Durant l’acte, programat per a les 6 de la tarda a l’Oficina de Turisme, Gascón farà una xerrada amb el títol “Coll de Nargó: dels romans als nostres dies”.
El títol de la xerrada respon a l’origen romà dels vestigis més antics trobats fins ara a Coll de Nargó. Es tracta d’una centuriació romana, una forma típica del paisatge agrari en quadrícules, de la qual se n’han trobat restes que permeten dibuixar amb força precisió l’extensió i les característiques de l’espai. Aquest assentament humà es trobaria disseminat en cases de pagès, o vil·les, cadascuna de les quals amb terres a tocar destinades al conreu.
Una altra de les aportacions interessants de l’estudi és la constació de l’existència d’un castell. Malgrat que no se n’han trobat restes, tot sembla indicar que va estar situat a l’indret ara conegut com a Roc Roi. La fortalesa hauria estat enderrocada el 1513, any en què el rei Ferran el Catòlic va ordenar l’aniquilació de tots els castells del vescomtat de Castellbò, al qual pertanyia Coll de Nargó.
Pel que fa al topònim, l’estudi revela que no és fins l’any 1494 que la vila apareix esmentada com a Coll de Nargó. Amb anterioritat, tots els documents s’hi referien com a Nargó, nom encara d’ús quotidià que fan servir els mateixos veïns quan parlen del seu poble.
Presenten un estudi de l’evolució urbanística de Nargó
Divendres vinent, dia 22, es presentarà a Coll de Nargó l’estudi de l’evolució urbanística de la vila, elaborat per Carles Gascón.
ARA A PORTADA
Publicat el 19 d’abril de 2011 a les 17:20
Et pot interessar
-
Societat Lleida accelera el pols de l’habitatge: 752 nous pisos en marxa i un salt en l’oferta assequible
-
Societat Continua la recerca del boletaire desaparegut al Pallars Jussà
-
Societat Àngel Garcia guanya el Premi Miravisions amb un reportatge sobre la dana al País Valencià
-
Societat El pa PiriPonent conquereix Lleida amb crosta cruixent i essència 100% local
-
Societat Balaguer intenta de nou recuperar el Centre Històric: necessita 12 milions
-
Societat Les exportacions lleidatanes baixen un 1,5% entre gener i juliol i es queden en 1.856 milions