El periodista Lluís Caelles ha fet un recorregut personal i professional en el pregó de la Festa Major de Lleida a través de records, vivències i reflexions entorn al seu ofici, el periodisme, i la seva ciutat, Lleida, "que comparteixen el verb canviar". Ha estat en base als canvis en aquests dos àmbits que Caelles ha teixit el seu discurs, de passat, present i futur.
"Isona és el meu poble i Lleida la meva ciutat", ha començat dient, i ha descrit moments viscuts a la ciutat, posant èmfasi en "la foto de la seva infància", la d’un nen amb un fanalet de Sant Jaume. Ha explicat el sentiment especial que li evoca aquesta imatge, que segurament ara prendria una altra dimensió amb les moltes imatges preses amb el mòbil i compartides d’immediat amb l’entorn.
El pregoner d’enguany ha subratllat la importància de la llengua i com el lleidatà és una “petita parla d’una petita llengua”, que ens identifica abans que ens preguntin d’on som.
En el seu parlament, Caelles ha tramès als assistents passatges del seu quadern personal escrit des del camp d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia, apel·lant al rigor i la honestedat professional però també a l’emoció a l’hora d’exercir la seva professió. En aquest sentit, ha destacat la solidaritat catalana, de la qual arriben mostres arreu.
El periodista Lluís Caelles defensa el català durant el pregó de Festa Major
El pregoner subratlla la importància del lleidatà, "una petita parla d'una petita llengua"
ARA A PORTADA
Publicat el 10 de maig de 2017 a les 22:28
Et pot interessar
-
Societat Lleida accelera el pols de l’habitatge: 752 nous pisos en marxa i un salt en l’oferta assequible
-
Societat Continua la recerca del boletaire desaparegut al Pallars Jussà
-
Societat Àngel Garcia guanya el Premi Miravisions amb un reportatge sobre la dana al País Valencià
-
Societat Balaguer intenta de nou recuperar el Centre Històric: necessita 12 milions
-
Societat Les exportacions lleidatanes baixen un 1,5% entre gener i juliol i es queden en 1.856 milions
-
Societat El Parc Natural de l’Alt Pirineu descobreix un tresor de bolets… i una amanita mortal