El projecte del trencalòs es va iniciar el 2006 i, malgrat les dificultats, ha evolucionat satisfactòriament d’acord amb els objectius previstos. En aquests moments, Vallcalent continua la construcció de la unitat específica de reproducció i maneig de trencalòs, un projecte amb el qual disposarà de les instal·lacions i el personal especialitzat necessaris per desenvolupar amb èxit la reserva genètica pirinenca de trencalòs.

Durant l’any 2007 van arribar 4 nous exemplars de trencalòs al Centre de Fauna de Vallcalent del Departament de Medi Ambient i Habitatge, per la qual cosa va augmentar a 7 el nombre d’exemplars del Centre. Tres d’aquests 4 nous exemplars han estat cedits per la Foundation for the Conservation of the Bearded Vulture (FCBV), fundació internacional responsable del projecte de reintroducció del trencalòs als Alps i propietària de la major part dels exemplars inclosos a la xarxa del Programa europeu de conservació d’espècies amenaçades de trencalòs.

El quart exemplar que va arribar a Vallcalent l’any passat és una femella procedent d’un ou rescatat del Pirineu lleidatà el 2003, que va ser cedida temporalment pel Departament de Medi Ambient i Habitatge al Centre de Cria Guadalentín de la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia i ara ha estat retornada.

Dels 7 exemplars actualment existents, s’han format dues parelles que ja tenen capacitat per reproduir-se, i enguany totes dues han pogut pondre ous. Pel que respecta a la primera parella reproductora, es van aplicar criteris de maneig per a l’optimització de la producció d’ous en captivitat i es van obtenir 4 ous. Com que les parelles d’aquesta espècie normalment ponen dos ous, els primers dos ous de Vallcalent es van incubar artificialment i per als dos següents es va aprofitar un trencalòs adult del Centre de Fauna, el mascle Gualai, que és un exemplar amb una gran experiència en la incubació d’ous i la criança de polls.

Amb els dos primers ous es va tornar a utilitzar una tècnica d’incubació artificial, que ja es va aplicar amb èxit l’any 2007 al Centre de Vallcalent per primera vegada arreu del món. Els dos ous van arribar a embrionar, però malauradament un dels embrions va morir durant la quarta setmana d’incubació. En canvi, l’altre va eclosionar satisfactòriament el 2 de febrer, i sis dies més tard va ser adoptat per Gualai amb èxit.

Els altres dos van ser incubats per Gualai fins pocs dies abans de l’eclosió. Tots dos es van desenvolupar correctament. Un va eclosionar el 19 de febrer i sis dies més tard el va adoptar la segona parella reproductora, però atesa la seva inexperiència, el mascle, intentant covar el poll, va provocar-li una ferida que més endavant resultaria mortal. El segon ou se li va oferir a la mateixa parella quan estava a punt d’eclosionar. Al segon dia d’haver rebut l’ou, el van trencar a causa d’un maneig inadequat.

D'altra banda, és habitual que l’èxit reproductor amb les parelles primerenques d’aquesta espècie sigui gairebé nul, fet que també succeeix amb la reproducció en estat natural. Mitjançant el maneig en captivitat, el procés d’aprenentatge s’ha pogut escurçar i, en alguns casos, s’han obtingut resultats satisfactoris durant el primer any de reproducció i més habitualment durant el segon any.

La segona parella inexperta en reproducció va ser enviada al Centre de Vallcalent per esbrinar la causa de la seva infertilitat. Es tracta d’una parella genèticament molt valuosa, ja que la femella és descendent de l’únic exemplar en captivitat procedent de l’illa de Creta i el mascle és descendent de l’últim exemplar viu de la Grècia continental, per tant, es considera prioritari obtenir descendència d’aquests exemplars.

Aquesta parella va pondre el primer ou a Vallcalent el 16 de gener i va resultar infèrtil. En canvi, el segon ou, post 9 dies més tard, va desenvolupar un embrió viu, fet que va servir per comprovar que la parella no té cap problema de fertilitat i que en el futur podrà tenir descendència. Aquest ou va eclosionar el 18 de març passat. En tractar-se d’un poll amb un valor genètic únic i atès que a hores d’ara a Vallcalent no hi ha més parelles experimentades en la criança de polls, ha estat necessari traslladar aquesta parella a la Vienna Breeding Unit (Àustria), seu central del Programa de cria internacional del trencalòs, on disposen de dides experimentades.

A banda dels dos polls aconseguits amb la cria en captivitat, el 15 de febrer passat es va rescatar un poll procedent d’un niu pirinenc de trencalòs; es tractava del segon poll d’una posta d’una parella de trencalossos del Prepirineu lleidatà. Aquesta espècie té un comportament fratricida quan hi ha dos polls al mateix niu. El primer que neix, el més gran, provoca sempre la mort del segon –més petit- per inanició; és a dir, el gran no permet que el petit es pugui alimentar.

Seguint estrictament un protocol establert per a aquests casos, quan es va detectar que hi havia dos polls en un niu de trencalòs a l’Alt Urgell, es va rescatar el petit i se’l va traslladar a Vallcalent, on el van guarir i el van criar artificialment durant cinc dies. Posteriorment, va ser adoptat amb èxit per un dels mascles que va arribar al Centre el 2007, precisament el mascle de la primera parella que havia post quatre ous dels quals no va sobreviure cap poll.

Poll de trencalòs Poll de trencalòs.