Va ser difícil arribar a un pacte amb el PSC?
Va ser fàcil per l’afinitat entre les persones. Més enllà del joc polític, de seguida ens vam entendre.

Hi va haver pressions per part de les direccions dels partits polítics?
Cap ni una. Ho van veure bé. Els consells comarcals són òrgans de gestió en els quals fem el que ens deixen fer, independentment del color polític dels governants.

Si els consells comarcals no existissin s’haurien d’inventar?
Està clar que a Catalunya les comarques són l’ens territorial bàsic i gràcies a l’acció dels consells comarcals s’ha fet arribar l’acció pública a tots els racons del país. S’ha demostrat que els consells eren una eina necessària i per això s’ha anat molt ràpid en dotar-los de responsabilitat en el territori.

De vegades s’ha queixat de manca de recursos per poder dur a terme la tasca diària?
Sí. Els consells són l’auxili dels ajuntaments, sobretot dels ajuntaments petits. Ens trobem que les diputacions i ara també les vegueries tenen més diners que els consells i, en canvi, no són de tanta utilitat al territori. Aquestes haurien de traspassar més recursos econòmics als consells comarcals perquè, al capdavall, són els que fan la feina més útil.

Sovint ha criticat la sensibilitat que han tingut els diferents governs en el territori?
Els òrgans rectors del nostre país menyspreen, de fa temps, els municipis petits i de zones rurals. Ens trobem abandonats. No pot ser que la carretera de Bellver a Alp, per exemple, no s’hagi arreglat en 20 anys perquè és propietat de les dos diputacions que després es gasten els diners en coses menys importants. Quan aquesta carretera és una de les vies de comunicació principals de la Cerdanya. Sóc crític amb això.

La Cerdanya està preparada per rebre tota la gent que arriben de l’estranger?
Durant els anys 60 la nostra comarca ja va ser una de les comarques de Catalunya que va rebre més immigració. La comarca tenia una gran riquesa forestal que s’explotava gràcies, en bona part, a l’arribada de treballadors del sud d’Espanya. Ara es diferent perquè els immigrants que arriben provenen d’altres països, sobretot de sudamèrica, i tenen més dificultats d’integració. Crec que l’arribada d’immigrants és positiva i enriquidora i sóc partidari d’ajudar-los tant com sigui possible perquè són persones com tothom. Aquí ningú se’n recorda de quan als anys 60, tampoc fa tant temps, érem un país d’emigrants.

Tenen raó aquells que critiquen el desenvolupament urbanístic de la Cerdanya?
Molts d’aquests crítics viuen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona on algú m’hauria d’explicar la planificació urbanística que tenen. A Cerdanya vam ser els primers, l’any 1984, en tenir normatives subsidiàries i en preveure un planejament urbanístic adequat. És cert que s’han acomplert les expectatives de creixement molt ràpid i per això ara estem fent la revisió del pla urbanístic dels anys vuitanta que ja hem enviat als ajuntaments. També vam ser la primera comarca en tenir un Pla de Movilitat quan encara n’hi ha moltes que no el tenen.

Hi ha perill de crisi en la construcció?
Es nota una certa frenada igual que a la resta del país. Caldrà estar atents a l’evolució d’aquest sector en els propers mesos.

A nivell turístic, la Cerdanya va bé?
Crec que sí. La proximitat de la comarca amb Barcelona és un factor determinant. Com en tot hi ha anys més bons i altres més dolents però, en general, crec que tenim un bon present i un bon futur turístic. No depenem només d’un tema, com pot ser la neu, sinó que tenim una temporada d’estiu, sobretot l’agost, molt atractiva pels turistes i fins i tot una tardor que amb el tema dels bolets també atrau força gent encara que enguany, en aquest aspecte, no ha anat bé.

Aquest increment del turisme ha pogut anar en detriment, en certa manera, de l’evolució d’altres sectors econòmics de la comarca com ara el sector agrari?
El sector agrari de Cerdanya pateix una crisi demogràfica igual que passa en d’altres indrets d’Europa. Es fa tanta o més producció agrària que abans però l’evolució social del sector ha anat a la baixa arreu dels països occidentals. És cert que a la nostra comarca hi ha hagut una gran demanda de terrenys per construir i els pagesos han venut molt patrimoni. Ens agradi o no, la disminució de la població agrària és un signe de progrés i el futur dels agricultors i ramaders que queden dependrà molt de l’orientació política que se segueixi.

Joan Pous El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Joan Pous.