20
de novembre
de
2022, 18:53
Actualitzat:
22
de novembre,
10:47h
Ho vam dir fa dues setmanes just després del partit del Lleida Esportiu contra el filial del Saragossa, i ho repetim ara després de la derrota contra l’Alzira per 0 a 1 al Camp d’Esports; molts jugadors no tenen el nivell exigit per fer pujar el club a la Primera RFEF. La realitat és aquesta per molt que alguns afeccionats posin el crit al cel pels articles que l’exposen.
El Lleida Esportiu té una plantilla justa per mantenir-se a la Segona RFEF, i els resultats acrediten, cada dia més, aquest fet. Mejía, Alpha, Vicente, de Mesa, Comeras… són bons futbolistes per al nivell amateur on es troba ara el Lleida, però no s’intueix res més que això. Ells no en tenen la culpa de les seves limitacions, i cal valorar la seva entrega i dedicació. Més no poden fer. La responsabilitat s’ha de buscar en aquell que els ha posat a l’equip demanant-los, per a més inri, un ascens. Aquest actual Lleida Esportiu no pujarà (l’equip ja és a 11 punts del darrer lloc de play-off) i faria bé tothom (jugadors, staff, directiva i seguidors) en pensar en mantenir la categoria. Salvar la Segona RFEF s’albira ara, a la llum dels resultats, com un èxit.
L’equip té unes debilitats preocupants que obliguen la directiva (i això ja fa dies que ho diem) a moure peça per evitar que la segona volta de la temporada esdevingui una repetició del calvari d’aquesta primera, on l’equip només ha sumat deu punts en 11 jornades i amb un registre parcial de només tres punts sumats dels darrers 18 en joc. En aquest drama de xifres s’hi ha d’afegir la increïble sequera de gols; només cinc en dos mesos de competició.
Ara mateix, el Lleida Esportiu és més un equip de Tercera Divisió que no pas de la Segona RFEF, i per aquesta raó cal que Luis Pereira prengui decisions. Aquesta setmana ha assegurat que ja té nous fitxatges per a l’hivern, i que són “de nivell”, però potser valdria la pena fer una reflexió sobre la incorporació d’un director esportiu i, també i sobretot, en relació a l’entrenador Pere Martí i la seva continuïtat al capdavant del vestidor. Fer fora el tècnic és més fàcil que no pas acomiadar una desena futbolistes. El club ha de fer molts deures i té poc marge. La situació comença a ser preocupant.
El Lleida Esportiu té una plantilla justa per mantenir-se a la Segona RFEF, i els resultats acrediten, cada dia més, aquest fet. Mejía, Alpha, Vicente, de Mesa, Comeras… són bons futbolistes per al nivell amateur on es troba ara el Lleida, però no s’intueix res més que això. Ells no en tenen la culpa de les seves limitacions, i cal valorar la seva entrega i dedicació. Més no poden fer. La responsabilitat s’ha de buscar en aquell que els ha posat a l’equip demanant-los, per a més inri, un ascens. Aquest actual Lleida Esportiu no pujarà (l’equip ja és a 11 punts del darrer lloc de play-off) i faria bé tothom (jugadors, staff, directiva i seguidors) en pensar en mantenir la categoria. Salvar la Segona RFEF s’albira ara, a la llum dels resultats, com un èxit.
L’equip té unes debilitats preocupants que obliguen la directiva (i això ja fa dies que ho diem) a moure peça per evitar que la segona volta de la temporada esdevingui una repetició del calvari d’aquesta primera, on l’equip només ha sumat deu punts en 11 jornades i amb un registre parcial de només tres punts sumats dels darrers 18 en joc. En aquest drama de xifres s’hi ha d’afegir la increïble sequera de gols; només cinc en dos mesos de competició.
Ara mateix, el Lleida Esportiu és més un equip de Tercera Divisió que no pas de la Segona RFEF, i per aquesta raó cal que Luis Pereira prengui decisions. Aquesta setmana ha assegurat que ja té nous fitxatges per a l’hivern, i que són “de nivell”, però potser valdria la pena fer una reflexió sobre la incorporació d’un director esportiu i, també i sobretot, en relació a l’entrenador Pere Martí i la seva continuïtat al capdavant del vestidor. Fer fora el tècnic és més fàcil que no pas acomiadar una desena futbolistes. El club ha de fer molts deures i té poc marge. La situació comença a ser preocupant.