqueras, capcot.
- Discrepo. La gran virtut del dilluns, l'acord que es va començar a perfilar, no era un acord de llistes. Hagués estat la victòria d'uns sobre uns altres. Quan vam entrar a la reunió, ERC hi va entrar amb el convenciment que hi havia d'haver un acord unitari. I la proposta que en surt no és la d'Artur Mas del 25 de novembre. I no és la d'ERC, de la CUP, de l'ANC i d'Òmnium. Com passa en una taula de negociació, sortim amb una proposta que bàsicament acaben forjant CDC i ERC, que recull els millors elements de les tres propostes que hi havia sobre la taula, i que acaba recollint una proposta possible i viable. És el millor acord per a CDC? No. Per a ERC? No. Per a la CUP? No. Però no és el pitjor acord ni per CDC, ni per ERC, ni per la CUP. Però això passa en qualsevol negociació. Dilluns a la nit, l'acord estava només embastat. Oriol Junqueras sabia que havia aconseguit una cosa que era molt més important que donar una resposta a com s'anava a les eleccions, si no que havien aconseguit un compromís d'un procés amb CDC, amb un calendari, un programa... I això és un capital polític espectacular. Recordo perfectament la imatge, i no tinc clar que sortissin desanimats. ERC, amb aquest acord, fa un gran servei al país, igual que CDC. La gesitó que dilluns fan Junqueras i Marta Rovira, Artur Mas, Josep Rull i Quico Homs, que són les parts més directament implicades, és d'una generositat i d'una intel·ligència espectacular. Intuïtitivament, tots saben la nit de dilluns 13 de juliol que el seu acord canviava totalment el ritme del procés, i ens tornava a posar al capdavant. I capgiràvem les expectatives.
- Allò que es deia del cercle virtuós...
- D'això ja se n'és conscient el dilluns a la nit. D'aquella reunió no en surt ningú derrotat. Si no, avui no seríem aquí. Tothom ha hagut d'explicar aquests acords...
- Però CDC acaba el debat de dimarts amb aplaudiments, i Junqueras s'ha de quadrar per aconseguir l'aval d'ERC.
- Les singularitats d'ERC i de CDC són diferents. Són móns culturalment molt dispars. Tradicionalment, a Convergència sempre hi ha hagut la cultura de tancar files i donar suport, i si hi ha mals de panxa, van per dins. En canvi, a ERC hi ha una tradició molt més llibertària, on la gent opina amb més llibertat, on els debats són molt més vius. L'estat d'ànim que hi havia a Molins de Rei, quan en Mas va llençar la proposta, era d'un cert descol·locament. Tothom va ser entusiasta que Mas no fos el candidat? No. Però la cultura política de CDC s'expressa d'una manera, i la d'ERC, d'una altra. Ara: que els partits, tots, han hagut de processar un acord que es va haver de fer amb el pacient a cor obert, amb una pressió espectacular, amb tota la premsa a la porta del Palau... Aquella operació a cor obert la van fer els cirurgians que hi havia a la sala, després hi havia tot un equif facultatiu, que són les direccions dels partits, a qui se'ls va haver de contactar. Però allà es va decidir fer un determinat trasplantament, unes intervencions complexes... Tot això s'havia d'explicar, i és normal que la gent s'hagués de reubicar. I els partits s'han reubicat.
- Aquest pacient operat a cor obert, que dimecres es coneix que es transmuta en Raül Romeva, supera el pas pel quiròfan amb èxit, doncs?
- No és veritat que uns ho visquessin com una victòria i els altres, com una derrota. Tots ho van viure amb una certa sorpresa, perquè la solució trobada ningú no se la imaginava. I la solució aportada dimecres al matí, amb l'encapçalament de Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals, encara era menys esperada. I que sigui menys esperada vol dir que la gent l'ha de digerir, i amb el temps valora si és bona o no. I avui, la gent està entusiasmada. La il·lusió ha tornat. L'operació era bona. I la gent que va fer l'operació, Artur Mas i Oriol Junqueras, dilluns sabien que no només havien salvat el pacient, sinó que havien donat llarga vida al procés.
- I ara, aquest pacient operat a cor obert que es personifica en Romeva... acabarà sent president de la Generalitat?
Jordi Sànchez. Foto: Adrià Costa
- D'acord. Llavors, en un escenari en què el 27-S guanya a Junts pel Sí i Mas esdevé president... com es fa la desconnexió efectiva? És a dir, deu minuts després de la Declaració d'Independència, qui controla l'aeroport del Prat?
- No estem en aquest escenari.
- Però quan es demanen concrecions...
