Jordi Campillo documenta, també, la comercialització de peces rústiques, procedents del parament de la llar tradicional de les cases de pagès, les quals, sovint, el qui les posseeix les intercanvia o les ven, per desconeixement, a un preu molt inferior al seu valor real.
Segons el mateix autor "cada vegada costa més trobar mobiliari antic rústic", fet pel qual són cada vegada més preuades peces com ara cadires, taules, cremalls o olles antigues, que eren objectes quotidians a les cases de pagès i que ara es fan servir com a objecte decoratiu. Si bé considera que no es tracta de robatoris, l'historiador va afirmar que, en molts casos "s'ha jugat amb el desconeixement i la bona fe" de les persones que tenen aquestes peces, sovint d'edat avançada.
El recull també comenta casos en què apareixen objectes de tot tipus i de totes les èpoques, des de fòssils fins a quadres passant per imatges religioses. Les guerres, el col.leccionisme agressius i la transformació urbanística han estat algunes de les causes que han afavorit la desaparició d'aquest patrimoni. Però també ho han estat les accions delictives, i per això en un dels capítols es fa menció a Erik van de Berghe -conegut com a Erik el Belga- considerat el traficant d'obres d'art més famós d'Europa i a qui Campillo va poder entrevistar. "Si hi ha gent que roba, és que hi ha una demanda" va ser una de les explicacions que Erik el Belga li va donar a l'autor del llibre.
Campillo, que també és mosso d'esquadra, reclama també una potenciació dels grups especialitzats en patrimoni per evitar més espoliacions, uns equips que ja són presents en la Policia de la Generalitat, la Guàrdia Civil i el cos nacional de Policia. Considera, a més, que la creació de fiscalies especialitzades donaria una resposta adient als casos d'espoli i permetria dissenyar estratègies d'investigació eficaces contra aquests tipus de delictes. Sobre l'ús que se'n fa d'aquest terme, l'historiador creu que sovint "se'n fa un ús frívol", emprant-lo amb "finalitats partidistes", i va remarcar que "hem de ser molt prudents", recalcant a més que el seu recull es fa des d'un punt de vista "objectiu" ja que es nodreix de tot allò denunciat per diferents vies.
