Juli Alegre és el director del Patronat de Turisme de Lleida des del passat mes de setembre. És nou en el càrrec, però no a la casa, on hi porta bona part de la seva vida laboral. De fet, admet que l’Ara Lleida és el projecte professional de la seva vida, que vol ampliar l’any 2016 amb un impuls de les campanyes de promoció del turisme lleidatà. "El nostre és un territori singular, i cada estació de l’any podem oferir productes diferents", assegura. Alegre reconeix que un dels principals reptes de l'organisme és fer visible encara més la marca Lleida arreu del país, si bé recorda que fa 25 anys molts catalans ubicaven Sant Climent de Taüll a Girona. "S'ha fet bona feina, però cal seguir treballant perquè la competència és forta", diu.

- Com ha canviat el posicionament turístic de Lleida en els darrers anys?

- Lleida no es podia vendre turísticament fa 25 anys. En aquella època vam fer estudis a Catalunya amb la intenció de captar turistes, i la gent ubicava Sant Climent de Taüll a les comarques de Girona. La nostra marca no estava referenciada, i així era impossible comercialitzar res. Hem dedicat molt esforç en posicionar Lleida al mapa a partir de l’elaboració de paquets turístics, en els quals s’han anat comprometent empreses que no són pròpiament del sector però que en treuen rèdits econòmics. D’altra banda, el turisme de neu ens ha ajudat molt a ser reconeguts. L’esquí ens projecta com a marca.

- Lleida deu ser un territori complex de gestionar des del punt de vista turístic.

- Els empresaris del Pirineu ens diuen que des del Patronat de Turisme estem més pendents de la plana de Lleida, i aquesta visió també passa a l’inrevés (riu). Ni una cosa ni l’altra. Tenim dues marques turístiques que tenen realitats i recursos diferents, i hem de ser conscients d’això per crear productes atractius. La neu l’hem de continuar potenciant, perquè tenim competidors a Andorra i a l’Aragó que inverteixen molts diners, i això vol dir que hem de potenciar la visualització dels nostres actius als mitjans, a les xarxes socials, a les fires... les comarques de Ponent són un altre camp, que ha de ser tractat amb una cura especial, i per això fa tres anys vam endegar un programa de microconsultoria amb la intenció que els empresaris de la plana puguin estructurar producte turístic per vendre’l posteriorment.

- En el darrer any se n’han creat una vintena, oi?

- Exacte. I tots ells són atractius, la qual cosa demostra que la tasca de consultoria funciona. El sector es va formant poc a poc, i la creació d’aquests paquets turístics ho demostra. Calculem que cada oferta venuda ha generat que vuit altres paquets s’hagin comercialitzat. Aquest efecte multiplicador ens interessa.

- Lleida és encara és un territori força desconegut. Per què creu que això és així?

- Hi ha molta feina per fer, perquè arribar a posicionar la marca costa molt. La retentiva de la gent és limitada, i encara que tinguem un gran potencial, hem de treballar fort en la promoció per tal que ens puguem situar com un producte a tenir en compte.

- Com es fa això?

- Amb promocions, fires, xarxes socials, premsa... els mitjans de comunicació són uns grans aliats nostres. D’altra banda, és important que hi hagi gent aliena al Patronat de Turisme que expliqui i posi en valor els nostres actius. Li posaré un exemple: fa uns mesos vam anar a Holanda a promocionar el turisme de muntanya, i vam contactar amb un dels millors senderistes del país amb l’objectiu que fos ell que expliqués Lleida. La sala estava plena, i no ho hagués estat de la mateixa manera si jo hagués fet la promoció.

- La clau estar en segmentar?

- Si segmentes, optimitzes. Quan parlem de Lleida ho fem d’un territori molt divers, i això ens obliga a vendre el producte per parts. La selecció de l’audiència és vital per ser turísticament eficaços. Ara hem creat el segell per a turistes afeccionats al motociclisme, el Moturisme, i ja tenim 70 empresaris interessats en conèixer el producte per desenvolupar-lo. Això genera xarxa, i, en conseqüència, més impactes per captar nous turistes.

- I els ambaixadors que té Lleida en aquest tema són de luxe.

- En Marc i l’Àlex Márquez ens donen un plus de promoció excel·lent, sí. Aquest és un producte que hem anat treballant en els darrers mesos, i que volem fer internacional. De fet, fins i tot abans de tancar aquest segell turístic una publicació italiana especialitzada en motor ens va preguntar si volíem col·laborar en el centenari de la seva revista.

- Itàlia i Marc Márquez casen poc, darrerament.

- (Somriu) El Patronat ha estat present a la fira de Milà amb la boca una mica petita, perquè amb tota la polèmica no podíem vendre el nostre territori enarborant la bandera de Márquez. Al turisme li afecten molt els elements externs, en positiu i en negatiu. Aquest conflicte entre pilots no ens ha ajudat, però en canvi, la pel·lícula “Segon Origen” de Carles Porta sí que ho ha fet, i molt. El cinema és una via de projecció brutal, i hem d’estar atents a les oportunitats, perquè n’hi ha. Diverses productores cinematogràfiques han vingut a Lleida a buscar localitzacions.

