El rebuig al preacord entre els sindicats majoritaris i el Departament d’Educació va desencadenar aquest dijous una autèntica explosió d’alegria entre els més de 200 mestres i professors concentrats a Tàrrega en el marc de la jornada de vaga convocada a la demarcació de Lleida. Tan bon punt es van conèixer els resultats de la consulta, els manifestants van celebrar-ho entre aplaudiments, crits d’eufòria i fins i tot amb l’obertura d’ampolles de cava.
Els participants en la mobilització, convocada per la CGT, la Intersindical, la CNT, la COS, l’Assemblea Educativa de Catalunya i l’Assemblea Docent de la Zona de Ponent, van interpretar el resultat com una victòria de les bases i van fer una crida a mantenir les mobilitzacions. A més, van reclamar la dimissió de la consellera d’Educació, Esther Niubó, i van reiterar que les seves reivindicacions van molt més enllà de les qüestions salarials.
Els sindicats reclamen una negociació real
El delegat de la CGT a Lleida, Emili Llorente, va celebrar el resultat de la votació i va admetre que existia preocupació pel desenllaç a causa de la «desinformació» que, segons ell, s’havia generat al voltant del contingut del preacord. Tot i reconèixer que les mobilitzacions han permès aconseguir alguns avenços, considera que les mesures proposades són insuficients per resoldre els problemes estructurals que afecten l’educació pública catalana.
Llorente va advertir que les protestes continuaran durant les pròximes setmanes si no es produeix un canvi d’actitud per part del Departament. «La consellera Niubó, o dimiteix o canvia radicalment i convoca un comitè de vaga real per negociar. Si no és així, continuarem pressionant. No acabarem el curs amb normalitat i tampoc començarem el següent amb normalitat», va assegurar.
En la mateixa línia, Elisabet Porta, membre de l’Assemblea Educativa de Catalunya i orientadora educativa de l’Institut Ciutat de Balaguer, va afirmar que el rebuig al preacord era majoritari entre les bases docents. Segons va explicar, l’acord plantejat «és absolutament insuficient» per donar resposta a les necessitats actuals de l’educació pública.
La Intersindical demana un pla de xoc per a l’educació
Per la seva banda, el delegat de la Intersindical, Carlos Vilchez, va reclamar la convocatòria immediata del comitè de vaga i va exigir tant la dimissió de la consellera com la implicació directa del president de la Generalitat, Salvador Illa. Vilchez defensa la necessitat d’impulsar un pla de xoc urgent per a l’educació pública, complementat amb un programa plurianual que permeti assolir el 6% d’inversió educativa i amb mesures específiques per reforçar la presència del català a les aules.
«La lluita continua i no s’atura», va resumir el representant sindical davant dels manifestants.
“No ho fem pel sou, ho fem pels alumnes”
La satisfacció pel resultat de la consulta també es va fer evident entre els docents que participaven en la vaga. Molts d’ells van insistir que la protesta respon principalment a la manca de recursos als centres educatius i no a reivindicacions econòmiques.
La Gemma, mestra d’educació especial en una escola pública d’Alcarràs, va valorar positivament el rebuig al preacord perquè considera que les mesures plantejades no resolen els problemes quotidians que viuen les escoles. Segons va afirmar, el pròxim curs els centres continuarien afrontant les mateixes dificultats, amb manca de recursos, temperatures elevades a les aules i insuficients suports educatius.
També Maria Riu, docent de l’Escola Jaume Balmes de Cervera, va defensar el vot contrari perquè entén que acceptar l’acord hauria significat renunciar a la força acumulada durant els darrers mesos de mobilitzacions. Al seu parer, el professorat «mereix molt més» del que oferia el preacord.
En la mateixa línia es va expressar Anna Berent, mestra de música de l’Escola Ramon Faus i Esteve de Guissona, que va denunciar les elevades ràtios d’alumnes i la manca de recursos per aplicar correctament la inclusió educativa. «No podem atendre tothom com cal i això repercuteix en la qualitat educativa», va lamentar.
La docent va voler remarcar que la mobilització no té una motivació econòmica. «No ho fem pel sou. Cada dia de vaga ens suposa perdre diners. Ho fem pels nostres alumnes i perquè no podem continuar treballant en aquestes condicions», va afirmar.
La pressió continuarà
Els sindicats i les organitzacions convocants han reiterat que mantindran la pressió sobre el Departament d’Educació mentre no s’obri una negociació que abordi les seves principals demandes. Entre aquestes reivindicacions destaquen la reducció de ràtios, l’increment de plantilles, més recursos per a l’atenció a la diversitat, la millora de les condicions dels centres educatius i un augment sostingut de la inversió en l’educació pública catalana.
Després del resultat de la consulta, el moviment docent considera que surt reforçat i disposat a continuar les mobilitzacions per reclamar canvis estructurals que, segons defensa, són imprescindibles per garantir una educació pública de qualitat.
