Aquest 23 d’abril, la capital de Ponent respira l'ambient de Sant Jordi des de primera hora. El sol escalfa la Rambla Ferran, que es troba plena de gom a gom. Les parades de llibres i roses s’estenen una rere l’altra, i l’ambient és intens: parelles que passegen amb una rosa en una mà i un llibre a l’altra, famílies que remenen novetats editorials, gent que s’atura a escoltar música en directe.
Els venedors, entre somriures i presses, no donen l’abast. “La gent ve molt decidida, tothom busca la rosa vermella, però també s’interessen per les varietats grogues i blanques”, comenta la Laura Giné, florista del barri de Cappont. La seva parada, engalanada amb l'espiga i paper kraft, és una de les més concorregudes.
- Parada de roses a la Rambla Ferran de Lleida
- Oriol Almacellas
I tot i que sovint s’associa la rosa a les parelles joves, la tradició es manté viva també entre els més grans. “Porto 42 anys regalant-li una rosa a la meva dona, i cada any és especial”, explica el Josep Aluja, que passeja de bracet amb la Maria, tots dos amb un llibre nou sota el braç. “És un detall, però diu molt”.
La música en directe omple l’aire amb melodies conegudes, versionades per grups locals i joves estudiants de música. Molts lleidatans s’hi aturen, canten baixet i fan vídeos. L’energia és compartida. “És un dia preciós, el millor de l’any”, diu el Jordi Roca, que passeja amb la Núria, la seva parella. “Això no és només comprar un llibre o regalar una rosa, és sentir que formes part d’una cosa més gran”.
Les llibreries lleidatanes, apostades amb les seves paradetes al llarg del passeig, tenen molt moviment. En Josep Maria Vallverdú, llibreter, explica que “els llibres en català funcionen molt bé aquest any, i també els que parlen del territori. Ens agrada veure que la gent vol llegir coses que ens toquen de prop”.
La Rambla és plena d’aire primaveral, d’aromes de flors, de converses espontànies entre desconeguts, d’autors que signen exemplars i lectors que fan cua amb il·lusió. No hi ha pressa. Només ganes de celebrar una festa que a Lleida es viu intensament, amb orgull i amb el somriure posat.
