El canvi de tendència política que es va viure a molts ajuntaments el 2011 també va arribar a Tàrrega. Després d’una etapa liderada per l’històric socialista Joan Amézaga, CiU va agafar les regnes del consistori amb sis regidors i Rosa Maria Perelló al capdavant, que es va veure obligada al pacte amb Reagrupament i Solidaritat Catalana per governar amb majoria. Quatre anys després, el Govern presenta una fulla de serveis fonamentada en la reducció a la meitat del deute municipal, que a l’inici de la legislatura era de 30 milions, i en una rebaixa del temps de pagament a proveïdors.

Tot i això, els convergents lamenten que han estat lligats de mans i peus per culpa d’una situació financera que els ha obligat a prendre mesures impopulars, i aquest fet pot derivar en un desgast a les urnes que podria capitalitzar ERC, que lidera Jaume Folguera i que buscar superar l’únic regidor que té ara, la CUP, que encapçala Carlos Vílchez, o el PSC, que després del procés de renovació intern presenta Silveri Caro com a cap de cartell amb la intenció de recuperar els vots que va perdre del 2007 al 2011 i que el van portar directament a l’oposició amb cinc edils.

De fet, el canvi de color polític al despatx d’alcaldia fa quatre anys és degut a la profunda davallada socialista, que perd 575 vots, més que no pas a l’augment de CiU, que s’imposa a Tàrrega amb només 114 vots de més respecte els comicis anteriors. El 24-M caldrà estar atent a la manera com els socialistes resisteixen el desprestigi de la seva marca a nivell nacional i com afecta electoralment l’aval a CiU que han donat Rcat i SI, ara Sumem per Tàrrega, durant aquests darrers anys.

La crisi d'Indox

Sens dubte la sotragada de la presentació de l'ERO a l'antiga Indox, ara Incyen, ha marcat el final de mandat a Tàrrega. El perill que 184 persones es quedin a l'atur pel tancament d'una de les firmes més importants de la ciutat ha fet que tots els grups municipals s'hagin unit per mostrar la solidaritat amb la plantilla fent una declaració institucional.

Això no obstant, el nou equip de govern haurà d'abordar la situació, ja que l'acomiadament definitiu d'aquests treballadors representaria l'atur per a prop del 20% de la població activa de Tàrrega i un cop molt dur per la comarca. L'equip actual ha intentat mediar en la situació demanant el suport del Departament d'Empresa de la Generalitat i instant a la recerca de viabilitat de l'empresa o buscar sortides laborals als treballadors.

Diagnosi comercial

Una de les preocupacions del mandat ha girat al voltant del sector comercial de la ciutat, ja que la crisi ha motivat el tancament de diversos locals i establiments en els darrers anys. L'Ajuntament i la Cambra de Comerç van encarregar un estudi per fer una diagnosi de la situació actual dels sectors econòmics del municipi i definir el model de futur de planificació i promoció estratègica. Es va posar de relleu que un 69% dels locals s'han reformat en els darrers 10 anys; que un 92% dels serveis corresponen a establiments minoristes molt diversificats; i que més del 70% d'establiments són negocis familiars així com que més de la meitat de lloguer.

Els comerciants de Tàrrega demanen que s'ampliï l'oferta d'oci nocturn i també consideren que l'aparcament és prioritari així com la neteja de la via pública i la il·luminació dels espais urbans. A més, volen potenciar l'associacionisme comercial i millorar en màrqueting i noves tecnologies. Sens dubte, totes elles, assignatures pendents que caldrà resoldre els propers quatre anys.

Promoció de Cal Trepat

El de Cal Trepat és un projecte heretat de l'anterior govern socialista i que ha consistit en l'obertura d'un museu de la mecanització del camp a l'antiga fàbrica Trepat amb una inversió d'1.350.000 euros, finançats entre la Generalitat, l'Estat i la UE. L'actual equip el va posar en marxa i l'ha intentat promocionar a l'alça amb campanyes de difusió o també oferint-lo com a escenari de diversos espectacles de FiraTàrrega i fins i tot com a plató cinematogràfic.


Consolidació del model de FiraTàrrega

Aquest mandat ha estat marcat també pel de la consolidació del model de FiraTàrrega engegat pel seu director artístic, Jordi Duran, a qui s'ha decidit perpetuar en el càrrec de forma indefinida trencant així amb el format de renovació cada 4 anys. Duran ha aconseguit fer de FiraTàrrega un esdeveniment que es desenvolupa al llarg de l'any, promocionant les estades de companyies a la ciutat que programen diferents assajos oberts i també impulsant el primer Màster de Creació en Arts de Carrer, conjuntament amb la Universitat de Lleida.


Reforma del Camp dels Escolapis i excavacions al Castell

En l'àmbit urbanístic, tot i les dificultats de les arques municipals, una de les obres més destacades ha estat la reforma del Camp dels Escolapis, amb la demolició d'un mur perimetral que ha permès eliminar una barrera física de 200 metres de longitud i convertir l'espai en una àrea més oberta i integrada al teixit urbà.


L'impacte del cas de la nena de 14 anys assassinada per la seva exparella

Sens dubte hi ha una data que en els darrers quatre anys ha marcat tristament la societat targarina i es que el 7 d'octubre de 2013 va morir assassinada per un noi de 17 anys que era la seva exparella, una nena de 14 veïna de la ciutat. Els veïns de la capital de l'Urgell van quedar commocionats pel tràgic succés i les mostres de rebuig a la violència de gènere es van repetir en reiterades ocasions els dies posteriors al crim.