Tanben i an participat eth president dera associacion, Jules Estaran, e eth vicepresident dera Deputacion, Joan Riu.

Un grop de persones s’a concentrat ena plaça dera glèisa, en campanau dera quau encara se pòden veir es mèrques des trèts des combats, e a marchat enquiath cementèri d’Es Bòrdes, a on repòsen es rèstes mortaus d’aumens cinc guerrilhèrs, queigudi en combat. Er aumenatge a compdat damb era preséncia excepcionau d’un guerrilhèr supervivent, er andalús Francisco González, qu’aué compde damb 97 ans.

Francés Boya e Francés Medan an coïncidit en reivindicar eth “deuer” dera societat de “recuperar era memòria istorica” e dar a conéisher era istòria recenta as naues generacions. Andús an elogiat as “eròis” que “dèren era sua vida per un ideau d’esperança e libertat”. Eth Conselh Generau d’Aran trabalhe en un projècte de senhalizacion de lòcs e itineraris que rebrembarà er episòdi pòc coneishut deth maquis.

Es Bòrdes a acuelhut un emotiu aumenatge as guerrilhèrs deth maquis. Es Bòrdes a acuelhut un emotiu aumenatge as guerrilhèrs deth maquis.