Hem tornat a ser testimonis d’un altre assassinat sense sentit contra persones, un de tants que impunement es donen en aquest país que està perdent els valors ètics i morals sense que ningú prengui mesures dràstiques per la seguretat de la gent mentre es parla de ‘solidaritat’ amb les víctimes tot i que a la pràctica, en nom de la ‘llibertat’ s’anteposen els drets de la delinqüència per davant del de les víctimes.

Es tracta de David Iglesias i Xavier Ribes, uns bons agents rurals que servien al país des de l’òptica mediambiental (casualment, membres del sindicat CCOO que denunciaven les condicions d’inseguretat que pateix aquest col·lectiu sense que ningú prengui mesures), morts a trets a mans de Ismael Rodríguez Clemente, una feristela sanguinària que a més de no sorprendre els seus fets pel seu aspecte, de no fer honor al seu cognom (‘Clemente’), de matar centenars d’animals per plaer (i a més, sense llicència d’armes), gaudir de les bàrbares curses de toros i amenaçant per les xarxes socials a qui no combrega amb el seu ideari, ha acabat amb la vida de dues persones, deixant orfes a dones, fills petits i demés família que hauran d’aprendre a dur aquesta càrrega la resta de les seves vides.

I com sempre, només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona, veient el trist i lamentable que és parlar de prendre mesures (en aquest cas sobre llicències i control d’armes) sols quan hi ha víctimes pel mig, ni tampoc s’arriben a concretar (i molt menys atorgar armes de defensa als agents rurals, que ja la consellera d’Agricultura ha descartat, i aquí com a exemple en altres àmbits, podria afegir la indiferència de les autoritats competents de l’Ajuntament de Tàrrega respecte a la creixent quantitat de cotxes sorollosos trucats amb tota intenció que superen clarament els límits de soroll i velocitat permesos al poble (sobretot a la zona del cementiri i dels supermercats, i que potser no s’actuarà fins que hi hagi víctimes mortals, que Déu no ho vulgui).

Com també, i sense ànim de generalitzar sobre alguns col·lectius, poder preguntar-nos si la mort d’animals per plaer no pot ser de vegades l’avantsala per l’assassinat en sèrie de persones, com ho demostren els fets criminals i estudis psicològics. Jo comprenc el dolor dels familiars, ja per sensibilitat social i com a persona que també vaig patir a l’any 2003 junt amb la meva família l’assassinat del meu germà Àlex a mans de Carlos Parra Rebolleda (un altre botxí multireincident beneficiat al seu dia per la infausta ‘llei del menor’ que el permetia entrar i sortir de la presó quan era menor d’edat i que d’haver-hi ingressat llavors definitivament, no s’hauria trobat mai amb el meu germà).

Cal replantejar les polítiques de seguretat i delinqüència, i retornar a educar en valors, però en qualsevol cas, dono el meu condol a les famílies d’aquestes víctimes d’aquesta nova mostra de barbàrie, desitjant-los el millor, i que la mort d’aquestes persones que ja no poden tornar no sigui en va. Sí, han mor físicament però els records, els seus granets de sorra aportats per millorar la societat i els seus esperits romandran per sempre. No us oblidarem. Descanseu en pau!.