Quins són els principals reptes que té la comarca de l’Alt Urgell?
El gran repte de la nostra comarca és ser capaços de generar oportunitats per la gent que hi viu, d’una manera sostenible i assegurant uns nivells alts de qualitat de vida.

Què plantegeu des del Consell Comarcal per afrontar aquests reptes de present i de futur amb garanties?
El Consell Comarcal s’ha plantejat tres línies d’actuació principal, que es concretaran després en moltes petites accions. En primer lloc l’atenció a les persones, assegurar una major qualitat de vida a tots els alturgellencs és una de les prioritats, és aquest sentit, s’està explorant la possibilitant d’unificació dels Serveis Socials amb l’Ajuntament de la Seu, això suposaria una optimització de recursos per millorar aquest servei. Per altra banda, una altra de les línies d’actuació és de cara al territori, principalment en allò que fa referència a crear les infraestructures necessàries per generar oportunitats d’una manera sostenible: des de la millora de camins, a poder assegurar l’accés a la banda ampla, entre moltes altres. La tercera gran línia d’actuació passa per la promoció d’aquest territori, no només a nivell econòmic sinó també cultural i turístic, per a preservar el nostre entorn i per donar-lo a conèixer.

Els nuclis petits són els que tenen, de sempre, més problemes? Què plantegeu per ajudar-los?
El consell comarcal entén la seva tasca sempre d’una manera coordinada amb tots els municipis de la comarca, amb una premissa: arribar allà on un Ajuntament no pugui arribar-hi, de fet, una de les funcions principals del Consell és prestar serveis als propis Ajuntaments. A més a més de seguir amb aquells serveis que ja s’han anat oferint anteriorment, el consell està estudiant la possibilitat d’habilitar un servei d’assistència i assessorament tècnic sobretot en aspectes urbanístics i de noves infraestructures de cara a tots els Ajuntaments amb menys recursos.

La comarca perd o guanya població? Quina és a situació demogràfica actual?
La comarca guanya població. Sobretot pels moviments migratoris. També és cert que els petits municipis i com més allunyats estant de la Seu, més fàcilment perden població i més ràpid la guanya la capital. Aquest procés de despoblament dels pobles més petits només es podrà aturar assegurant millor qualitat de vida en aquestes zones rurals generant noves oportunitats. La gent ha de poder guanyar-se la vida allà on viu i tenir coberts el màxim de serveis i necessitats possibles.

Creu que la gent que arriben de fora tenen oportunitats per trobar feina i adaptar-se a la realitat social i econòmica de la comarca?
Arribar a un lloc nou sempre és difícil, és per això, que les administracions han de ser especialment sensibles davant aquest fet. El programa de ciutadania i immigració que s’impulsa des del consell comarcal treballa en aquesta línia, no només donant a conèixer quina és la realitat de la Seu i la comarca sinó també aprofundint en la integració dels nouvinguts: cursos de català, assessorament legal, actuacions per posar en contacte la gent que busca feina amb les empreses, que un nouvingut trobi feina fàcilment ajuda molt en l’adaptació.

La comarca té un dèficit d’indústries important, què es pot fer per superar aquesta situació?
La construcció del nou polígon industrial de la Seu, però també el desenvolupament dels polígons d’altres municipis de la comarca com Organyà, Oliana, Coll de Nargó,.... asseguraran més sòl industrial, que facilitarà la instal•lació de noves indústries. De totes maneres, les oportunitats a la comarca hem de ser capaços de generar-les principalment aprofitant els propis recursos, i a l’Alt Urgell en tenim de molt valuosos: l’entorn natural, la riquesa gastronòmica, el patrimoni cultural i arquitectònic,...

S’ha constituït una associació d’empresaris per fer pressió a les administracions i per millorar la competitivitat de les empreses de la comarca. Veuen el futur amb preocupació. Com el veu vostè?
Les empreses de la comarca, igual que a la resta de Catalunya, han de ser capaces d’estar en constant renovació, apostant sempre per les millores en innovació, i buscant l’especialització dins el seu sector. Això fer-ho a Barcelona és relativament fàcil on, per exemple trobar cursos de formació és fàcil i en tens desenes per escollir, en canvi a la nostra comarca això és complica considerablement. L’associació d’empresaris ha de vetllar per aquest tipus de coses, ha de facilitar eines a tots els empresaris de la comarca per fer front als reptes del dia a dia. L’associació d’empresaris no necessitarà exercir pressió sobre les administracions, almenys no en les de la comarca, ja que pretenem treballar-hi en plena col•laboració.

Finalment, què representen fires com la de Sant Ermengol per la comarca?
En general les fires i mercats són veritables oportunitats per als comerços i establiments de la nostra comarca per donar a conèixer els seus productes. Paral•lelament són molts els visitants que acudeixen a la nostra comarca per aquest mateix motiu. La Fira de Sant Ermengol no només és un oportunitat per ramaders, comerciants i productors, sinó també per tot el sector turístic, i en definitiva per tota la ciutat. La Fira ha aconseguit ser un referent a nivell internacional i ha posicionat la nostra comarca com un destí de qualitat.

Jesús Fierro President del Consell Comarcal de l'Alt Urgell