Quina importància té l’ós bru com per dedicar-li un projecte LIFE amb els diners que implica?
L'ós bru no és un animal estrany al Pirineu i a més és una espècie clan en el seu hàbitat. A mitjans dels anys 90 hi havia pocs exemplars al Pirineu i als estats membres de la Unió Europea es va veure la necessitat de fer un reforç de la seva població, però no una reintroducció que seria un mot incorrecte. I així es va fer, es va impulsar un projecte LIFE però amb escassa participació dels poders locals. És cert que la gran mancança del projecte al Pirineu central ha estat la participació de la població i els poders locals. No crec que l'ós bru sigui un animal conflictiu socialment sinó que hi ha hagut una manca de diàleg que ha causat el rebuig d'alguns col·lectius.
S'ha confirmat que Hvala ha tingut dos nous cadells i per tant estava prenyada quan hi va haver l'incident amb el caçador de Les. Això vol dir que les osses prenyades o amb cadells són perilloses o estem parlant del comportament d'un individu en particular?
Les osses prenyades no són més agressives i en tot cas sí que cal anar amb compte quan van amb cadells. Qualsevol animal silvestre si veu perillar els seus cadells pot ser perillós. Si es tenen per exemple gats domèstics a casa que han criat i la mare veu els seus cadells en perill es posarà agressiva i els defensarà a esgarrapades. En el cas del caçador de Les, l'ossa Hvala es va alterar quan el caçador la va escridassar, es va sentir amenaçada i es va defensar amb una mossegada i el va apartar del seu camí amb un cop d'urpa. Va ser un acte defensiu, els óssos són animals tranquils i menys perillosos fins i tot que els porcs senglars. Tots sabem que a les batudes de senglars de vegades es donen casos amb molts riscos en què s'han produït atacs dels senglars als caçadors amb ferides importants. Per tant no estem parlant d'un individu agressiu; ni els óssos són perillosos sinó que estem parlant d'una ossa, Hvala, que es va sentir atacada i es va defensar, doncs també hem sabut que el caçadar va acabar disparant un perdigó, possiblement alterat per la por, i l'animal va respondre amb una urpada.
Sembla que l'ós bru s'està reproduint bé al Pirineu, però quants óssos hi caben al Pirineu central?
Tot el conjunt dels Pirineus, no únicament el central, és un bon hàbitat per a l'ós bru (Ursus Arctos), inclús fins a Andorra. Però quants óssos caben al Pirineu és una pregunta molt díficil de respondre perquè com a territori i hàbitat hi podrien cabre uns centenars, però dir xifres extactes seria especular. La qüestió no es tracta de quants animals caben en un territori sinó de com hi poden conviure sense crear massa conflictes. Per tant, la quantitat d'óssos que poden cabre al Pirineu està proporcionalment lligada a la gestió que se'n faci de l'espècie de cares a una bona convivència al territori.
Si finalment es posen en marxa brigades de seguiment de l'ós bru i tenint en compte que a la Fundación Oso Pardo (FOP) compteu amb els majors experts a la península, hi participaran tècnics de la fundació en aquestes brigades?
Una brigada de seguiment és necessària i l'experiència a la part cantàbrica en aquest sentit ha estat molt positiva. Però la clau és que a les brigades de seguiment hi han de participar els nois i noies del territori. A Cantàbria les brigades tenen també el vistiplau dels alcaldes i d'altres poders locals, i estan funcionant força bé. Des de la Fundación Oso Pardo (FOP) les brigades de seguiment ens semblen una peça clau també al Pirineu, i hem estat consultats sobre aquest tema. Arribat el cas, la nostra participació seria la d'aportar la nostra experiència aquí, però la gestió de les patrulles és cosa de qui en té les competències, que a la Val d’Aran són els departaments corresponents de la Generalitat i del Conselh Generau d’Aran. D'altra banda, per a un bon funcionament i servei de les brigades de seguiment de l'ós, cal que hi hagi molta transparència i informació a la població local i veïns, com he dit abans, justament la manca de informació i participació de la població local va ser el gran error del projecte de recuperació al Pirineu, i aquest error encara l'arrosseguem i està portant els problemes actuals de rebuig.
Quina informació haurien de tenir els veïns que conviuen al territori de l'ós bru? Una brigada de seguiment seria una contribució per millorar aquesta informació, o només serviria per estudiar la biologia de l'animal?
