Eth Sindic hè balanç der an 2008

Publicat el 31 de desembre de 2008 a les 11:44

Aguesti son entath Sindic es pilars fonamentaus d’un programa d’accion generau que, amassadi jos era defensa fèrma dera identitat dubèrta d’Aran e eth sòn encastre laguens de Catalonha per miei dera reforma dera lei de règim especiau (prevista entà 2009) entà apregondir er autogovèrn e blindar-ne es sues competéncies e recorsi financèrs, aurà vigéncia entàs pròpleu ans.

Salut e benèster; torisme e innovacion:

Francés Boya se compromet a balhar un nau impuls ath projècte de govèrn, a compdar des projèctes encetadi en 2008, que seràn realitat pendent eth pròplèu exercici. En aguest sens, met de relèu, en apartat des politiques sociaus, eth bastiment d’ua naua residéncia assistida, eth desvolopament des servicis d’atencion domiciliària, era articulacion d’un espaci sanitari comun damb França e era collaboracion reforçada damb eth sistèma sanitari catalan, e era apòsta per ensenhament e era formacion des joeni e pera politica d’igualtat per miei d’un plan generau dera hemna.

Eth torisme compdarà damb un esturment decisiu entath present e futur coma ei un plan estrategic d’accion, que ne determinarà es mesures a préner en tot seguir eth camin recorrut dejà entà arténher era internacionalizacion e desestacionalizacion deth madeish, ath delà de seguir damb era politica de promocion deth comèrç aranés. Atau madeish, er an 2009 mercarà un punt d’inflexion en impuls dera societat dera informacion en sòn sens mès ampli, damb esturments coma eth plan director des naues tecnologies e un projècte audiovisuau pròpri entà prebotjar era ràdio e television nacionaus d’Aran.

Empresa, accion territoriau e mobilitat:

Es naues formes de progrès territoriau, atau coma era investigacion e era recerca, que neurissen era economia competitiva, compdaràn damb era sotsedença en Aran deth Parc Scientific e Tecnologic Agroalimentari de Lleida, que darà oportunitats de trabalh as emprenedors e joeni empresaris deth país. Era vertebracion deth territòri aurà tanben especiau relevància damb eth desvolopament deth Plan Generau de Carretères Ruraus, que suposarà ua injeccion de lèu tres milions d’èuros entà melhorar er hilat des accèssi entàs nuclèus locaus enquia er an 2011.

Totun, era mobilitat damb transpòrt public a constituït ua prioritat de govèrn, d’ençà deth prumèr moment, damb er increment substanciau dera freqüéncia de pas des busi e era implementacion de naui servicis, coma era linha dirècta entà Barcelona e eth servici de bus nocturn.

Miei ambient e pagesia:

Eth sindic d’Aran signifique tanben eth besonh de seguir damb mès mieis e recorsi entà assegurar un desvolopament sostenible e era conservacion e gestion equilibrada deth miei ambient, atau coma era survelhança dera activitat ramadèra en un entorn naturau de qualitat. Experiéncies coma era agropacion de ramats, possada peth Conselh Generau aguest ostiu, van dejà en aguesta direccion, atau coma eth condicionament des camins forestaus entà garantir er accès segur entar entorn naturau e era recuperacion des peisheus e melhora paisatgistica, que se harà extensiva as prats de dalh pendent er an que comence.

Cultura e lengua:

Era cultura e era lengua son era rason d’èster dera identitat e er autogovèrn aranesi e pr’amor d’açò, e entà prebotjar tanben un torisme culturau e garantir er accès as expressions artistiques entath conjunt de ciutadans, s’a triplicat era inversion entà conservar e assolidar eth patrimòni istoric e artistic e s’a dat un saut sense precedents ena consolidacion d’ua ofèrta culturau de qualitat e prestigi per miei d’eveniments coma Aran damb Art.

Era lengua a agut ua possada institucionau damb era creacion d’ua linha de condes infantils, que s’ampliarà entàs lectors juvenils pendent er an 2009, en tot recuperar era activitat deth Conselh entà editar libres de produccion pròpria qu’asseguren era promocion lingüistica en aranés des des prumères edats, ara demora de signar un acòrd generau fòrça remercable pendent aguest 2009 en matèria de politica lingüistica.

Servicis publics e proteccion civil:

En apartat des servicis publics, eth Conselh Generau seguirà trabalhant entà melhorar era remassada de lordères damb era futura dubertura d’ua naua planta de tractament de residus e era adquision dejà efectuada de naui veïculs entà renauir era envielhida flòta de camions. A compdar de 2009, se realizarà, per prumèr viatge, era recuelhuda selectiva de residus organics.

Per çò que tanh as servicis de proteccion civil e pompièrs, eth Sindic destaque er important acòrd de collaboracion ath que s’a arribat en matèria de sauvaments e escandiment de huecs entre eth Conselh Generau e eth Departament d’Interior, peth quau era maxima institucion se dotarà 1,2 milions d’èuros en 2009 entà prestar eth servici damb melhors condicions e equipaments.

Compromís damb es persones:

Francés Boya manifèste qu’en an 2008, eth prumèr en test at intègrament per un nau executiu, eth Govèrn deth Conselh Generau d’Aran a metut en marcha tot un conjunt de mesures qu’an comprometut eth prètzhèt dera maxima institucion damb es persones a favor deth sòn progrès sociau e economic e era igualtat d’oportunitats e prosperitat entà totes eres.

En tot avertit des dificils moments economics en qué mos trobam, eth Sindic hè referéncia ara oportunitat d’afrontar era crisi coma un rèpte de país qu’a de servir entà reformular eth desvolopament deth territòri damb naui modèls de progrès, bastits a compdar dera implicacion des sectors afectadi e er ensem des ciutadans que vòlen hèr d’Aran eth sòn projècte compartit.

Contra era crisi:

Per aguest motiu, eth sindic Boya rebrembe era diligéncia deth Govèrn en amiar entà dauant un programa generau entà palliar es efèctes dera crisi e profite entà anonciar tanben era creacion d’un comitè de seguiment dera madeisha presidit peth Sindic e participat dirèctament pes vicesindics Noelia Costa e Juan Antonio Serrano , conselhèrs de Sanitat e Servicis Sociaus e de Torisme, Comèrç e Transpòrt, respectivament.

Aguest comitè ei format per membres deth Govèrn entà pr’amor de facilitar era prenuda de decisions, a compdar deth quau se crearàn comissions sectoriaus constituïdes damb era participacion des Ajuntaments, es tecnics deth Conselh Generau e es sectors e interlocutors sociaus e economics afectadi. Eth sòn objectiu ei arténher coordinacion e collaboracion entre eri e incidir atau en programa d’accion de govèrn que refortilhe Aran des deth punt d’enguarda sociau, economic e territoriau.

 

 

Eth sindic d’Aran, Francés Boya. Eth sindic d’Aran, Francés Boya.