A l’acte d’alliberament hi han assistit el director dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Lleida, Joan Farré, representants del “Grupo de Rehabilitación de la Fauna Autóctona y su Hábitat” (GREFA), de Red Eléctrica de España (REE) i de l’Associació Lo trencalòs del Pallars Sobirà.
Aquests animals es van anellar fa unes setmanes per poder-los tenir controlats en tot moment via satèl·lit un cop siguin alliberats. L’anellament es va fer gràcies al conveni de col·laboració que REE té signat amb GREFA. Dels 9 exemplars, sis són mascles i tres són femelles. En total, hi ha 6 exemplars adults que ja han assolit la maduresa sexual i podrien començar a criar aquest any. Els tres exemplars restants són joves que iniciaran una etapa dispersiva fins que arribin a l'edat adulta i tornin a criar a Boumort, que és el que es preveu.
Amb l’execució del projecte a Catalunya, es garantirà un corredor biològic de vital importància a escala europea, ja que hi ha poblacions de voltor negre en el sud de França.
Es calcula que el voltor negre es va extingir a Catalunya fa més d’un segle. El projecte “El retorn del voltor negre a Catalunya” es va engegar fa aproximadament tres anys, el promouen i financen el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Obra Social de Caixa Catalunya. L’objectiu del projecte és que aquest ocell carronyaire íntimament lligat als ambients mediterranis torni a habitar a Catalunya. Per desenvolupar-lo, s’han escollit dues zones molt concretes del Prepirineu català que garanteixen, per les seves característiques, un hàbitat adequat per als voltors. Els indrets escollits són la Reserva Nacional de Caça de Boumort i la Muntanya d’Alinyà.
Característiques del voltor negre:
El voltor negre també és conegut com a voltor monjo, pel seu cos negre i el cap pelat. És una de les aus voladores més grosses del món. Fa uns tres metres d’envergadura i pesa entre set i tretze quilos. Viu al sud i l’est d’Europa i al centre i l’est d’Àsia. El 80% dels voltors negres de tot Europa viu a l’Estat espanyol. Tot i la seva presència, és una au en perill d'extinció i molt sensible a la presència humana, cosa que fa que abandoni els nius amb les cries, o tingui greus problemes per alimentar-se.
Té uns hàbits solitaris, però es reuneix en grups per cercar el menjar. És un necròfag o ocell carronyaire perquè s’alimenta de cadàvers, principalment de mida petita (conills, llebres, etc.). Necessita aproximadament uns 700 grams diaris de carn, i pot consumir fins a quatre vegades aquesta quantitat per alimentar les cries o tenir reserves per als dies amb meteorologia adversa, en què no pot sortir a volar. En el temps de cria, el mascle cerca l’aliment; altrament, farà la cerca en parella, de manera similar a com ho fa el voltor comú.
El seu niu té aproximadament 2,5 metres de diàmetre i 1 de gruix. Fa els nius sobre els arbres. Acostuma a pondre un ou d’entre 210 i 280 grams, i tots dos sexes comparteixen la incubació. Al cap de dos mesos, el poll és molt actiu.
Els altres ocells carronyaires de Catalunya:
A Catalunya, habiten en l’actualitat tres espècies més d’ocells necròfags o carronyaires: el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus) i l’aufrany (Neophron percnopterus). La població d’aquestes espècies ha augmentat en el darrer quart de segle i s’han fet actuacions i esforços des del Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant programes de conservació.
No obstant això, diverses amenaces recauen sobre aquestes espècies, entre les quals destaquen la col·lisió i electrocució amb cables elèctrics, l’ús il·legal de verí, l’obligació d’eliminar el bestiar mort, les activitats esportives, etc. Per aquest motiu, el Departament de Medi Ambient i Habitatge fa un seguiment exhaustiu de les poblacions d’aquests ocells per poder detectar a temps qualsevol amenaça que pogués sorgir, alhora que destina esforços a la gestió i protecció d’aquestes espècies.
Un guarda observant els voltors a la gàbia amb la porta oberta. Un guarda observant els voltors a la gàbia amb la porta oberta. FOTO: Marta Lluvich.