No cal dir que la informació obtinguda per les brigadas de seguiment ha de servir per fer una gestió correcta de l'espècie i el seu hàbitat. Però des dels departaments tècnics han de fer arribar la informació a la població local, i ha de ser una informació molt clara sobre com s'ha d'actuar en cas de trobar-se amb un ós bru i sobre com es comporten aquests plantígrads. Si un ós fa cap mal a un colmenar o a un ramat d'ovelles, s'ha d’explicar que poden demanar ajuts de compensació pels danys i quines gestions cal fer, i com es fan les taxacions i s'obre l'expedient corresponent, i també explicar com prevenir els danys que pot causar un ós bru. Al Pirineu central i en particular a l'Aran, les brigades haurien de servir també per parlar amb els veïns i també els visitants per explicar-los que són en un territori d'ós bru, que no hi ha cap perill i com poden disfrutar del territori amb seguretat. Als veïns se'ls ha de fer partíceps del projecte i fer-los responsables ambientals, però també és clau que s'informi els visitants, els turistes que vénen de visita.
Quines diferències i semblances hi ha entre l'ós bru del Pirineu i els óssos eslovens que s'han introduït com a suport de la població local, aquests són més agressius que els autòctons com asseguren algunes veus?
Són óssos que genèticament provenen del mateix tronc, amb patrons de comportament iguals, són óssos europeus, i els genetistes ho han demostrat recentment amb treballs que no es poden refutar. Una prova que tenen el mateix comportament és que als Pirineus hi ha hagut els mateixos incidents amb els ramats amb óssos introduïts i amb óssos autòctons. I també hi ha hagut incidents amb caçadors amb algún dels óssos que han vingut de fora i amb els autòctons, tal i com ens mostren les dades arreplegades durant els últims anys. Cal recordar que hi va haver dos incidents amb caçadors en els quals van resultar morts dos óssos: un va ser el de Melba, una ossa introduïda, la reacció de la qual va ser defensar els seus cadells davant la pressió dels gossos del caçador; i l'altre cas va ser el de l'ossa Canelle, l'última ossa femella autòctona que quedava del Pirineu, que va fer el mateix, defensar els seus dos cadells. Ambdues van tenir el mateix patró de comportament defensiu, i totes dues van ser abatudes pel caçador amb qui es van enfrontar. Són situacions sobre les quals hi ha hagut fins i tot judicis però que mai no estaran clares del tot, però en tot cas els óssos són animals tranquils excepte que els humans els posem en situacions límit.
En els 13 anys del projecte de recuperació de l'ós bru al Pirineu molts sectors encara es queixen de manca de diàleg i no ha trascendit cap trobada entre les parts implicades però sí hi ha molts rumors de reunions. La FOP ha participat en alguna d'aquestes reunions, quines espectatives de diàleg hi ha amb vista al futur imediat?
El diàleg és fonamental i, i ha estat clau a la zona cantàbrica per parlar i comptar amb el suport de ramaders i caçadors, per exemple, amb els seus debats i les seves coses. Al Pirineu, quan es van alliberar els óssos als anys 90 no hi va haver aquest diàleg previ i això ara cal arreglar-lo. Des de fa 2 o 3 anys hi ha una campanya de debat i informació finançada pel Ministeri de Medi Ambient espanyol i realitzada per les comunitats autònomes i la Val d'Aran, el disseny de la qual es va encarregar a la FOP a través de l'empresa TRAGSA. Jo personalment he estat a reunions amb caçadors i empresaris de turisme locals, a Navarra i Aragó, i també es van començar a fer trobades a Val d'Aran, però tot just quan hi havia d'haver una reunió amb els caçadors es va produïr l'incident del caçador de Les, i la reunió es va posposar. Crec que aquesta reunió es farà en el que queda d'aquest mes de maig. Les comunitats autònomes han d'aprofitar al màxim aquesta campanya finançada pel ministeri i fer totes les accions de diàleg amb els col·lectius locals que estan directament implicats; i això s'ha de fer encara que de vegades sigui desagradable i s'hagin d'escoltar coses que no agraden i en tons de veu elevats.
El president de la Fundación Oso Pardo, Guillermo Palomero. El president de la Fundación Oso Pardo, Guillermo Palomero. FOTO: Fundación Oso Pardo.
