Les pintures murals del monestir de Santa Maria de Sixena podrien haver tingut una altra destinació si el Museu de Saragossa hagués accedit a la proposta que se li va fer després de la Guerra Civil. Segons recullen les memòries de Luis Monreal, historiador de l’art i aleshores vinculat a la Junta de Museus de Barcelona, l’any 1943 el Museu de Saragossa va declinar quedar-se les obres perquè no volia pagar les 6.000 pessetes que costava completar-ne la restauració.
Després del conflicte bèl·lic, les pintures es trobaven en un estat precari. Havien estat arrencades del mur per salvar-les de la destrucció i necessitaven un suport i una consolidació urgent. El restaurador Josep Maria Gudiol, encarregat de les tasques de salvaguarda, va considerar que aquestes obres, d’un valor històric i artístic excepcional, podrien dipositar-se en alguna institució aragonesa, atesa la seva procedència. Va ser en aquest context que es va oferir al museu aragonès la possibilitat de rebre les pintures un cop restaurades. La resposta, però, va ser negativa: el cost dels treballs era massa elevat per al pressupost de la institució, que passava per una etapa difícil econòmicament i no disposava de recursos per assumir una despesa d’aquesta magnitud.
La negativa va ser recollida en les actes del Patronat del Museu de Saragossa de gener i juliol de 1941, on es debatien les dificultats per trobar finançament. El pressupost per acabar la restauració es xifrava en 30.000 pessetes, dels quals només se’n van poder reunir 20.000. Ni el Banc d’Aragó ni altres entitats financeres no van respondre favorablement a les peticions d’ajuda. El mateix Monreal va intervenir en la recerca de solucions, canviant de banc per intentar desbloquejar la situació, però finalment les pintures no es van quedar a Saragossa. La falta d’implicació institucional i l’absència d’una política patrimonial clara van ser factors decisius.
Aquest episodi històric pren rellevància avui per l’actual conflicte judicial entre l’Aragó i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que conserva actualment les pintures murals de Sixena. El passat mes de maig, el Tribunal Suprem va ratificar la sentència que obliga Catalunya a retornar les obres, una decisió que el MNAC qüestiona per motius tècnics i de conservació. L’extracció de les pintures del mur i la seva fragilitat converteixen el seu trasllat en una operació de risc, segons els experts.
A més del valor religiós i patrimonial, aquestes pintures representen un dels conjunts d’art mural més destacats de l’art romànic europeu. Executades al segle XII per mestres formats possiblement a l’entorn de la cort normanda de Sicília, les obres tenen una gran importància històrica, cultural i simbòlica. En plena postguerra, però, el clima polític, les mancances pressupostàries i la manca de sensibilitat institucional van marcar el destí d’un patrimoni que, avui, continua sent motiu de disputa entre territoris i símbol de com la gestió del passat pot tenir conseqüències duradores en el present.
