Segons explica el diari LA MAÑANA, "l'estudi analitzarà la reacció davant aquesta variabilitat climàtica dels ecosistemes pirinencs i de les societats humanes que els habitaven durant el Pleistocè Superior i l'Holocè, amb l'objectiu de mitigar els efectes de l'escalfament global en el futur".

El responsable del treball i investigador del CSIC, Blas Valero, afirma que "comprendre la complexa relació entre les persones i el medi ambient en els últims mil·lennis és fonamental per poder adaptar-se a escenaris futurs marcats per l'escalfament global".

L'equip multidisciplinari del CSIC, la Universidad de Zaragoza i la Universitat de Barcelona van romandre cinc dies en la Vall de Chistau, on un helicòpter va traslladar els materials de la campanya, donat el difícil accés a la zona. Després de construir una plataforma flotant on van realitzar els primers mesuraments amb un sondejador amb el qual van obtenir testimonis de fins a 13 metres de profunditat a l'estany, els investigadors es van traslladar a una turbera on prendre els últims testimonis.

Una altra de les investigadores del CSIC, Ana Moreno, detalla que "treballem al Pirineu perquè, com totes les zones muntanyoses, es tracta d'un ecosistema especialment sensible als canvis climàtics i és més fàcil que quedin registrades petites variacions del clima". "Vam escollir els llacs per sondejar perquè són alguns dels millors arxius paleoclimàtics: mostren molt bé les variacions en la quantitat de precipitació i es pot obtenir un senyal d'alta resolució, és a dir, es pot diferenciar bé el que va ocórrer a escales temporals de gran detall", afegeix Moreno.