Aguest increment ei motivat peth cambi substanciau qu’eth portau a experimentat d’ençà dera metuda en foncionament dera naua web de Torisme, eth passat mes d’abriu. Eth nau portau ei prebotjat peth Conselh Generau d’Aran, Torisme Val d’Aran, eth Grèmi d’Ostalaria e Turespaña entà mielhorar era preséncia on line dera mèrca toristica dera Val.
Eth conselhèr Juan Antonio Serrano , que confide en hèr a créisher encara mès eth numero de visites, a assegurat qu’aguest increment “ei frut dera apòsta deth Conselh Generau pera internacionalizacion e desestacionalizacion dera Val per miei der acòrd qu’eth Govèrn aranés manten damb eth Govèrn centrau damb aguesta finalitat”. De hèt, “ua des maximes prioritats d’aguesta politica ei dotar Aran de potents espacis en internèt ara recerca de clients que poguen gaudir dera Val e es sòns servicis pendent tot er an”.
Damb aguest propòsit, eth Conselh Generau a creat ua web generica qu’enlace damb es tres especifiques e da a conéisher era destinacion Val d’Aran. Era esséncia des Pirenèus, en toti es sòns aspèctes, des dera istòria e era cultura enquia era flòra e fauna. Eth portau recuelh era ofèrta de léser enes productes especializadi de nhèu, senderisme, btt e ciclotorisme, benèster, torisme actiu, gastronomia, patrimòni culturau o comèrç. Contemple informacion de servicis coma era prediccion deth temps o ua agenda d’activitats.
Es novetats mès subergessentes hèn referéncia ara possibilitat de conéisher cada pòble atau coma era sua ofèrta toristica per miei d’un geomapa. S’incorpòre un sistèma tà planificar e adaptar era estada as besonhs de cada persona (es dies d’estada, eth numero de persones, es activitats preferentes, eca.). Era naua web a metut en marcha un espaci de resèrves enes lotjaments aranesi. Tanben s’an amiat a tèrme campanhes de promocion e posicionament on line e enes hilats sociaus, e s’a creat materiau promocionau (huelhetons, vidèus, eca.).
Eth nau portau web de Torisme triplique lèu eth numero de visites
Ara a portada
-
Societat «Si el camp cau, cau tot el país»: resignació i resiliència dels pagesos després de la pedregada Oriol Almacellas Verdés
-
Societat 50.000 hectàrees de cultius afectades per la pedregada a Lleida, segons Unió de Pagesos Redacció
-
-
-
Societat Maribel Pedrol: «El canal d’Urgell no és conegut perquè no l'hem sabut explicar» Àlvar Llobet i Sotelo
Publicat el 20 d’agost de 2010 a les 12:17
Et pot interessar
-
Societat Les obres d'una planta solar obliguen a desviar els vehicles en una sortida de Lleida
-
Societat Condemnat a 4 anys d'internament per intentar matar un company de residència a Lleida
-
Societat Les empreses de turisme actiu a Lleida superen els 112 milions d'euros en impacte econòmic
-
Societat Rehabilitació de la LV-2012 per millorar la seguretat a les Garrigues