- Creu que podria tenir sortida un paquet turístic que pivotés al voltant del film de Porta?

- Els empresaris de la zona estan valorant aquesta possibilitat. L’oferta s’ha de vestir amb algun relat, i el "Segon Origen" el té.

- Quan parla del concepte de xarxa es refereix a que el sector turístic necessita la complicitat del territori?

- Nosaltres som el pal de paller, però sense la complicitat del territori no som res. En aquests 25 anys, les empreses s’han anat implicant en la promoció turística, i això és fonamental per oferir un producte singular i autèntic. Conec un empresari, en Jaume León, que quan té turistes pel territori truca a les pastisseries dels pobles que visitaran perquè tinguin preparats productes típics, i això és el que busquem, l’autenticitat. Si et limites a anar a un territori i a dormir i mirar el paisatge no tindràs una experiència complerta, i nosaltres pretenem oferir un turisme actiu on el client pugui viure allò que li estan explicant. Tenim activitats que només es poden fer aquí, i això ho hem de posar en valor.

- No és un turisme de veure, sinó de tocar.

- És això. El que volem és que el turista interactuï, que visqui les experiències. Compte! Això no vol dir que no pensem en aquells que aposten pel dolce far niente. També tenim moltes ofertes d’indrets on el client podrà descansar i desconnectar al 100%.

- Quin tipus de turistes busquen?

- Varien en funció dels segells que tenim. Lleida és un territori on cada estació de l’any és diferent, i, per tant, també canvien els targets. A l’hivern tenim la neu, però a la primavera aquesta neu es desfà i es converteix en aigua, per la qual cosa oferim activitats d’aigües braves. A l’estiu també hi ha moltes activitats funcionant, i a la tardor hi ha un espectacle de floració que és brutal. Hi ha gent que fa quilòmetres per veure els colors tardorals de la vegetació, i hem d’aconseguir que vinguin a Lleida. A part de tot això tenim un gran calendari de fires, que es poden consultar a l’aplicació AraLleida365. De cara al 2016 pretenem impulsar una campanya en cada estació de l’any, i ho volem fer perquè podem.

- La costa catalana no ho pot fer, clar.

- El turista de costa és diferent. Som conscients que el litoral català rep molta gent durant l’estiu, i també volem incidir en aquestes persones. Si fan quilòmetres per anar al Museu Dalí de Figueres també poden venir a fer una excursió en algun indret de les terres de Lleida.

- Quin creu que són els espais més atractius per visitar?

- N’hi ha molts. L’observació de l’univers des del Montsec és una activitat molt singular. Estem parlant d’un dels millors cels del món per mirar les estrelles, i està certificat amb el segell Starlight. L’art rupestre del Cogul, a les Garrigues, és molt interessant i, encara, molt desconegut. Activitats esportives, moltes també. A la Vall d’Àger es fa el campionat britànic i belga de parapent, per exemple.

- Un dels reptes és també apostar per augmentar el nombre de llits a la demarcació?

- No. L’aposta és invertir en millorar la qualitat de les instal·lacions que ja tenim, perquè encara hi ha marge per millorar en qüestió d’ocupació. A la ciutat italiana de Merano, el sector turístic va pactar amb les administracions que fins que no hi hagués un creixement en ocupació no s’augmentarien el nombre de places. Nosaltres no volem invertir en llits freds que només estiguin ocupats poques setmanes l’any.

- El turisme de Lleida li ha d’agrair alguna cosa a l’Aeroport d’Alguaire?

- Cada any els avions vénen plens.

- Sí, però molts turistes no es queden aquí, sinó que van a Andorra.

- Per això hem fet campanyes de publicitat al Regne Unit, per posicionar el nostre Pirineu. Cal que aquests turistes es quedin a Lleida, però també hem de tenir en compte que hi ha una gran bossa de gent a qui els hi surt més a compte aterrar a Barcelona i arribar a Lleida amb jeep tours. Tot i això, que hi hagi turistes que arribin al Lleida-Alguaire encara que després no es quedin al territori és bo, perquè dóna viabilitat a la terminal.

- La companyia israeliana Arkia va haver de suspendre els vols de l’estiu.

- El factor dels low-cost els va afectar, i la companyia va haver de clausurar algunes línies, entre les quals la de Lleida. S’ha de recordar que durant la temporada d’estiu, els avions venien plens tot i el conflicte entre Israel i Palestina. Fins i tot alguns avions van arribar amb retard perquè hi havia risc de míssil. Demanda n’hi havia.

- L’alta velocitat li ha anat bé a Lleida en termes de turisme?

- Les xifres sempre es poden millorar, però en els darrers anys s’han registrat molts passatgers que han arribat a Lleida amb l’AVE per anar a la Vall d’Aran. Això també ens posa al mapa.