A les portes de la Diada, els bisbes de Catalunya han escrit les seves respectives glosses dominicals. La majoria, però han aprofitat per parlar de la festa del Naixement de la Verge Maria i només tres han abordat la Diada Nacional de Catalunya, el bisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, i el bisbe de Solsona, Xavier Novell.

Amb tot, qui ha donat un missatge més centrat en la situació de presó preventiva dels polítics catalans i l'actitud dels fidels davant la situació política i social actual ha estat el prelat solsoní, que ha fet seves les consideracions del Sant Pare sobre l'abús de la presó preventiva.

Així, Novell ha recordat la reflexió més recent del papa Francesc sobre la presó preventiva, des del contacte personal que ha pogut tenir amb quasi tots els presos polítics i conscient que "el procés polític que hem viscut no s’ha acabat i com a Església hem d’aportar alguna cosa que ajudi a la nostra societat."

"Aviat farà dos anys que un grup de polítics catalans pateix presó preventiva per causa del referèndum del dia 1 d’octubre de 2017. Molt s’ha especulat sobre la injustícia d’aquesta presó. No serà veritat, en aquest cas, el que el Sant Pare, l’octubre de 2014, en un discurs a una delegació de l’associació de dret penal deia?: “La prisión preventiva –cuando de forma abusiva procura un anticipo de la pena, previa a la condena, o como medida que se aplica ante la sospecha más o menos fundada de un delito cometido- constituye otra forma contemporánea de pena ilícita oculta, más allá de un barniz de legalidad”. És fàcil pensar que l’acusació de rebel·lió sostinguda per la fiscalia de l’Estat respon, almenys en part, a fer possible que s’apliqui la presó preventiva i així, com diu el Sant Pare, es procuri, de forma abusiva, una anticipació de la pena", diu Novell. 

El bisbe també ha explicat que ha procurat, en diverses ocasions, algunes sense èxit, visitar els polítics catalans i oferir-los el seu suport. L’ha sorprès, fins i tot quan alguns es trobaven en vaga de fam, la fortalesa psicològica i, en alguns casos, el creixement espiritual. El prelat solsoní considerava un deure cívic fer-se proper "a aquells que varen assumir les conseqüències de l’intent perquè Catalunya pogués exercir el dret a l’autodeterminació. Poc més que resar puc fer ara per ells i les seves famílies: un misteri del rosari cada dia."

El bisbe solsoní conclou que "el projecte d’assolir la independència a través d’un procés polític que culminés amb un referèndum no ha reeixit." i que "nNo hi ha ni el primer element bàsic: la majoria social a Catalunya".

I finalitza la seva glossa argumentant que "L’Església per aquest tema i per molts d’altres no pot aportar cap posició concreta però sí que pot aportar un model de convivència fraternal enmig de la diversitat d’idees i parers. Ha de ser possible conviure tot i pensar diferent. A l’Església hi ha fidels independentistes i unionistes i tenen tot el dret a defensar en la vida social i política la seva posició. Tots, però, som germans i aquesta diferència no ens separa, no fa que ens estimem menys i que ens ajudem menys. I si passa, vol dir que la nostra fe no és prou madura i que està ideologitzada."