Perquè es va interessar per remoure el passat al seu poble? Perquè, com aperiodista, em va semblar que tenia davant una possible història que era fracament bona: la d'uns individus que els primers mesos de la guerra es llancen a la carretera amb un bus pintat amb calaveres per "netejar" la rereguarda. No hi ha més que això. La història, aparentment, era molt espectacular i, a més, em semblava tenir pistes per saber-ne més coses. Pur instint periodístic.
Què diu a tots aquells que parlen que el passat es millor deixar-lo estar? Els dic que si no entenem el passat dels nostres pobles, i sobretot què va passar durant la guerra civil, no coneixem les nostres respectives societats petites i, encara aniria més lluny, no ens coneixem ni a nosaltres mateixos. A la que rasques una mica t’adones de fins a quin punt la guerra civil i el seu desenllaç ha marcat i encara marca avui dia com són els nostres pobles de zones rurals, qui hi mana, quines famílies tenen prestigi, quines no en tenen, etc.
Personalment, que ha significat investigar una qüestió en la qual fins i tot hi ha aspectes familiars amagats fins el moment? No és senzill perquè t'acabes enfrontant a fantasmes familiars que mai és grat de remenar. Però la veritat és que em creia que la cosa seria més complicada: és veritat que hi ha un cert tabú sobre tot allò que envolta la guerra civil, però de tant parlar de tabú l'hem fet més gros encara del que realment és. La gent, en general, té ganes d'entendre què va passar als seus pobles més enllà de les propagandes i els discursos familiars i les converses de cafè.
La seva microhistòria està resultant un èxit de vendes, quina creu que és la raó d'aquest interès en d'altres zones del país allunyades del Priorat? La repressió a la reraguarda republicana, posant-hi la lupa a sobre, és un tema poc estudiat, malgrat que hi ha obres generals molt bones. A cada poble i ciutat de Catalunya hi va haver episodis de violència revolucionària l'estiu de 1936, a tot arreu hi va haver episodis semblants (a la recerca del capellà, de la gent de missa, de la gent de dretes, dels falangistes) i ha quedat molt gravat a l'imaginari col•lectiu. Tota la gent gran ha viscut o ha sentit parlat del daltabaix revolucionari dels primers mesos de la guerra i, encara que Falset sigui un cas particular, crec que hi ha molta gent a qui interessa saber de què va anar aquell moment.
Històries com les que vostè explica, el Pirineu n'ha d'estar ple. Cal afanyar-se per trobar encara algun testimoni oral? Sí, cal afanyar-se per trobar testimonis orals, és clar. Però també cal mirar-se la documentació existent, que és molta, als Arxius de Madrid, de Salamanca, d'Amsterdam, per viure quina va ser la dinàmica de la zona. Però d'entrada al Pirineu caldria mirar ben a fons la figura (prou coneguda a l'època) del Cojo de Málaga, un radical de la FAI que es converteix en el rei de la Revolució a Puigcerdà i que controla l'exercici de la violència i, alhora, els passos fronterers. Se'n coneixen detalls, però possiblement la figura requereix un estudi microscòpic per acabar d'entendre de què anava allò.
El periodista Toni Orensanz. El periodista de Falset, Toni Orensanz.
