Des de la capital de la Cerdanya es considera, però, que l'abastiment d'aigua des del Querol està regulat pels tractats internacionals i posen en dubte que el riu quedi per sota del cabal mínim ecològic.

Les aigües del riu Querol, afluent del riu Segre, baixen enterbolides aquests últims dies a la Cerdanya. La gestió i l'ús d'aquest recurs natural, abastiment de tantes llars a la comarca i benefici per als pagesos, s'ha posat en qüestió aquests dies com a conseqüència de la reclamació de les autoritats de l'Ajuntament de la Tor de Querol (Latour de Carol), en nom dels pobles de la vall –Portè, Porta, la Tor de Querol i Enveitg-, que consideren que els pobles de la baixa Cerdanya n'estan fent un abús. Els quatre municipis integren el Syndicat de la Vall de Carol, òrgan que presideix l'alcalde de la Tor de Querol, Marcel Peytavi.

Per als ajuntaments de la Cerdanya que administrativament depenen de França, els pobles de la Cerdanya catalana eixuguen el riu Querol en els mesos d'estiu, per sota del cabal mínim ecològic exigit. Aquesta situació, a més, influeix en el mal funcionament de la depuradora actual. I, a més, dificultarà la posada en funcionament de la nova depuradora que entrarà en servei en el mes de juliol d'aquest any. Aquesta nova instal·lació, amb una inversió de gairebé 6 milions d'euros, necessitarà uns 400 litres per segon. A l'estiu passat, el riu Querol portava uns 40 litres per segon, segons afirmen els responsables polítics de la Tor de Querol.

El debat sobre la gestió d'aquest riu a la Cerdanya ha estat sempre en somort. Regularment, al llarg dels anys, torna a agafar embranzida amb més o menys intensitat. De qui és l'aigua o com es gestiona l'aigua, genera tensió en el territori i entre ciutadans de la mateixa comarca. Ja a últims del segle XIX, l'anomenat Tractat de Baiona, i que és vigent per als municipis de la Torre de Querol, Enveitg i Puigcerdà (que només regula l'ús del canal de Puigcerdà o també dit la Sèquia de Puigcerdà i que l'utilitzen els tres municipis) es va redactar amb la intenció d'apaivagar els enfrontaments entre veïns de l'alta i la baixa Cerdanya.

El riu Querol, també conegut pel nom d'Aravó, és un dels afluents del Segre. Neix a peu del massís del Carlit, i des del seu naixement recorre uns 30 quilòmetres fins a la seva desembocadura, en el terme de Bolvir. De les seves aigües i dels seus afluents, s'abasteixen els veïns de la vall: Portè, Porta, la Tor de Querol, Enveitg, a la banda francesa, i Puigcerdà, Ger, All, Saneja, Talltorta i Bolvir, entre altres nuclis, a la part catalana.

Del riu en deriven dos canals, com la Sèquia de Puigcerdà i el canal de Bolvir. Aigües avall d'aquest segon punt de captació, i durant els mesos d'estiu, el riu queda gairebé eixut segons denuncien els ajuntaments de l'Alta Cerdanya. És, precisament, on hi ha construïda la nova depuradora que entrarà en funcionament en breu.

L'alcalde i el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de la Tor de Querol, Marcel Peytavi i Agustí Carrera, respectivament, lamenten l'actitud dels ajuntaments catalans de la Cerdanya que no volen seure en una mateixa taula per a buscar una solució a la problemàtica que podria donar-se aquest estiu. Carrera ha reconegut que davant la impossibilitat de fer entendre aquesta situació als responsables polítics de la baixa Cerdanya, ha fet arribar tota la documentació a la Direcció d'Infraestructures del departament d'Agricultura i Bosc del govern francès i a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Aquests tràmits es van fer a l'estiu passat. De les gestions locals que han pogut fer des de l'Ajuntament de la Tor de Querol, les respostes han estat gairebé nul·les.

A banda de Puigcerdà, els responsables de l'Ajuntament de la Tor de Querol també han intentat resoldre les captacions, il·legals diuen des de l'ajuntament de l'alta Cerdanya, que fan els ajuntaments de Ger i Guils de Cerdanya en els afluents del Querol (rius Tort i de Tarteres). Aquests dos afluent desemboquen en el riu Querol molt per sobre del nucli de la Tor de Querol, abans de les captacions de les sèquies de Puigcerdà i Bolvir.

L'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, per la seva banda, nega que s'estigui fent un ús irregular o anòmal amb la captació d'aigua del riu Querol. Planella recorda que s'està complint els tractats internacionals que en el seu dia es van signar i que en els últims anys no hi ha hagut cap mena de problema amb les autoritats de l'alta Cerdanya. Diu, però, que des que s'ha produït el relleu a l'alcaldia de la Tor de Querol, el passat mes de març, s'ha reobert el debat de l'aigua. Planella afirma que les acusacions són infundades.

L'Ajuntament de Puigcerdà, aquests últims dies, ha fet diferents bustiades en les cases i habitatges de la Tor de Querol i Enveitg on exposa els seus arguments i per defensar la gestió actual de la Sèquia de Puigcerdà. Planella afirma que si hi ha manca d'aigua en el riu Querol cal que les autoritats franceses posin ordre al gran nombre de preses il·legals que hi ha en el curs del riu aigües amunt.

Tinent d'alcalde i alcalde, Agustí Carrera i Marcel Peytavi, a peu del riu Querol. Tinent d'alcalde i alcalde, Agustí Carrera i Marcel Peytavi, a peu del riu Querol.