- El que cal entendre és que, ara, estem en un moment en què necessitem una majoria d'escons per iniciar el procés. I això és enormement important. Cal una majoria absoluta d'escons. Per tant, aquest és l'objectiu amb el qual avancem. Quan tinguem la majoria d'escons, hi ha el compromís de comunicar l'inici del procés. Per fer dues coses: per escollir govern i per iniciar el procés de culminació de totes les estructures.
- Però aquesta comunicació no va ser ja la Declaració de Sobirania ja realitzada?
- No. És la declaració que inicies el procés. El 28-S no hi ha prevista una declaració d'independència. No espero, tot i que desitjaria, que al cap d'una setmana que s'hagi produït aquesta comunicació d'inici del procés tinguem un allau de parlaments que se'n donin per assabentats. Perquè la diplomàcia és com és. I no podem crear falses expectatives. No tindrem una alfombra vermella per entrar a Europa com a nou Estat. El que tindrem serà una neutralitat, que és la que hem d'exigir, i el que hem de fer és un recorregut democràtic indiscutible, i això vol dir el suport de la població en aquest procés, i una actuació de les institucions catalanes clarament en el marc de la legalitat. Quina legalitat? Mentre no n'hi hagi una altra, és la legalitat espanyola. I la legalitat és interpretable. I evidentment intentarem interpretar-la d'acord amb el que estem convençuts que són els drets democràtics de la gent d'aquest país. En aquesta dialèctica, estem convençuts que el 9-N era plenament legal. És Espanya qui decideix que no. El que cal fer és buscar permanentment la legalitat, i paral·lelament construir totes les estructures i tot l'ordenament jurídic perquè hi haurà algun dia, en què quan ho tinguem tot preparat, i sapiguem què passarà amb El Prat, amb el port de Barcelona, amb el Banc Català, amb la Hisenda..., quan tot estigui perfectament previst, si Espanya continua sense voler acceptar una interpretació legal de la consulta política sobre el futur del nostres país, en aquell moment, el Parlament de Catalunya haurà de fer una cosa: aprovar una llei de transitorietat, o una Constitució provisional, diguem-ne com vulguem, que automàticament donarà lloc a una nova legalitat catalana. Continuarem en la legalitat, que serà diferent. No serà ja l'espanyola. I a partir d'aquí, s'iniciarà un procés constituent.
- Previ a proclamar la llei de transitorietat, es continuarà intentant un referèndum pactat?
- Tothom ha defensat el referèndum pactat. El nostre compromís de portar aquest país a la independència, des del primer moment, és a partir d'una consulta. La nostra batalla és el 9 de novembre, el "volem votar". El poble ha de decidir. Hi tenim dret. Per tant, les eleccions del 27-S són, d'alguna manera, el mandat que no se'ns ha deixat tenir. Veiem quins resultats tenim i podrem parlar amb més certesa.
- Romeva plantejava un escenari d'eleccions, de victòria de Junts pel Sí i d'aprovació de la llei de transitorietat. Vostè sembla que situï un pas intermedi entre la victòria i la desconnexió. Si en aquest lapse hi ha una oferta espanyola de referèndum acordat...
- Però és que això ho hem dit sempre. Amb Espanya només hi ha una cosa a negociar en aquests moments: la data i la pregunta de la consulta. Que és el 9-N que no se'ns ha deixat fer. I sabem que, al món, aquest és l'element que et dóna la legitimitat democràtica. L'escenari òptim són les urnes per decidir el futur polític de Catalunya. I això és l'assignatura pendent que Espanya té l'obligació democràtica i moral d'autoritzar. Que no l'autoritza? Doncs ja no esperem més. 27-S, inici del procés. Legitimitat directa dels ciutadans als partits polítics que ocupins els escons per iniciar el procés d'independència. Que en aquest recorregut Espanya diu d'acord, anem a votar... perfecte. Perquè és el que volíem el 9-N. I si tenim el 50,1% hem guanyat. Que Espanya no deixa fer aquesta consulta? Cap problema. Tirem pel dret. Ho hem de fer tot legal, però no quedarem atrapats en l'argument que tot ha de ser legal només amb la legalitat espanyola.
- La llei de la transitorietat donarà seguretats jurídiques a l'empresariat establert a Catalunya?
- Hem de garantir que no hi haurà buits negres de legalitat, que la legalitat espanyola serà substituïda i que tothom tindrà seguretat jurídica. I que, transitòriament, és més que raonable que molta de la normativa continuï sent referenciada a l'espanyola. Fins que no desenvolupis la catalana. Espanya..., el que no ha fet, és el que té pendent: consulta, dia i pregunta. Això ho diu tothom. Tindrem la legalitat espanyola mentre no la puguem substituir. Però no ens aturarà una lectura restrictiva de la legalitat espanyola. Que això és el que ens diferencia d'en Duran i Lleida, que també parla de legalitat, però com que només la interpreten uns, aquí ens quedem tots aturats.
El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. Foto: Adrià Costa
